Dos decrets sobre l’ús del valencià: usos institucionals i denominació dels municipis

Dos novetats legislatives sobre l’ús de la llengua al País Valencià són el decret d’usos institucionals (D 61/2017) i el nou decret sobre els canvis dels noms oficials dels municipis (D 69/2017):

Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat

Decret 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana

Són dos disposicions desigualment importants (la segona no és una novetat: actualitza i millora la disposició anterior) i haurem de vore fins a quin punt ajuden a canviar el rumb de més de vint anys fent recular l’ús de la llengua en quasi tots els àmbits. D’entrada, el decret d’usos institucionals, que no entrarà en vigor fins al novembre, ha estat objecte d’un recurs del sindicat CSIF en contra, però també ha rebut el suport decidit de la Intersindical Valenciana, suport complementari als passos avançats anteriorment amb CCOO i UGT.

Una pinzellada sobre l’ús del valencià

El bloc de la Revista de Llengua i Dret és un espai que els permet oferir pinzellades àgils i acostades a l’activitat quotidiana, com ara l’article de Ferran Bargues Estellés «L’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat Valenciana» (RLD, 23.03.2017). L’autor es centra en dos aspectes:

El primer és el que fa referència a la necessitat de traduir les comunicacions o els documents quan hagen de produir efecte fora de la Comunitat Valenciana. […]

El segon aspecte que ha encetat titulars en la premsa valenciana és el que fa referència a les intervencions públiques de les autoritats i els càrrecs de l’Administració de la Generalitat que quan ho «facen per raó del càrrec ho faran en valencià» (article 27).

Dos qüestions que pareix que ja haurien d’estar més que resoltes fa anys, almenys en un estat democràtic plurilingüe modern. Lamentablement, encara són objecte de disquisicions i reflexions més o menys agosarades i, massa sovint, més atentes a formalismes oportunistes que a resoldre la gestió lingüística de manera lògica, eficient i justa.

Privatització de la traducció i la correcció en la Generalitat valenciana

La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:

Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».

Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:

  • Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.
  • Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.
  • Realitzar estudis lingüístics.

No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.

Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.

Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.

Pacte sindical per la competència lingüística

Els sindicats ugt-pv, ccoo pv i Intersindical Valenciana ha firmat un pacte sobre la competència lingüística dels treballadors de les administracions públiques:

Acord dels sindicats sobre la competència lingüística del personal empleat públic

UGT-PV, CCOO PV i Intersindical Valenciana signen un pacte que estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes. L’objectiu és garantir l’atenció en les dues llengües oficials i compensar els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià. […]

Al taxi, en valencià

El sector del taxi valencià incorpora des de fa un parell d’anys una valoració de la competència lingüística. Una resolució de 23 de maig del 2012 de la Presidència del Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Mobilitat aprovà les bases generals reguladores de les proves per a l’obtenció del certificat de competència professional per a la prestació del servei de taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, que contenen en el temari l’apartat següent:

[…] D) Valencià i anglés bàsic
[…]

Per tant, les proves anuals del 2013 i 2014 han incorporat la valoració d’esta capacitat.

Senadors pel català

Uns quants senadors de Catalunya, Illes Balears, Aragó i País Valencià han firmat un manifest en defensa de l’ús del català. Podem llegir la notícia en el diari Avui (19.07.2012):

El PSOE se suma a la defensa del català ara que no mana

Dirigents catalans, valencians, aragonesos i balears critiquen el setge del pp

Proposen una llei de llengües

Segons la notícia en el diari El País (19.07.2012):

Els firmants consideren que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonés contradiuen la Declaració universal dels drets lingüístics que va aprovar per unanimitat el Congrés dels Diputats espanyol, així com els respectius estatuts d’autonomia.

Els reglaments lingüístics de les diputacions catalanes

La possibilitat de la regulació dels usos lingüístics en les actuacions de les administracions públiques té unes peculiaritats territorials i judicials que convé seguir de prop. Segons publicava el web Llibertat.cat (16.03.2011):

El tsjc suspèn el reglament d’ús del català de la Diputació de Girona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tsjc) ha suspès de manera cautelar diversos articles i parts del reglament d’ús del català de la Diputació de Girona, tal com ja va fer amb la de Barcelona i Lleida.

El diari Ara.cat (16.03.2011) titulava:

La Diputació de Girona recorrerà contra el veto del tsjc al reglament d’usos lingüístics

I el diari Avui incorporava a la notícia (16.03.2011) la publicació d’una «Moció unànime de CiU, el psc i erc».

