El valor de la lengua

Qui vullga aprofitar mitja horeta, pot escoltar Moreno Cabrera en dos vídeos sobre el valor econòmic i «imperial» de l’espanyol. Transcripció d’un fragment del primer vídeo:

Aquí tenemos dos citas que son interesantes porque se contradicen. Dice en la página 39: «Respecto a otros activos —ya se está hablando de lenguas como de activos, como los activos, las acciones, activos económicos—, lo singular de un idioma —es un activo curioso— es que carece de depreciación»… Han encontrado, el capitalismo ha encontrado por fin, un producto que no tiene depreciación. […] Pero en la página 34 dice lo siguiente, ¡literal!, ¡textual!: «Desde su nacimiento, la actividad de la Real Academia Española ha estado orientada a reglamentar el adecuado empleo del idioma para evitar, entre otras cosas, que la degradación por el uso»… Pero, ¡bueno!, vamos a ver, esto lo dice en la página 34, y resulta que dice que hay una institución, la Real Academia Española, que evita la…, o que intenta evitar, la degradación por el uso. Bien, todo esto es pura palabrería, no tiene ningún apoyo científico en la lingüística.

Incapacitació lingüística

Vivim uns moments d’alegre rebombori lingüístic… Bé, com quasi sempre. En el diari El País Ángel López García es pregunta si «¿Es pot falar euskaraz en el Senado?» (24.06.2010). Uns fragments:

No és molt demanar que els nostres senadors unilingües facen l’esforç d’entendre les altres llengües d’Espanya, almenys les romàniques, una cosa que milions d’immigrants van aconseguir en un parell de mesos a pèl. I si no són capaços d’aprendre-les, que es dediquen a altra cosa. […]

No estic propugnant que les quatre llengües siguen oficials en tota Espanya: això tal vegada fóra just, però és inviable i el camí de l’infern està sembrat de bons propòsits. El que sí que crec que podria aconsegui-se en un parell de generacions és que la presència del català/valencià i del gallec en els mitjans de comunicació i d’estes dues llengües juntament amb l’èuscar en l’ensenyament de tota Espanya s’anara incrementant progressivament fins a assolir que quan un polític parla en català o una escriptora és entrevistada en gallec tots els espanyols els entenguen sense més, que l’èuscar torne a ser el símbol de l’especificitat peninsular, com reclamava Astarlos, i que els hispanoparlants de les comunitats bilingües deixen de ser els bocs expiatoris de les culpes del govern central.

D’altra banda, hi ha una altra referència important a tindre en compte al País Valencià, ara que la suposada crisi —que no afecta el Ferraris, Louis Vuitton i Patek Philippe dels dirigents polític del pp valencià— ha servit d’excusa per a eliminarm el doblatge al valencià (que no al castellà) en la Televisió Valenciana: han aprovat la llei del cinema a Catalunya que simplement pretén que el que és just i necessari siga normal quant a la possibilitats que els ciutadans pugam tindre cinema en la nostra llengua (a Catalunya; al País Valencià ha de ser en l’altra llengua).

Finalment, una informació quasi d’abast internacional, però que segurament es perdrà en l’anecdotari (El País, 04.07.2010), del qual extraiem algunes perles que barregen fracàs escolar, llengua, religió, nacionalitat i constitucionalitat:

Dos llengües autonòmiques més

En Ceuta, els musulmans comencen a pugnar per tal que l’àrab siga reconegut, i en Melilla ho fan per l’amazic amb l’ajuda d’erc

[…]

Ceuta i Melilla són els dos únics llocs d’Espanya on l’educació no està transferida i el pes de l’ensenyament públic és aclaparador (79 % de l’alumnat), quasi un 12 % per damunt de la mitjana espanyola. Solament Castella-la Manxa supera eixe rècord. La mitat dels alumnes són musulmans, predominen fins i tot en infantil i primària, i no solen parlar castellà en les seues cases.

[…]

«No ens plantegem tenir llengua optativa hui», va declarar al novembre, en el Congrés, el ministre Ángel Gabilondo. «Cal fomentar l’espanyol, respectant les altres llengües», va sentenciar. La seua predecessora, Mercedes Cabrera, dubtava fins i tot que fóra possible inserir en el sistema educatiu «una llengua de tradició oral mancada de cos gramatical».

[…]

“No crec que es puga dir que l’amazic o l’àrab són llengües espanyoles», afirma Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Santiago de Composteŀla. «Són estrangeres encara que les parle una petita part de la població espanyola». «La seua hipotètica cooficialitat té molt difícil encaix constitucional». «El cas podria acabar en el Tribunal Constitucional», vaticina.

Flaixos sobre notaris i sobre l’oficina de llengües estatal

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 46) ens envien la informació següent:

Acord amb el Col·legi de Notaris de Catalunya per fomentar l’ús del català

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, van signar, el 23 de desembre, un acord per impulsar conjuntament accions de foment de l’ús del català en les notaries i garantir així els drets lingüístics de la ciutadania a ser atesa oralment i per escrit en la llengua oficial que triï.

Segons el vicepresident del Govern, la signatura d’aquest acord suposa un nou pas endavant en la garantia dels drets dels ciutadans i en l’ús social de la llengua catalana. Actualment les escriptures públiques notarials atorgades en català representen al voltant d’un 12 % del total, una xifra que gairebé s’ha doblat en l’última dècada però que ara es pretén potenciar i reforçar amb l’aplicació d’aquest l’acord.

Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües estatal

El Reial decret 2002/2009, de 23 de desembre (BOE núm. 309, de l’endemà), modifica el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol, aprovat pel Reial decret 2555/1977, de 27 d’agost. El Reglament fa referència a la traducció del castellà a altres llengües estrangeres i ordena a l’Oficina de mantenir contacte permanent amb institucions similars de les comunitats autònomes, entre altres tasques. El Reglament no fa referència, però, a les necessitats de traducció que pugui tenir l’Administració de l’Estat entre les llengües oficials.

Es pot consultar a: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/12/24/

Gestió lingüística franquista al parlament espanyol

En les Corts espanyoles no es trauen la pasta dels dits per a una decisió tan democràtica i tan simple com és la gestió de les diverses llengües oficials que parlen els diputats i diputades. Segons el diari El País (01.09.2009):

Dur enfrontament de Bono i els partits nacionalistes del congrés

El president de la cambra impedix l’ús de les llengües cooficials

Els partits nacionalistes representats en el congrés han envestit este dimarts contra el president de les Corts, José Bono, per haver tancat el pas a l’ús de les llengües cooficials en la cambra, fins i tot de forma puntual.

[…]

Podem pensar que la qüestió no és gens complicada de resoldre, atés que la resta de parlaments de l’estat són capaços de gestionar lingüísticament les seues cambres en més d’una llengua oficial. I exemples de parlaments democràticament multilingües en podem trobar arreu del món, fins a l’exemple paradigmàtic del parlament de la Unió Europea, on, simptomàticament, el govern espanyol impedix que s’hi puga usar el català. Al parlament espanyol (i a Europa) no hi ha cap impossibilitat real, ni cap incapacitat, sinó només una continuació de la gestió lingüística de les corts franquistes, simple al·lofòbia.

L’administració de l’estat, les EOI i JQCV: superior, administratiu i correcció

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 24 de juliol de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’Administració General de l’Estat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2009. [2009/8804] (docv núm. 6.068, de 30.07.2009)
    – vegeu text

  • Orde de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament de les escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana a partir del curs acadèmic 2009-2010. [2009/8953] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 13 de juliol de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i correcció de textos. [2009/8460] (docv núm. 6.069, de 31.07.2009)
    – vegeu text