Dos convocatòries laborals per a lingüistes

La setmana passada es van publicar dos convocatòries d’interés laboral per als professionals de la producció lingüística de dos institucions públiques (les Corts Valencianes i la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana):

  • dogv 9.196, 18.10.2021: constitució de la borsa de treball temporal per a la contractació laboral temporal en la categoria d’assessor lingüista o assessora lingüista en la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana
  • bocv 196, 20.10.2021: convocatòria de concurs oposició per a la provisió de dues places de tècnic superior especialitzat o tècnica superior especialitzada (assessor lingüístic o assessora lingüística)

Els terminis de presentació de soŀlicituds són de deu dies naturals en el primer cas i de vint dies hàbils en el segon, en els dos casos a partir de l’endemà de la publicació de les convocatòries.

Quatre places de traducció en la Diputació de València

La Diputació de València (consulta: 25.02.2021) ha publicat en el bopv (núm. 36, 23.02.2021) les bases d’una oposició lliure per a cobrir quatre places de «tècnic/a mitjà/ana traductor/a» (corresponents a les ofertes d’ocupació dels anys  2017 i 2018). A més dels requisits generals, el requisit específic és:

e) Estar en possessió del títol de diplomat/da en filologia catalana o equivalent, o bé, títol universitari oficial de graduat o graduada en filologia catalana o les titulacions equivalents que corresponguen, conforme al sistema vigent de titulacions quan així quede acreditat per l’administració educativa competent, o en condicions d’obtindre’l en la data en què acabe el termini de presentació de sol·licituds. En el seu cas, l’equivalència haurà de ser aportada pel personal aspirant mitjançant certificació expedida a aquest efecte per l’administració educativa competent. […]

Les persones graduades en filologia catalana i equivalents han d’exhibir o adduir que estes titulacions es validen com a equivalents del C2 en l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Les funcions de la Unitat de Normalització Lingüística  són:

1. TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ
a) de la documentació administrativa de la Diputació de València
b) de les publicacions de la Diputació de València
c) de plantilles de documents dels ajuntaments

2. DOCÈNCIA I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
a) Creació de materials i impartició de cursos de valencià de nivell: oral, elemental, mitjà i mitjà en línia, superior i llenguatge administratiu
b) Creació de materials i impartició de cursos de llenguatge d’especialitat: taller de documents administratius, elaboració d’informes i eines TIC
c) Atenció de consultes lingüístiques i de normativa legal

3. ASSISTÈNCIA TÈCNICA ALS AJUNTAMENTS
a) Creació de materials de promoció del valencià
b) Formació especialitzada, traducció i correcció de documentació administrativa

Els revessos dels drets lingüístics

L’any 2018 estem tenint una collita de sentències judicials, decisions polítiques i sindicals que estan provocant un cert desconcert pel que fa la concepció que tenim dels drets lingüístics i de la democràcia en el País Valencià, si més no, en alguna concepció sobre el que ha de ser el respecte als drets lingüístics dels ciutadans i la gestió de les administracions en este àmbit. Recopilem una petita mostra periodística que dóna una idea de la situació.

Pel que fa al plurilingüisme en l’ensenyament:

  • STEPV (29.04.2018): «Les sentències del TSJ sobre plurilingüisme, un pas més contra l’autogovern»
  • Vilaweb (26.04.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme de la Generalitat, que ja va derogar-lo el desembre»
  • Nació Digital (04.07.2018): «El Suprem ordena al TSJ del País Valencià que deixi de jutjar el Decret de Plurilingüisme»

Més enllà de l’ensenyament, pel que fa al decret d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials (veg. DTL, 26.06.2017):

  • dBalears (18.07.2018): «El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ anul·la parcialment el decret que prioritza l’ús del valencià en l’administració»
  • Diari La Veu (18.07.2018): «El TSJ avala que el Consell fomente el valencià però sempre acompanyat del castellà»
  • Vilaweb (18.07.2018): «El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià»

Naturalment, el repàs es fa encara més alarmant quan l’empitjorament no tan sols té relació amb uns pronunciaments judicials discutibles i caducs, sinó amb una falta de previsió del que ha de ser la gestió lingüística de les institucions, que és el que s’ha produït en el nucli central del sistema democràtic valencià, és a dir, en les Corts Valencianes:

  • Diari La Veu (09.06.2018): «Morera demanarà als parlaments regionals europeus que reconeguen les llengües minoritzades»
  • Diari per a Tècnics Lingüístics (09.07.2018): «L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes»
  • Diari Sindical de les Corts (29.06.2018): «La capacitació lingüística per a les oposicions de les Corts»
  • El Temps (12.07.2018): «La batalla inacabada pels drets lingüístics a les Corts Valencianes»
  • Diari La Veu (12.07.2018): «Podem proposa exigir el valencià als nous funcionaris de les Corts quan la necessitat “siga evident”»
  • Jornada (14.07.2018): «El descuit de Morera rere la pèrdua del requisit lingüístic»

