A la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València (Sala Sanchis Guarner, Sala Enric Valor, Sala Cèsar Simon, Sala Cultural; avinguda de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València), tindrà lloc del 9 al 12 d’abril el III Congrés Toponomasticon Hispaniae i XIV Congrés Internacional sobre Onomàstica Hispànica, amb un extens programa de ponències, comunicacions, taules redones i actuacions. La inscripció és gratuïta. Podeu consultar la informació en el web de la Universitat de València.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha ampliat durant l’any 2023 la col·lecció «Toponímia dels Pobles Valencians» amb deu reculls més corresponents als municipis següents:
Sebastià Carratalà dona més detalls sobre esta tongada de reculls toponímics en el Diari La Veu (24.01.2024).
Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el gener i l’abril del 2023 (dogc número 9.034, 06.11.2023):
[Ciències de la salut] al·lergènic -ca (sin. compl. al·lergogènic -ca), al·lergenicitat (sin. compl. al·lergogenitat), anisakidosi, anisakiosi (sin. compl. anisakiasi), ascariosi (sin. compl. ascariasi), brucel·losi (sin. compl. febre de Malta) campilobacteriosi, ciguatera, criptosporidiosi (sin. compl. criptosporidiasi), escalp, tricuriosi (sin. compl. tricocefalosi, tricuriasi,
[Ciències de la vida] amina biogènica (sin. compl. amina biògena), anisakis, ascàride humana, bacil piociànic (nc: Pseudomonas aeruginosa), biocida, biotoxina marina (sin. toxina marina; sin. compl. ficotoxina), bisfenol A (sigla: BPA), brucel·la, campilobàcter, ciguatoxina, criptosporidi, estanol, estanol vegetal (sin. compl. fitostanol), fumonisines, genotòxic -ca, genotoxicitat, glicòsid cianogènic (sin. compl. glicòsid cianogen), neurotoxicitat, ocratoxines, patulina (sigla: PAT), pseudomònada (sin. compl. pseudomones), reacció de Maillard, saxitoxina, saxitoxines, toxina paralitzant del marisc (sin. toxina PSP), tricocèfal (nc: Trichuris trichiura), tricotecens, zearalenona (sigla: ZEA, ZEN)
[Comunicació. Audiovisuals] televisió a la carta (sin. compl. televisió a demanda, vídeo a la carta (sin. compl. vídeo a demanda; sigla: VOD), vídeo a la carta amb publicitat (sin. compl. vídeo a demanda amb publicitat; sigla: AVOD), vídeo a la carta per subscripció (sin. compl. vídeo a demanda per subscripció; sigla: SVOD), vídeo a la carta per transacció (sin. compl. vídeo a demanda per transacció; sigla: TVOD), vídeo quasi a la carta (sin. compl. vídeo quasi a demanda; sigla: NVOD)
[Dret penal] anàlisi forense, ciències forenses, criminalística, criminalística de camp, criminalística de laboratori, criminalística financera, criminalística informàtica, forense, informe forense, perit forense | perita forense (sin. perit judicial | perita judicial), pèrit forense | pèrita forense, pèrit judicial | pèrita judicial, peritatge forense (sin. peritatge judicial)
[Empresa] auditor forense | auditora forense, auditoria forense, comptabilitat forense, estratègia omnicanal (sin. compl. omnicanalitat)
[Indústria alimentària] aroma (sin. aromatitzant), contaminant de procés, cos estrany, migració, zona de perill (sin. compl. zona de temperatura de perill)
[Informàtica] anàlisi informàtica forense, informàtica forense, plataforma
[Lingüística] anàlisi lingüística forense, jurilingüista, jurilingüística (sin. lingüística jurídica; sin. compl. lingüística del dret), lingüística forense
[Lleure. Turisme] allotjament d’hospitalitat (sin. compl. sofà de franc), cap de sala (sin. compl. maître [fr]), glàmping, implant, lloguer amb tripulació, lloguer sense tripulació, necroturisme (sin. turisme de cementiris), paquet dinàmic, reserva oberta, spa [en], turisme de reunions i congressos (sin. turisme MICE) turisme negre, turistització, vacances a casa, venda millorada, visita guiada gratuïta
[Medi ambient] contaminació genètica, contaminació radioactiva, contaminant orgànic persistent (sigla: COP), ecotòxic -ca, ecotoxicitat, immissió, microplàstic, nanomaterial, nanoplàstic, toxicitat ambiental
Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el juliol i el desembre del 2022 (dogc número 8.929, 02.06.2023):
[Biologia] biòleg alternatiu | biòloga alternativa, biologia alternativa
[Ciències de la salut. Seguretat alimentària] al·lèrgia alimentària, bioamplificació, brot d’origen alimentari (sigla: BOA), contaminació creuada, infecció alimentària, infestació alimentària, intolerància alimentària, intoxicació alimentària, malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla: MTA) reacció adversa a aliments (sigla: RAA), toxiinfecció alimentària (sigla: TIA)
[Comunicació] desinformació, desinformació, informació errònia, informació maliciosa, notícia falsa
[Economia. Empresa. Treball] cotreball, dades de font zero (sin. compl. dades declarades), dades de primera font (sin. compl. dades pròpies), dades de segona font, dades de tercera font (sin. compl. dades de tercers), delicte d’ús d’informació privilegiada (sin. compl. delicte d’iniciat), tràfic d’informació privilegiada, efecte d’atracció, efecte d’expulsió, entrevista exprés, entrevistes exprés, espai de cotreball, finançament col·lectiu mixt, intel·ligència de fonts obertes (sigla: OSINT), intel·ligència de negoci (sigla: BI), llista de persones amb informació privilegiada (sin. compl. llista d’iniciats), persona amb informació privilegiada (sin. compl. iniciat | iniciada), trobada exprés, trobades exprés
[Esport] canvi de direcció (sin. compl. canvi explosiu), ziga-zaga, cistella decisiva (sin. llançament decisiu), de camp a camp (sin. des de camp propi), de punta a punta (sin. compl. de cistella a cistella; de porta a porta), eliminatòria (sin. compl. play-off), fals canvi de direcció (sin. compl. fals canvi explosiu; ziga-zaga falsa), fase final (sin. compl. play-off), jugador decisiu | jugadora decisiva, llançament damunt la botzina (sin. llançament sobre la botzina; sin. compl. cistella damunt la botzina; cistella sobre la botzina), minuts decisius (sin. moment de caixa o faixa, punta a punta (sin. compl. cistella a cistella; porta a porta), revisió instantània (sin. compl. repetició instantània), ull de falcó, videoarbitratge (sigla: VAR)
[Informàtica. Ciberseguretat] galeta de tercers, galeta pròpia, intel·ligència contra amenaces
[Lleure. Turisme] circuit obert, hora feliç, interval de reserva, joc d’escapada, modificació de reserva, només per a adults, refer taula, turismofòbia
[Meteorologia] derecho, descàrrega de retorn, descàrrega subsegüent, desdoblament de tempesta, doll blau, doll gegant, elf, espectre vermell, fenomen lumínic transitori (sigla: TLE), halo, llamp ascendent (sin. compl. llamp terra-núvol), llamp núvol-núvol (sigla: NN), llamp núvol-terra (sin. compl. llamp descendent; sigla: NT), mesoalta (sin. compl. alta mesoescalar), mesobaixa (sin. compl. baixa mesoescalar), mesocicló, mesoescala, mesoescalar, predicció retrospectiva, procés de connexió, supercèl·lula (sin. compl. tempesta supercel·lular), tempesta en desdoblament, traçador, traçador de connexió, traçador descendent, traçador esglaonat, traçador ràpid
[Política] servei d’informació (sin. servei d’intel·ligència; sin. compl. intel·ligència; servei secret)
[Química] bifenil policlorat similar a les dioxines (sin. compl. PCB similar a les dioxines sigla: DL-PCB), congènere
El canvi de govern en la Generalitat valenciana ha iniciat una altra etapa en les institucions públiques que depenen del govern valencià enfocada a garantir la possibilitat d’imposició excloent del castellà en qualsevol actuació pública o privada, i a practicar la restricció i problematització de l’ús del valencià i la discriminació i subordinació dels ciutadans valencianoparlants. Este rumb lingüicida, que es va poder variar lleument fa huit anys, s’ha représ políticament de forma declarada i explícita com a programa d’actuació antidemocràtica del govern valencià del Partit Popular i de Vox.
