L’ús normal del valencià: foment i protecció

Oficina de Drets LingüísticsEl canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.

Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗

L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.

També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.

L’educació i els drets lingüístics

A començament de desembre de l’any passat els mitjans informavem de l’existència d’una nova plataforma cívica que arrancava amb un «Manifest pels drets lingüístics al País Valencià» (Vilaweb, 04.12.2013) :

Neix una nova plataforma en defensa dels drets lingüístics dels valencians

Exigeix respecte a la pluralitat lingüística • Estableix una jornada anual per denunciar vulneracions i crea un protocol d’actuació davant d’agressions

Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística?», un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

I l’any acaba amb la notícia ja habitual de l’anuŀlació d’una disposició de la Generalitat valenciana que, com també és habitual, deteriorava els drets lingüístics i l’accés al coneiximent i l’ús del valencià. En este cas es tractava d’una ordre de Font de Mora Turón, antic conseller d’educació i actual vicepresident de les Corts Valencianes (Levante, 28.12.2013):

El TSJ cierra la puerta a que los padres o alumnos elijan en qué lengua se examinan

Escola Valenciana, que instó el recurso, pide a Catalá que se aplique la sentencia también en la concertada

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.


Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

Promoció del programari en valencià

Softcatalà ens informa sobre la iniciativa Softvalencià:

Softvalencià és una iniciativa de Softcatalà i Escola Valenciana per a promoure l’ús de programari en valencià —el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana. La iniciativa se centra en diferents aspectes:

  • Posar a disposició de tothom les eines i manuals necessaris per a tindre un sistema completament en valencià.
  • Proveir d’eines de traducció i correcció amb les darreres normes actualitzades de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El traductor inclourà traduccions al castellà, anglés, francés i portugués.
  • Donar a conéixer la guia d’estil de les traduccions valencianes que complementa la guia d’estil per a la traducció de productes informàtics de Softcatalà.
  • Promoure la navegació en valencià per tal que la nostra llengua siga reconeguda a Internet.

L’any 2005 els membres valencians de Softcatalà començaren a fer localitzacions a la variant valenciana. Per dur a terme estes localitzacions s’hagué de desenvolupar una guia d’estil per a les adaptacions valencianes a partir de les traduccions en variant general.

El projecte Softvalencià té el suport dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes* i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua**.

La finalitat és poder disposar de programari en variant valenciana sense haver de duplicar esforços. Això s’ha aconseguit gràcies a una eina que permet fer les adaptacions de manera ràpida i senzilla. Tot plegat ha permés que entorns d’escriptori sencers com el gnome o el kde estiguen íntegrament en variant valenciana, i també altres aplicacions com ara el Firefox, el Thunderbird, el VirtualBox, el Kompozer, etc.

És important remarcar que Softvalencià no és cap associació diferent de Softcatalà, sinó una iniciativa pròpia amb els propòsits esmentats. D’altra banda, també cal comentar que la localització en diferents variants d’una mateixa llengua és quelcom ja habitual a l’àmbit informàtic: és possible trobar programari en les variants d’anglés americà o britànic o d’espanyol d’Espanya o d’Argentina.

La pàgina web de Softvalencià serà el punt on s’anirà recollint tot el programari adaptat en variant valenciana i on els usuaris podran fer servir i consultar les eines posades a la seua disposició.


* El mes de juliol de 2009 la Universitat de València va emetre un escrit de suport a esta iniciativa a la qual també s’afegiren les universitats d’Alacant, uji i upv.

** La Junta de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del dia 24 de febrer del 2010, va acordar donar suport a les iniciatives de promoció de l’ús del valencià en l’àmbit informàtic organitzades per Softvalencià.

Vídeo de la campanya «Signa per la llengua»

Per a donar suport a la campanya i a l’ús del valencià en Alboraia, vos convidem a presentar queixes davant el síndic de greuges [ací] relatives a mancances que hajau detectat en eixe ajuntament, per exemple, a causa d’este panell municipal que només informa en castellà:

Panell informatiu només en castellà en Alboraia

El text pot ser el següent:

Benvolgut síndic de greuges:

L’Ajuntament d’Alboraia ha instal·lat pels carrers d’Alboraia mobiliari d’informació municipal sobre «Central de policía y de emergencias» que contenen informació només en versió castellana (tal com indica el títol que hem reproduït). Amb eixa actuació els dirigents municipals ha menystingut els drets lingüístics dels ciutadans i han infringit la legislació vigent (Llei 4/1983 i Constitució espanyola de 1978, entre altres normes), en no haver disposat els mitjans per a informar i relacionar-se amb els ciutadans en les dos llengües oficials.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que l’Ajuntament d’Alboraia esmene la discriminació a què està sotmetent els ciutadans d’Alboraia i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans d’Alboraia.