El pla lingüístic del Consell de Mallorca

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística

El Consell de Mallorca adapta el Pla de normalització lingüística de la institució a les directrius del Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears i fa un repàs a les actuacions duites a terme durant aquesta legislatura en matèria de política lingüística

El Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Normalització Lingüística, ha fet enguany una passa més en la responsabilitat d’impulsar el procés de normalització lingüística amb el procés d’adaptació del Pla de normalització lingüística del Consell de Mallorca (pnl), fet per la Universitat de les Illes Balears l’any 2004, al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears (pgnl), aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana i ratificat pel Govern de les Illes Balears recentment.

Aquesta adaptació suposa incorporar-hi totes les actuacions que el pla general assigna als consells insulars i que no es recollien al pnl inicial, un document de treball que ha estat el full de ruta que ha guiat totes les accions en matèria de normalització lingüística que ha duit a terme el Consell de Mallorca des de 2004.

També s’hi incorporen molts d’aspectes prevists en el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, de 1989. Així mateix, amb la intenció de donar resposta a la necessitat de coordinació amb accions d’altres institucions, de complementar objectius i d’evitar duplicitats innecessàries, s’han eliminat les accions que, de forma clara, ja assumeixen altres entitats o que el pla general ja assigna a uns responsables concrets. Malgrat això, emparats pel mandat estatutari i la Llei de normalització lingüística de 1986, s’ha decidit mantenir accions de suport ja previstes al PNL inicial perquè el Consell pugui continuar duent-les a terme si ho considera convenient.

Els canvis que s’han produït en els darrers anys, entre els quals cal destacar els efectes de la globalització, l’expansió dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i l’increment de la població d’origen immigrant, han delimitat els àmbits en què s’ha d’incidir actualment. El pla general preveu les àrees d’actuació següents: usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació i noves tecnologies, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries i assistencials, relacions institucionals, manifestacions culturals i artístiques, i campanyes informatives i promocionals.

S’ha considerat adient que l’adaptació que s’elabora en aquest moment tengui la mateixa organització que el pla general, treball més recent, consensuat i d’incidència global sobre el conjunt de la societat balear. Així doncs, les dotze àrees en què s’organitzava el pnl inicial s’han reestructurat en les nou àrees d’actuació que presenta el pla general i se n’ha redistribuït el contingut de la manera següent: cada àrea formula els objectius i aquests s’especifiquen en sectors, dins els quals es concreten les accions que es pretenen dur a terme.

Les accions que s’hi preveuen tenen un caràcter obert, que n’ha de permetre l’actualització constant. Amb aquesta finalitat, la Direcció Insular de Política Lingüística preveu desplegar aquest document orientador en plans d’actuació anuals (anys naturals), el primer dels quals tindrà data de termini el 31 de desembre de 2011.

Segons la directora insular de Normalització Lingüística, Rosa Barceló «cal entendre aquesta iniciativa com una passa més en el procés de normalització lingüística perquè, amb una voluntat integradora, els ciutadans de Mallorca puguin desenvolupar-se i intercomunicar-se sense destruir els recursos lingüístics i culturals que ens constitueixen i ens identifiquen».

Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l’Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 597

www.conselldemallorca.cat

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Flaixos de multilingüisme senatorial i de traducció i interpretació

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 66, 03.02.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El català, el gallec i el basc ja es poden utilitzar al Senat

En la sessió del dia 19 de gener es van poder utilitzar per primera vegada les llengües cooficials de l’Estat a la cambra alta, gràcies a l’aplicació de la reforma del reglament de la cambra alta aprovada al juliol de 2010. El nou reglament del Senat preveu l’ús de les llengües cooficials de l’Estat només durant el debat de mocions i de mocions que siguin conseqüència d’interpeŀlació, però no en les sessions de control del govern ni en el debat d’iniciatives legislatives. En cada sessió del Senat hi treballaran set intèrprets que es dedicaran a traduir al castellà la intervenció de l’orador.

Per a més informació:
El Senat ja és multilingüe

Resultats de les proves de traducció i interpretació jurades 2010

Els resultats corresponen a les proves següents:

– Traducció jurada català i castellà
– Traducció jurada català i francès
– Traducció jurada català i alemany
– Interpretació jurada català i castellà
– Interpretació jurada català i francès
– Interpretació jurada català i alemany

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Cal afegir, pel que fa a la primera notícia, que els representants valencians del Partit Popular van aprofitar l’ocasió per a no parlar en valencià, seguint la seua pràctica de fer el contrari del que criden que pretenen en les seues soflames nacionalistes valencianeres. En parla una mica l’acadèmic de l’avl Josep Lluís Doménech en l’article «Les llengües i el Senat» (Levante). Bé, no diu que ho faça com a acadèmic, però és una condició que no podem oblidar. Naturalment, és una sort el fet que a pesar que els dirigents del Partit Popular facen servir la demagògia i el cinisme en esta qüestió, la resta de ciutadans sabem actuar amb respecte i coneixement envers els drets dels conciutadans que fan servir qualsevol altra llengua diferent, encara que siga el valencià.