L’ús del valencià en l’activitat parlamentària

Les dades del període 2019-2023 sobre les llengües més utilitzades pels parlamentaris en les intervencions en les Corts Valencianes es poden consultar en la fitxa corresponent, fitxa que d’ara en avant apareixerà en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia.
El quadre comparatiu de les últimes cinc legislatures manté la continuïtat en l’evolució dels usos, una estabilitat que actua en perjuí de l’ús del valencià. Els parlamentaris que fan ús en general del valencià van estar un pèl —una dècima— per baix de la mitjana la legislatura passada, mentres que els que acostumen a usar únicament el castellà van estar quasi tres punts per damunt de la mitjana. Són dades poc satisfactòries pel que fa a l’ús normal —i també simbòlic— del valencià. 🔗
L’augment del nombre de persones que disposen d’una titulació de coneiximent de valencià és un factor positiu, sobretot en els àmbits laborals, perquè facilita la disponibilitat de les administracions i les empreses davant de la ciutadania, però això no genera un efecte directe i equivalent sobre l’ús de la llengua. Les dades sobre la llengua que es parla a casa indicaven una evolució negativa fins al 2023:

    • 1992 (44,1%)
    • 2005 (32,6%)
    • 2010 (28,8%)
    • 2015 (23,5%)
    • 2021 (19,5%)
    • 2023 (29%)
Dades: Baròmetre i enquestes de coneixement i ús social del valencià. Generalitat valenciana.

El rebot que s’observa en la dada del 2023 no és previsible que es consolide com a tendència positiva, ja que la política lingüística de la Generalitat per a esta legislatura —amb govern del pp i Vox— ha anunciat el retorn a ideologies i pràctiques contràries a l’ús del valencià.

Sorribes Martínez comenta els usos lingüístics parlamentaris

Enmig d’un debat parlamentari sobre la declaració d’Ares del Consell de la Generalitat valenciana (2003) —aquell nou decàleg baixat de la muntanya—, la diputada Sorribes Martínez (GP Socialista) de les Corts valencianes ha esmentat el company Joan-Carles Martí Casanova (El Tempir – Elx) fent referència a la seua anàlisi de les dades que oferim en la fitxa corresponent de la CDLPV sobre la pràctica lingüística dels diputats valencians en l’hemicicle.

El fragment és el següent (el debat complet, en el Diari de Sessions número 18 [HTML / PDF]; vegeu també la notícia del diari Levante):

Per tal de no estendre’m massa, no parlaré dels mitjans de comunicació, però sí que ho faré sobre un estudi estadístic de Joan-Carles Martí i Casanova sobre l’ús de les llengües a les Corts Valencianes en el període 2003-2007 sobre el comportament lingüístic dels diputats en les seues intervencions en ple i en comissions. Aquest estudi revela que 47 parlaren sempre en castellà, 28 en valencià, 8 preferentment en castellà, però també en valencià, i 6 a l’inrevés.

Hem de valorar positivament el fet que les dades que oferim en Eines de Llengua, i amb les quals pretenem que qualsevol persona s’acoste una mica més a la realitat política, social i lingüística del país, hagen estat recollides amb rigor per la diputada com a font per als seus arguments. Més encara, ens satisfà doblement haver contribuït a difondre una petita part de les faenes i de les reflexions de Joan-Carles Martí Casanova.