Seminari sobre el model lingüístic de la CVMC

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació ha penjat en la xarxa el seminari impartit per Adrià Castells Ferrando sobre «Configuració del model lingüístic de la CVMC». La iniciativa del seminari es fonamenta amb la idea següent:

La consolidació d’un model lingüístic és necessària per establir un consens pel que fa a les directrius lingüístiques que han de seguir els comunicadors. La problemàtica (estretament lligada al dialecte propi) a l’hora de prendre decisions pel que fa a la tria d’un model lingüístic no és exclusiva de les Illes Balears, sinó compartida entre tots els territoris de parla catalana. Conèixer les resolucions lingüístiques a les quals han arribat altres territoris, en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, al País Valencià, ens permetrà arribar a solucions paral·leles pel que fa a les nostres tries lingüístiques.

Al llarg de l’hora que dura el vídeo, Adrià Castells exposa una panoràmica sobre la gestió del material lingüístic del mitjà públic valencià, a partir del llibre d’estil de la corporació —que no han elaborat els lingüistes de l’ens—, tenint en compte les referències de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i les obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aportant la seua visió de l’activitat professional dels tècnics lingüístics en el medi audiovisual valencià, on destaca la idea i la necessitat que els mateixos departaments lingüístics dels mitjans haurien de fer recerca i reflexió sobre els models de llengua que vehiculen.

A continuació transcrivim algunes de les reflexions exposades en el seminari:

Els mitjans de comunicació valencians, pel que fa a lèxic, han deixat de ser una font de creació del novetats lèxiques. Aquest és un punt important, sobretot pel que fa a la programació infantil. Ja no generem paraules noves, o ja no tenim, en este cas, la potestat de generar estes paraules noves, perquè tot està acaparat, en este cas, pels continguts dels canals temàtics en castellà i en anglés. Els programes infantils, que haurien de ser la porta d’entrada de les expressions lèxiques recuperades, aquells que van més enllà del model de llengua escolar, doncs, ja no creen, ja no està creant llengua a partir de la programació infantil, perquè els préstecs, els neologismes, doncs, ja ens arriben i es creen en altres llengües. Això no passava abans. […]

En una consulta que vaig fer, recorde ara mateix, a un grup d’assessors lingüístics (traductors, ajustadors, subtituladors…), de lingüistes externs, que treballen en les productores externes, vaig poder comprovar que el terreny més procel·lós, el terreny que més inseguretats causava, sobre el qual els professionals se sentien més insegurs, és el de la llengua més popular i el de la llengua col·loquial, i és el del lèxic col·loquial i és el de les estructures, podem dir, més genuïnes. […] Les respostes van permetre aventurar una primera conclusió, i és que la llengua viva, les formes col·loquials que sentim cada dia els parlants habituals de la llengua, i en les mateixes situacions de comunicació que els formats audiovisuals busquen reproduir (a la ficció, a l’entreteniment…) no forma part de les grans obres lexicogràfiques ni de cap compendi alternatiu i paral·lel que reculla solucions menys formals o que aporten naturalitat i autenticitat, però que siguen consensuades, que siguen correctes, que siguen acceptades socialment. I entre els assessors lingüístics el que funciona finalment és el «diccionarisme», que és inclement. […]

La recuperació de les formes d’expressió tradicionals, altrament, necessària, doncs, té també una conseqüència no desitjada si no es fa de manera estratègica i amb uns objectius clars. La projecció en els continguts d’una visió antropològica com a base de la recuperació d’un context social portador d’uns valors neorurals és altament alienadora. El problema no és el discurs de la tradició, és més aïna la transversalitat de l’essencialisme com a aparador únic de la manifestació cultural pròpia, i això es recull a través de les tries lingüístiques. El resultat pot esdevenir, com he dit adés, pervers. El tradicionalisme, amb la bona intenció de recuperar formes idealitzades del passat, acaba desplaçant els parlants actuals no només de l’ús de la llengua, sinó també de les representacions culturals i simbòliques que vehicula, perquè demana un grau elevat de pertinença i d’integració que va més enllà de les funcions comunicatives de la llengua. Hem de recordar que la funció bàsica d’una llengua no és la simbòlica, i la funció bàsica de la llengua en els mitjans de comunicació no és la simbòlica, sinó la funcional, l’operativa. […]