Inauguració de la seu d’Escola Valenciana a Alacant

Inauguració de la seu d'Escola Valenciana

Ferran Isabel ens fa arribar la informació següent:

El pròxim divendres fem la inauguració de la seu d’Escola Valenciana a Alacant. Aprofitarem per presentar algunes de les activitats que portarem endavant enguany des d’Escola Valenciana i des de l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià de l’Alacantí (cinema, concerts de la gira, trobades, voluntariat, «Acosta’t al territori», etc.) i per trobar-nos amb els amics i amigues que estimem i amb els quals compartim tantes coses.

Data: Divendres 2 d’octubre, a les 20 h
Lloc: C/ Perú, 16 Bloc 2 – Alacant (carrer paral·lel a l’institut Badia de Baver, on hi ha lloc per a aparcar)

Hi intervenen:
Tudi Torró, inspectora d’educació
Diego Gómez, president d’Escola Valenciana.

Quan acabe l’acte hi ha prevista una picadeta.

La quarta part d’ensenyament en valencià

Ferran Isabel ens proposa a través de la llista InfoZèfir unes dades sobre l’oferta d’ensenyament en valencià:

Anàlisi de la demanda i l’oferta d’ensenyament en valencià

Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglès. Per això, allà on poden triar, matriculen ja, en major mesura, els seus fills en valencià. La demanda potencial de valencià se situa en 220.000 alumnes, però per manca d’oferta i planificació tan sols 130.000 alumnes poden estudiar en valencià. Més del 55% dels centres valencians no ofereixen l’opció d’estudiar en valencià.

Font: Escola Valenciana (05.06.2008)


Escola Valenciana afirma que hi ha 93.700 alumnes que es queden sense plaça en valencià

La federació assegura que la demanda és major que l’oferta

Font: Maite Ducajú, Levante (06.06.2008)


Més de la meitat dels centres no oferta ensenyament en valencià

Font: Ezequiel Moltó, El País (06.06.2008)

En resum, rememorant les paraules de Maragall en el parlament català, i tal com ja sabíem, segons les dades de l’STEPV (dtl, 13.05.2008) tenim un problema i es diu «només 25%».

Les trobades de primavera d’Escola Valenciana

Podeu consultar la programació de les trobades d’Escola Valenciana en el seu web. Per ara donen la informació següent:

    La segona setmana d’abril

  • L’Espai País Valencià de Barcelona, entitat que s’ha adherit recentment a Escola Valenciana, celebrarà una trobada en el context de la seua setmana cultural.
  • 18 d’abril

  • Trobada de secundària i batxillerat de l’Alacantí. Localitat: Agost.
  • 19 d’abril

  • Trobada de la Vall d’Albaida. Localitat: Albaida.
  • 20 d’abril

  • Trobada de la Ribera. Localitat: Sollana.
  • Trobada de l’Horta Nord. Localitat: Museros.
  • Trobada del Camp de Morvedre. Localitat: Faura.
  • Trobada de les Valls del Vinalopó. Localitat: la Romana.
  • 23 d’abril

  • Trobada Universitària. Escola de Magisteri de la Universitat de València.
  • 27 d’abril

  • Trobada de la Plana Alta i la Plana Baixa. Localitat: Benicàssim.
  • Trobada de València. Barri d’Aiora-Camins al Grau.
  • Trobada de primària de l’Alacantí. Localitat: Xixona.
  • 10 de maig

  • Trobada de l’Horta Sud. Localitat: Albal.
  • 11 de maig

  • Trobada del Baix Vinalopó i Baix Segura. Localitat: Guardamar.
  • 25 de maig

  • Trobada del Camp de Túria. Localitat: Riba-roja.
  • 31 de maig

  • Trobada de la Marina Alta. Localitat: Beniarbeig.
  • Trobada de la Marina Baixa. Localitat: Altea.
  • Trobada de la Safor i la Valldigna. Localitat: Beniarjó.
  • 7 de juny

  • Trobada de l’Alcoià-Comtat. Localitat: Castalla.
  • Trobada de la Costera. Localitat: Canals.

¿Quina política per a quin país?

Dimecres passat, a Ca Revolta, Josep Lluís Gómez Mompart, Rafael Xambó i Diego Gómez van presentar el llibre de Toni Mollà Quina política lingüística?. La cosa reuní vora una trentena de persones, entre les quals puc esmentar —perquè en conec els noms— Isaura Navarro (eupv), Manuel S. Jardí (periodista) i Vicent Moreno (pspv-psoe).

