Seminari sobre el model lingüístic de la CVMC

El Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació ha penjat en la xarxa el seminari impartit per Adrià Castells Ferrando sobre «Configuració del model lingüístic de la CVMC». La iniciativa del seminari es fonamenta amb la idea següent:

La consolidació d’un model lingüístic és necessària per establir un consens pel que fa a les directrius lingüístiques que han de seguir els comunicadors. La problemàtica (estretament lligada al dialecte propi) a l’hora de prendre decisions pel que fa a la tria d’un model lingüístic no és exclusiva de les Illes Balears, sinó compartida entre tots els territoris de parla catalana. Conèixer les resolucions lingüístiques a les quals han arribat altres territoris, en aquest cas la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, al País Valencià, ens permetrà arribar a solucions paral·leles pel que fa a les nostres tries lingüístiques.

Al llarg de l’hora que dura el vídeo, Adrià Castells exposa una panoràmica sobre la gestió del material lingüístic del mitjà públic valencià, a partir del llibre d’estil de la corporació —que no han elaborat els lingüistes de l’ens—, tenint en compte les referències de l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i les obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i aportant la seua visió de l’activitat professional dels tècnics lingüístics en el medi audiovisual valencià, on destaca la idea i la necessitat que els mateixos departaments lingüístics dels mitjans haurien de fer recerca i reflexió sobre els models de llengua que vehiculen.

A continuació transcrivim algunes de les reflexions exposades en el seminari:

Els mitjans de comunicació valencians, pel que fa a lèxic, han deixat de ser una font de creació del novetats lèxiques. Aquest és un punt important, sobretot pel que fa a la programació infantil. Ja no generem paraules noves, o ja no tenim, en este cas, la potestat de generar estes paraules noves, perquè tot està acaparat, en este cas, pels continguts dels canals temàtics en castellà i en anglés. Els programes infantils, que haurien de ser la porta d’entrada de les expressions lèxiques recuperades, aquells que van més enllà del model de llengua escolar, doncs, ja no creen, ja no està creant llengua a partir de la programació infantil, perquè els préstecs, els neologismes, doncs, ja ens arriben i es creen en altres llengües. Això no passava abans. […]

En una consulta que vaig fer, recorde ara mateix, a un grup d’assessors lingüístics (traductors, ajustadors, subtituladors…), de lingüistes externs, que treballen en les productores externes, vaig poder comprovar que el terreny més procel·lós, el terreny que més inseguretats causava, sobre el qual els professionals se sentien més insegurs, és el de la llengua més popular i el de la llengua col·loquial, i és el del lèxic col·loquial i és el de les estructures, podem dir, més genuïnes. […] Les respostes van permetre aventurar una primera conclusió, i és que la llengua viva, les formes col·loquials que sentim cada dia els parlants habituals de la llengua, i en les mateixes situacions de comunicació que els formats audiovisuals busquen reproduir (a la ficció, a l’entreteniment…) no forma part de les grans obres lexicogràfiques ni de cap compendi alternatiu i paral·lel que reculla solucions menys formals o que aporten naturalitat i autenticitat, però que siguen consensuades, que siguen correctes, que siguen acceptades socialment. I entre els assessors lingüístics el que funciona finalment és el «diccionarisme», que és inclement. […]

La recuperació de les formes d’expressió tradicionals, altrament, necessària, doncs, té també una conseqüència no desitjada si no es fa de manera estratègica i amb uns objectius clars. La projecció en els continguts d’una visió antropològica com a base de la recuperació d’un context social portador d’uns valors neorurals és altament alienadora. El problema no és el discurs de la tradició, és més aïna la transversalitat de l’essencialisme com a aparador únic de la manifestació cultural pròpia, i això es recull a través de les tries lingüístiques. El resultat pot esdevenir, com he dit adés, pervers. El tradicionalisme, amb la bona intenció de recuperar formes idealitzades del passat, acaba desplaçant els parlants actuals no només de l’ús de la llengua, sinó també de les representacions culturals i simbòliques que vehicula, perquè demana un grau elevat de pertinença i d’integració que va més enllà de les funcions comunicatives de la llengua. Hem de recordar que la funció bàsica d’una llengua no és la simbòlica, i la funció bàsica de la llengua en els mitjans de comunicació no és la simbòlica, sinó la funcional, l’operativa. […]