Davant d’això, les associacions i entitats que treballen per la difusió de les les pautes socials que faciliten l’ús del valencià i la disponilitat no impositiva del castellà, mantenen, reprenen o impulsen algunes iniciatives que, amb un excés de confiança. s’havien deixat en mans dels poder públics. Per exemple, segons informa el Diari La Veu (04.09.2023), 🔗 com a complement o substitut del nyap de l’Oficina de Drets Lingüístics 🔗 del govern del Botànic, Escola Valenciana va crear i manté la seua pròpia Oficina de Drets Lingüístics: 🔗
L’Oficina de Drets Lingüístics ofereix diferents recursos a través d’aquesta pàgina web i també us podeu posar en contacte amb el nostre personal a través del telèfon que s’especifica o per correu electrònic. A més, des d’aquest espai, també es pretén fer campanyes per fomentar l’ús del valencià en àmbits on la presència de la nostra llengua és minoritària com l’oci i el temps lliure, el món empresarial i comercial, l’àmbit de la justícia o els mitjans de comunicació valencians.
També la Plataforma per la Llengua 🔗 i Acció Cultural del País Valencià 🔗 atenen queixes i consultes sobre el respecte a l’ús normal del valencià.
Tantes voltes s’ha promés quasi al mateix que s’excusava o que s’impedia, aixina que hem d’agarrar amb pinces la informació sobre l’oficialitat efectiva i real del valencià-català tant en el Congrés dels Diputats espanyol com en la Unió Europea com a llengua oficial i de treball. Convindrà esperar que es comprove que és una realitat no tan sols legalment sinó com a norma d’ús regulada i constatable a l’abast dels polítics i els ciutadans.
Mentrestant, uns quants titulars del Diari La Veu del 17 i 18 d’agot del 2023 fan pensar que per fi es pot avançar en el procés de normalització democràtica pel que fa a l’ús de les llengües:
Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗
El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗
ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗
Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗
El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗
A pesar de la prudència que convé mantindre davant anuncis d’esta importància, la iniciativa és molt rellevant, tal com exposa Lillo i Usechi en l’últim dels articles anteriors:
Es tracta de la iniciativa previsiblement més decisiva en aquest sentit, i possiblement definitiva, després d’anys d’intents frustrats pel reconeixement oficial de la llengua més enllà de l’Estat espanyol.
Les dades del període 2019-2023 sobre les llengües més utilitzades pels parlamentaris en les intervencions en les Corts Valencianes es poden consultar en la fitxa corresponent, fitxa que d’ara en avant apareixerà en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia.
El quadre comparatiu de les últimes cinc legislatures manté la continuïtat en l’evolució dels usos, una estabilitat que actua en perjuí de l’ús del valencià. Els parlamentaris que fan ús en general del valencià van estar un pèl —una dècima— per baix de la mitjana la legislatura passada, mentres que els que acostumen a usar únicament el castellà van estar quasi tres punts per damunt de la mitjana. Són dades poc satisfactòries pel que fa a l’ús normal —i també simbòlic— del valencià. 🔗
L’augment del nombre de persones que disposen d’una titulació de coneiximent de valencià és un factor positiu, sobretot en els àmbits laborals, perquè facilita la disponibilitat de les administracions i les empreses davant de la ciutadania, però això no genera un efecte directe i equivalent sobre l’ús de la llengua. Les dades sobre la llengua que es parla a casa indicaven una evolució negativa fins al 2023:
El rebot que s’observa en la dada del 2023 no és previsible que es consolide com a tendència positiva, ja que la política lingüística de la Generalitat per a esta legislatura —amb govern del pp i Vox— ha anunciat el retorn a ideologies i pràctiques contràries a l’ús del valencià.
El municipi d’Alfarb (Ribera Alta) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv, 04.04.2023; [pdf]; boe, 25.04.2023; [pdf]):
Decret 77/2023, de 26 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Alfarp, per Alfarb.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
El municipi d’Algar de Palància (Camp de Morvedre) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv, 28.03.2023; ; boe, 11.05.2023; ):
Decret 35/2023, de 24 de març, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi d’Algar de Palancia per la forma exclusiva en valencià Algar de Palància.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
El municipi Novetlè (Costera) ha fixat la forma oficial del seu nom (dogv, 04.04.2023; ; boe, 25.04.2023; ):
Decret 42/2023, de 31 de març, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Novetlè/Novelé per la forma exclusiva en valencià Novetlè.
Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).
El DTL està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons
|