La presentació de Rafael Xambó destacà el constant enfocament social i polític de les reflexions de Toni Mollà, en la línia dels treballs que anima Miquel de Moragas i en consonància amb els plantejaments de Ninyoles, tot i que ací, per a evitar les conegudes picabaralles entre egos diversos, Xambó esmentà per ordre alfabètic el triplet més important de sociolingüistes del País Valencià: Lluís V. Aracil, Rafael Ninyoles i Vicent Pitarch.

La intervenció de Diego Gómez (Escola Valenciana) destacà la participació de Toni Mollà en el primer congrés d’Escola Valenciana (1993), a més del fet que les reflexions de Toni Mollà han estat aportacions i inspiracions que sempre els han servit de referent.

Josep Lluís Gómez Mompart (uveg), català que es descatalanitza i es valencianitza amb el passar dels anys, destacà la importància d’Escola Valenciana, més gran que la dels moviments paral·lels de Catalunya, atés que el moviment valencià es troba a la intempèrie i amb l’hostilitat política de Partit Popular, és a dir, de moltes de les institucions valencianes governades per dirigents d’este partit. D’altra banda, a més de l’allunyament i oblit permanent que els catalans practiquen respecte del País Valencià, considerà que en realitat este país no és ni normal ni anormal, sinó «paranormal».  Més encara, creu haver descobert que no n’hi ha una manera valenciana de ser espanyol, com diuen alguns polítics, sinó que tenim simplement polítics espanyols que necessiten fer de valencians de tant en tant.

Una dada que convé retindre, segons Mompart, és que entre el públic assistent a la presentació hi havia més o menys un 3 % de menors de trenta anys, proporció semblant a la de persones que viuen en el sector agrícola, i, per tant, podem concloure cap a on va la cosa. Citant Quim Monzó, la llengua sobreviurà si servix per a lligar.

Finalment intervingué Toni Mollà, que començà agraint a Ca Revolta l’organització de l’acte, que li feia rememorar la presentació del llibre d’Oleguer Presas Camí d’Ítaca, acte en què pensà en Joan Cordero, antic jugador del València que n’hagué d’eixir per les idees que defensava i que ha estat un dels defensors més tenaços del territori a Godella. Quedaven lligades així moltes coses.

Contra el que havia reclamat Mompart, una premsa satírica popular, Mollà deixà caure que l’espai estava ocupat per la premsa suposadament seriosa, i cità la notícia del diari Levante sobre la disfunció erèctil dels diputats de les Corts.

D’altra banda, quant a Catalunya, considerà que, a pesar del que ens sembla des d’ací, «no lliguen els gossos amb llonganisses» pel que fa a l’ús de la llengua. En tot cas, les societats evolucionen cap a una major complexitat i convindria, indefugiblement, que els professionals que estudien la faceta social de les llengües coincidiren en el diagnòstic, cosa que no s’edevé i que suposa un greu inconvenient a l’hora d’aplicar polítiques lingüístiques, decisions que són importants i que no poden quedar en mans únicament dels polítics.

En eixe sentit, cal una via ciutadana —no subvencionada pels poders polítics— que intervinga en la gestió de la política lingüística, tal com ha passat a Finlàndia, Holanda o al Canadà, on la política lingüística és una faceta més de l’estat del benestar. Escola Valenciana forma part ja d’eixa espenta social. I en este punt, i una mica revisant les reivindicacions actuals de l’organització, Mollà considerà que cal tindre present que els temps actuals són ben diferents d’aquells en què calia reclamar línies en valencià. Ara cal fer un pas més i aconseguir que el valencià siga un element comú de la societat, motiu pel qual no pot quedar-se limitat a les línies, que al capdavall són un factor de separació entre alumnes (naixcuts ací o nouvinguts).

En definitiva, segons Toni Mollà, la privatització tan estesa dels àmbits públics tradicionals fa que la llengua es jugue el seu futur en el contacte directe entre les persones, en els mitjans de comunicació i en Internet, els tres camps on cal consolidar la presència del català. Estirant este fil, en el debat posterior, Vicent Moreno demanà per la implicació real de la societat, d’aquells ciutadans i usuaris de serveis públics i privats que han de reclamar el seu dret a ser atesos en valencià.

En qualsevol cas, durant el vinet posterior —ja no ens hi vam quedar— espere que el català servira bona cosa per a lligar, fins i tot amb part del públic que abans de la presentació va entrar a la sala parlant en castellà. Curiositats sociolingüístiques.


  • Web de Toni Mollà