Si el que volem és incorporar els parlants a l’ús habitual de la llengua, i en totes les circumstàncies de comunicació, per una banda haurem de ser més flexibles i acceptar algunes modificacions en el tractament del codi, però no només en el tractament del codi, sinó també en el codi de les representacions simbòliques dels discursos mediàtics que es vehiculen en valencià, com ara la relació entre l’ús social de la llengua i la paròdia constant, l’humor barroer, en què hem construït molts continguts. Eixa relació directa, eixa connexió conscient entre la llengua i els discursos més essencialistes, més humorístics, més folkloritzants tenen efectes també sobre el model lingüístic que nosaltres hem triat. L’objectiu bàsic seria que el model de llengua consensuat no afectara els continguts mediàtics. […] Però igualment és fer veure que els continguts que s’expressen en valencià no han d’afectar el prestigi públic de la llengua. […]

L’actualitat previsible sobre l’ús de la llengua

Algun dia faran el balanç com toca de la gestió i la política lingüístiques del govern actual —el Botànic, que en diuen—, si és que això dels balanços i les fiscalitzacions arriba per ací a alguna cosa més que a les flageŀlacions i plors processionals. Aleshores es comprovarà si es certa la percepció que en alguns àmbits de les conselleries hi havia més afany de control i poder personal que interés aconseguir objectius polítics útils relacionats amb l’increment de l’ús lingüístic i del compliment als drets lingüístics dels valencians.

Les concordances i les discordances entre les propostes i les actuacions es poden anar resseguint a còpia d’una de les poques fonts d’informació que permeten estar al cas de l’actualitat passada, de l’actualitat present i de la previsible, el Diari La Veu. El balanç està per fer, però l’actualitat continua fent camí:

  • 10.07.2020: «Propostes d’ús lingüístic després de dir “Bon dia”» 🔗
  • 26.11.2021: «El Suprem desactiva l’Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià» 🔗
  • 07.10.2022: «La conducta lingüística dels polítics lingüístics» 🔗
  • 28.11.2022: «La Generalitat exigirà la competència lingüística en valencià per a accedir a la funció pública» 🔗
  • 01.12.2022: «Hi haurà un requisit legal, però de facto no» 🔗
  • 13.02.2023: «Llancen un manifest perquè l’Estat espanyol permeta l’oficialitat del català a la UE» 🔗
  • 13.02.2023: «Internet és l’àmbit en què els valencians més utilitzen la llengua pròpia» 🔗
  • 14.02.2023: «Escola Valenciana impulsa el Voluntariat pel Valencià a dotze instituts» 🔗
  • 18.02.2023: «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» 🔗
  • 16.02.2023: «Acció Cultural col·laborarà amb l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat» 🔗
  • 16.02.2023: «La Xarxa Vives demana incloure el català en la plataforma d’aprenentatge de llengües d’Erasmus+» 🔗
  • 21.02.2023: «Naix Apunts de Llengua, una plataforma per a aprendre valencià a través dels materials d’À Punt» 🔗
  • 21.02.2023: «En la meua setmana de la Llengua Materna: 20 anys ensenyant valencià» 🔗

Després de la desfeta legal del 2021 de l’Oficina de Drets Lingüístics regulada al 2017, la Llei 8/2022 la va tornar a activar amb una regulació diferent que caldrà comprovar fins a on arriba. Pel que fa a la resta de reivindicacions relacionades amb els drets i els àmbits d’ús de la llengua, podríem mirar documents dels anys huitanta i noranta del segle passat per a comprovar fins a quin punt les necessitats i exigències continuen pegant-los voltes als mateixos punts, tots relacionats amb una regulació i limitació dels privilegis d’imposició de l’ús del castellà. El problema per al valencià no és que se’n fomente l’ús, sinó que eixe foment només és permés mentres no entre en conflicte ni devalue la política nacional-espanyolista d’imposició de l’ús del castellà.

Pel que fa a l’ensenyament, la mala gestió, la descontextualització de les necessitats o l’assignaturització, serien un mal menor, si l’entorn sociolingüístic fora prou potent per a permetre assimilar el valencià en l’ús quotidià, i amb unes pautes d’ús saludables i democràtiques. Però sense atendre si es dona o no eixe context en cada població, l’educació s’havia convertit en el cresol general des d’on s’havia d’irradiar l’ús i la qualitat de l’ús. I això ja es sabia i s’ha vist que era un erro de comptes, ja que les llengües oficials de les nostres societats no s’aprenen en el sistema educatiu: s’aprenen a casa, en els mitjans, en la necessitat quotidiana d’atendre, d’entendre i de fer-se entendre. I el que és més evident i lamentable: en la militància, l’exigència i la reclamació, en el cas del valencià.

Però ara este govern suposadament interessat per l’extensió de l’ús de la llengua, però que encara no ha segut capaç de normalitzar l’ús del valencià en la seua paperassa ni en els seus webs, pretén que els jóvens suposadament educats en valencià obtinguen un reconeiximent d’un nivell que no tenen per a l’ús d’una llengua que la mateixa administració que reconeix fraudulentament eixe nivell sap que no demanarà que facen ús d’eixa llengua, sinó del castellà imposat en tots els àmbits i per tots els mitjans. Al cap i a la fi, pareix clar que els programes de traducció automàtica es van crear per a això, per a poder fingir que l’administració funciona en valencià.