Si el que volem és incorporar els parlants a l’ús habitual de la llengua, i en totes les circumstàncies de comunicació, per una banda haurem de ser més flexibles i acceptar algunes modificacions en el tractament del codi, però no només en el tractament del codi, sinó també en el codi de les representacions simbòliques dels discursos mediàtics que es vehiculen en valencià, com ara la relació entre l’ús social de la llengua i la paròdia constant, l’humor barroer, en què hem construït molts continguts. Eixa relació directa, eixa connexió conscient entre la llengua i els discursos més essencialistes, més humorístics, més folkloritzants tenen efectes també sobre el model lingüístic que nosaltres hem triat. L’objectiu bàsic seria que el model de llengua consensuat no afectara els continguts mediàtics. […] Però igualment és fer veure que els continguts que s’expressen en valencià no han d’afectar el prestigi públic de la llengua. […]

Faltes i variants

Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.

En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.

Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús la seua de Jaén i la de Cadis per al film Techo y comida en Versión Española.

Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.

Llistes de música en valencià-català

Llistes de música en valencià
Llistes de música elaborades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

El Gabinet de Normalització Lingüística (gnl) de l’Ajuntament de València ha recopilat i penjat en la xarxa unes quantes llistes de reproducció de música classificades per gèneres (i subgèneres) musicals o per altres temàtiques relacionades amb possibles necessitats o interessos dels oients, com ara «Música per a cuinar», «Relax i calma» o «Cançons per al 8M».

El periòdic en línia Nosaltres La Veu (11.088.2021) informa sobre la quantitat de llistes, de seguidors, etc., dades que es poden comprovar en l’Spotify mateix mentres escolteu la música que més vos interesse en cada moment, i on podeu trobar llistes semblants elaborades per altres usuaris del servei, com ara:

  • «Èxits en català»
  • «Música en valencià»
  • «Música valenciana»
  • «Música en català-valencià-balear»
  • «Valencià»

La premsa valenciana actual

A remolc de les experiències passades i presents més o menys consolidades de la resta de l’àmbit lingüístic, el repertori de la premsa en línia en valencià va sostenint-se tímidament amb iniciatives i perspectives diverses. A partir dels mitjans arreplegats en la Viquipèdia (consulta: 27.01.2021), podem confeccionar la llista següent de mitjans escrits en valencià (que no és tancada i que podrem anar ampliant):

A més hi ha mitjans menys professionalitzats d’interés local que també són referències importants per la constància en l’activitat (com ara La Cotorra de la Vall i altres). Hi ha altres mitjans valencians que presenten una versió en valencià, però sol ser una versió elaborada per un programa de traducció automàtica, com ara ElDiario.es (CV), Levante-emv, Superdeporte…

«Clar i valencià» en la televisió

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.

L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».

A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:

  • Episodi 1. Abelard Saragossà. Qualitats positives del valencià general.
  • Episodi 2. Abelard Saragossà. Model valencià digne i natural, identificador i assimilable.
  • Episodi 3. Abelard Saragossà. Model lingüístic que incremente la cohesió de la societat.
  • Episodi 4. Leo Giménez. Acosta i apropar.
  • Episodi 5. Lluís Mesa. Palometa i papallona.

 

Píndoles en castellà contra la covid-19

Arran de la pandèmia de la covid-19 tornem a observar mostres de mala gestió lingüística en la Generalitat valenciana. En les píndoles formatives de l’IVAP hi ha penjat en només castellà des de fa setmanes un document de l’Invassat sobre mesures preventives davant l’exposició al coronavirus. Hem reclamat dos vegades ja la versió en valencià, però ni hem rebut resposta ni l’han penjada.