Per a avançar en tots estos àmbits caldrà dur avant una gestió política rigorosa i previsora per a fixar un rumb clar que amplie i millore els espais d’ús del valencià. Ha de ser una gestió que ha de ser persistent i tenaç i que ha de buscar i trobar l’assessorament i els suports adequats per a cada qüestió i en cada moment. Els entrebancs i els revessos han de ser les ocasions per a reenfocar les estratègies i localitzar els punts que convé millorar.

L’acreditació idiomàtica en les Corts Valencianes

En les Corts s’ha mogut un poquet la qüestió de les necessitats de capacitació lingüística de les persones que aspiren a ser funcionàries de la institució. Durant massa dècades de desatenció, el valor percentual de la prova de valencià oscil·lava —per als funcionaris amb funcions no lingüístiques—, entre el 0% i el 20% de la fase d’oposició, sense que el suspens tinguera caràcter eliminatori —situació que permetia arribar a ser funcionari amb un zero redó en coneiximents de valencià.

Catalunya, Galícia i acord sindical del 2016

Es suposava que actualment seria possible aplicar un poc més d’exigència en este sentit —tal com es fa en Catalunya, tal com es fa en Galícia amb el gallec— gràcies a la composició política de la Mesa de les Corts d’esta legislatura i, més encara, perquè hi havia un acord sindical del 2016 en eixe sentit.

Proposta «desacreditadora» de la Secretaria General

Tanmateix, la proposta de la Secretaria General de la institució —és a dir, proposta sorgida del lletrat major, funcionari de les Corts en nomenament per lliure designació que dirigix l’administració de la institució, seguint, en teoria, la direcció superior de la presidència i de la mesa del parlament— de valoració del valencià en la fase d’oposició de l’oferta pública que s’estava preparant, empitjorava l’acreditació del coneiximent: oferia una tarifa plana del 8,33% de la nota (5 punts sobre 60) en un examen obligatori —examen establit en l’Estatut del personal de les Corts (EPCV, article 62) del 2010—, però no eliminatori, per a totes les categories laborals i sense indicació del nivell d’exigència.

Reivindicació de l’STAS i contradiccions d’altres sindicats

En les negociacions entre la Secretaria General i la part social, que es duien a terme en una comissió tècnica, l’STAS (Intersindical Valenciana) es va oposar a eixa proposta (i va proposar una alternativa), tant perquè incomplix un deure bàsic de l’administració, dotar-se del personal capacitat per a atendre les seues funcions, com perquè la proposta no arreplega mesures per a fomentar la promoció interna i l’estabilització del personal interí. En canvi, les seccions sindicals d’UGT (vegeu un article de Jordi Sebastià del 2016) i CCOO (vegeu un article de Francesc Esteve del 2009) van acceptar la proposta dels representants de la institució —inclús pretenien rebaixar-la a simple mèrit, però l’EPCV els ho impedia.

Intervenció política

En això que apareix en els diaris («Les Corts, sin requisito», Las Provincias, 18.06.2018) una notícia que destacava un incompliment polític de Compromís en esta qüestió: «cuando ha tenido la posibilidad de reclamarlo, no lo ha hecho». A partir d’ací, el president de les Corts, Enric Morera, decidix intervindre en este punt de les negociacions per a reclamar l’establiment de l’acreditació del valencià per als aspirants a funcionaris de les Corts, és a dir, pretenent corregir la proposta de la Secretaria General de la institució. Llavors es produïxen, és clar, els fenòmens habituals de les polèmiques lingüístiques, amb polítics desinformats, polítics fent càlculs de rèdits electorals amb la manipulació d’este tema i mitjans que fan versions per a tots els gustos (vegeu: El Mundo, Las Provincias, Levante, Vilaweb).

Paràlisi i informe jurídic

El cas és que l’oferta d’ocupació pública de les Corts s’ha paralitzat. Mentrestant, els serveis jurídics de la cambra han fet un informe sobre la qüestió (informe que no hem pogut llegir, però que podem imaginar i que aventurem que estarà escrit només en castellà: en l’última convocatòria per a lletrat de les Corts, any 2016, la nota de l’examen obligatori, però no eliminatori, de valencià va ser de poc més del 6% del total de la fase d’oposició, ¡i no sabem de quin nivell!).