El mateix 6 d’abril en què ho vam reclamar per primera vegada en el web de l’IVAP, la Plataforma per la Llengua (06.04.2020) publicava una denúncia relacionada amb la mateixa qüestió en l’àmbit de l’administració espanyola:

La Plataforma per la Llengua demana l’ús del valencià en la informació institucional sobre la COVID-19

L’ONG del valencià recorda que el Consell d’Europa critica que alguns estats —com fa Espanya— «no comparteixen la informació, instruccions, directrius o recomanacions en altres llengües que no siguin la llengua oficial del país».

Ha passa quasi un mes, la gestió maldestra de l’ús de les llengües oficials en l’administració valenciana (i l’espanyola) fa que continue la desigualtat sistemàtica: primer es publica en castellà; més avant, ja vorem (si hi ha reclamacions, si algú s’enrecorda…) si arriba mai la versió en valencià.

Sense La Veu

No en teníem quasi ni un ni mig ni cap, i ja no «cantarà» tampoc el Diari La Veu (18.12.2019):

Diari La Veu posa punt final al projecte periodístic

L’últim dia que s’editarà el mitjà serà aquest 31 de desembre, després de no haver assolit el finançament necessari per a garantir la viabilitat del digital

A pesar de tot, diuen que intentaran persistir:

Per unanimitat de l’assemblea i de forma acordada amb l’equip directiu de la cooperativa, l’empresa editora considera que no es donen les circumstàncies necessàries per a seguir amb el projecte de la manera com estava concebut. En el primer trimestre de l’any vinent, la cooperativa estudiarà possibilitats de futur que permeten continuar amb una altra mena de publicació que done veu a allò que ocorre al País Valencià, però ja no de manera diària.

En tot cas, és una mala notícia per a la informació en valencià i, per tant, per a l’ús informatiu i informat de la llengua al País Valencià.

Sociolingüística a la plaça

Els mitjans informen del traspàs del sociolingüista Rafael Lluís Ninyoles Monllor, un referent imprescindible per a estudiar l’evolució del País Valencià en el tractament i respecte institucional i social dels drets lingüístics.

En relació amb la sociolingüística de la ciutat de València (i del país, certament), del 30 d’octubre al 3 de novembre es celebrarà la setena edició de «La plaça del llibre» (Diari La Veu, 23.10.2019):

De les prestatgeries al carrer (i viceversa): la literatura catalana pren el centre de València per la Plaça del Llibre

Més de cinquanta editorials amb multitud de novetats literàries es presentaran en la setena edició de la cita, que se celebrarà, de nou, a la plaça de l’Ajuntament

Pinzellada audiovisual sobre Pompeu Fabra

Fabra, diccionari d'un home sense biografia.
Fabra, diccionari d’un home sense biografia. TV3, 23.04.2019.

 

L’espai Sense Ficció de tv3 va emetre el 23.04.2019 un documental sobre que dóna una visió de conjunt de la vida i la influència i importància públiques de l’obra de Pompeu Fabra: Fabra, diccionari d’un home sense biografia. Segons el web del programa:

Documental que parla de llengua, de compromís i de 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa través de la vida d’un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.

La conducció (i part del guió) és de Màrius Serra, que entrevista Mila Segarra, Jordi Ginebra, Enric Gomà, Vicenç Pagès i altres experts en la vida i l’obra del gramàtic.

El manual esdevé digital

Un clàssic de referència en català, el Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, apareix ara, gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans, com a obra en línia; a més, es tracta d’una versió corregida, ampliada i en actualització permanent, segons expressen els autors en el pròleg:

No ens hem volgut limitar a reproduir en línia la quarta edició, que ja té deu anys, sinó que, en la mesura que ens hi vegem amb cor els autors, hi volem afegir continguts actualitzats i continguts nous perquè el manual d’estil pugui continuar essent l’obra de referència que ha estat fins ara.

Mestil
La portada de l’edició digital conserva la imatge de la coberta del llibre en paper.

Per tant, d’ara en avant, el web de l’obra, a més —tot i el fons blanc de la pantalla que, a la llarga, tant mos fa plorar— segur que es convertirà en un recurs igualment indispensable per als tècnics lingüístics.