Institucions capacitades en valencià

Per sort, hi ha molts ajuntaments valencians que fa dècades que van establir l’acreditació obligatòria dels coneiximents lingüístics d’acord amb les funcions dels llocs de treball i per diversos mitjans, d’acord amb les pautes establides pels tribunals. Malauradament, la gestió administrativa de la institució parlamentària, seguint la deriva que arrossega des de fa dècades, desatén encara les implicacions del fet que els drets lingüístics dels ciutadans valencians són una obligació administrativa que s’ha de garantir —si més no— per a les dos llengües oficials del País Valencià.

El tema dels drets lingüístics continua sent un caramelet per als tripijocs, l’estafa permanent als ciutadans i la demagògia més malcarada. Les propostes de solució són conegudes i han segut validades pels tribunals. Com sempre, cal un poc de convicció ètica i, sobretot, un pessic de voluntat política.

OPO 2016 de la Generalitat valenciana: 5 llocs de tècnic lingüístic

En el Decret 96/2016, que aprova l’oferta pública d’ocupació d’enguany per a l’administració de la Generalitat valenciana, hi ha 5 llocs de treball de tècnic lingüístic («A2-03 – superior gestió de promoció lingüística»). Quatre corresponen al torn lliure i un al torn de «promoció interna específica per a la regularització de la naturalesa jurídica del personal laboral fix (disposicions addicional segona i transitòria cinquena, Llei 10/2010)».

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

[…]

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

[…]

Oposició a Borriana del grup C1

L’Ajuntament de Borriana a anunciat la convocatòria d’una oposició de «traductor corrector de valencià»:

Bases que han de regir les proves selectives per a cobrir una plaça de traductor corrector de valencià vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest ajuntament

[…]

PRIMERA. OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
És objecte de la present convocatòria la provisió en propietat d’una plaça de TRADUCTOR CORRECTOR DE VALENCIÀ, vacant en la plantilla de funcionaris d’aquest Ajuntament, inclosa en l’oferta pública d’ocupació, aprovada per acord plenari del dia 4 de febrer de 1999, enquadrada en l’escala d’administració especial, subescala serveis especials, classe comeses especials, i dotada amb les retribucions corresponents al grup C/subgrup C1, nivell de complement de destinació 20, el complement específic establit per la corporació i altres emoluments que corresponguen conformement a la legislació vigent.

[…]

Podeu consultar les bases en el bop de Castelló (núm. 127, 15.10.2011).

Oferta laboral de la Xarxa Vives d’universitats

La Xarxa Vives d’universitats fa l’oferta laboral següent:

Convocatòria d’una plaça de tècnic d’activitats de la Xarxa Vives

Lloc: Universitats de la Xarxa
Adreça: Campus de les Universitats
Data: 27/04/2011
Hora d’inici: 13.00 h

La Xarxa Vives d’Universitats convoca una oferta d’ocupació per a cobrir la plaça d’un tècnic de suport a les activitats de la Xarxa. Les sol·licituds es poden presentar mitjançant l’enviament del currículum a l’adreça convocatoria@vives.org, del 19 al 27 d’abril. El termini de presentació finalitza dimecres 27 a les 13 hores.

Entre les dades de la convocatòria podem destacar:

[…] 2. Característiques de la contractació:
a. Contracte laboral temporal de 9 mesos de durada.
b. Sou brut anual de 8.000,00 €.
c. Dedicació horària: 20 hores setmanals. Horari a convenir.
d. Incorporació: 4 de maig de 2011.
3. Requisits dels aspirants:
Grau en Traducció i Interpretació.
[…] 6. Presentació de soŀlicituds i documentació:
a. Període de presentació de soŀlicituds: del 19 al 27 d’abril de 2011, ambdós inclosos. El termini de recepció de soŀlicituds finalitzarà el dia 27 d’abril, a les 13 h.
b. Procediment de presentació de soŀlicituds: enviament per correu electrònic del currículum a l’adreça convocatoria@vives.org.
7. Procés de selecció:
Als candidats seleccionats se’ls convocarà per a la realització d’una prova escrita el dia 29 d’abril. El procés finalitzarà amb una entrevista als candidats amb més mèrits el dia 3 de maig.

Més informació ací: Convocatòria d’una plaça de tècnic d’activitats de la Xarxa Vives | Xarxa Vives d’Universitats.

Set places de tècnic de planificació lingüística

La Generalitat de Catalunya ha convocat un procés selectiu per a proveir set places de planificació lingüística:

RESOLUCIÓ GAP/3833/2010, de 26 de novembre, de convocatòria del procés selectiu per proveir set places per al cos de titulació superior (subgrup A1) de la Generalitat de Catalunya, planificació lingüística (núm. de registre de la convocatòria 202). [pdf]

El termini d’inscripció s’acaba el 22 de desembre del 2010, al cap de vint dies naturals comptats a partir de l’endemà de la publicació en el dogc.

La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.