La nova regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana

La Llei 8/2022 (art. 136) de la Generalitat valenciana ha aprovat la regulació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl):

Es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl), adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com a òrgan administratiu al qual els ciutadans poden dirigir-se quan consideren vulnerats els seus drets lingüístics.

Fins ara el funcionament d’eixa oficina s’havia regulat en el Decret 187/2017 i l’oficina no havia acabat d’arrancar, tal com mostra el fet que només haja publicat una memòria d’activitat (2018) , memòria que oferix unes dades difícils d’interpretar:

Durant l’any 2018, l’Oficina de Drets Lingüístics ha rebut 87 soŀlicituds, de les quals 31 han sigut reclamacions (36 %); 53, suggeriments (60,7 %), i 3, consultes (3,4 %). […] Del total de les 87 soŀlicituds, 10 (11,5 %) s’han presentat emprant el castellà i 77 (88,5 %) el valencià. […] La diferència és aclaparadora, la majoria de les soŀlicituds es presenten per persones
valencianoparlants que consideren que s’han vulnerat els seus drets lingüístics.

Sembla que el nombre és molt coincident amb les queixes ateses pel Síndic de Greuges l’any 2018: 83, segons indica la memòria d’eixa institució. Com a curiositat, podem llegir que la primera queixa comentada pel síndic és una queixa ciutadana contra una actuació de l’odl.


[Text extret del dogv 9.501, 30.12.2022]

Article 136. Regulació del funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (odl)

U. Àmbit d’actuació

Aquesta regulació és aplicable, en els termes que preveu, a les institucions, als òrgans i a les entitats següents:

  1. El conjunt de la Generalitat, d’acord amb la definició que en fa l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com el seu sector públic instrumental, que preveu l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
  2. Les entitats que integren l’Administració local i els organismesque depenen d’aquesta, així com les universitats públiques valencianes, en els termes que preveu l’article 7.
  3. L’Administració de l’Estat i els organismes que depenen d’aquesta amb seu a la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’Administració de justícia, així com les persones jurídiques de naturalesa privada, en els termes que preveu l’article 7.

Dos. Actuacions d’ofici de l’Oficina de Drets Lingüístics

Quan l’Oficina de Drets Lingüístics (odl) tinga coneixement que, presumptament, s’ha produït un fet o un esdeveniment que vulnera els drets lingüístics de la ciutadania, podrà contactar amb l’òrgan de l’Administració, l’entitat pública o la persona jurídica privada de què es tracte per a obtindre la informació necessària i oferir així l’assessorament que corresponga per a garantir l’aplicació dels drets que emparen els ciutadans i les ciutadanes en l’ús de les llengües oficials.

Tres. Actuacions a instància de part

Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, un suggeriment o una consulta per vulneració dels seus drets lingüístics davant de l’Oficina de Drets Lingüístics.

  1. Es consideren queixes els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl per a denunciar vulneracions dels seus drets lingüístics patides en qualsevol dels àmbits d’actuació de l’article 1 d’aquesta llei.
  2. Es consideren suggeriments els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’odl amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
  3. Tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania a l’odl per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.

Quatre. Presentació de les queixes, els suggeriments i les consultes per vulneració de drets lingüístics

  1. Les queixes, els suggeriments i les consultes s’han de presentar, preferentment, utilitzant mitjans electrònics. Per a això s’ha d’accedir a través de la pàgina web de l’odl, que els remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica, https://sede.gva.es, en el procediment reservat per a aquesta finalitat.
  2. En el cas de les persones jurídiques, la presentació és obligatòriament telemàtica.
  3. Les persones físiques també poden presentar les queixes, els suggeriments i les consultes de manera presencial per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, s’utilitzarà el formulari disponible en la pàgina web de l’odl i en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es.

Cinc. Requisits per a l’admissió a tràmit

  1. Les queixes i els suggeriments han d’incloure les dades següents per a la tramitació:

a) Nom i cognoms.
b) Adreça i, si és el cas, correu electrònic.
c) Fets ocorreguts i raons que motiven l’escrit.
d) Data i signatura.
e) Òrgan, entitat o persona jurídica a què es dirigeix la queixa o el suggeriment.
f) Representant en el cas de persones jurídiques.

  1. En cas que l’escrit presentat no complisca els requisits que exigeix el punt 1 d’aquest article, l’odl requerirà a la persona interessada que, en un termini de 10 dies, l’esmene, amb l’advertiment que, si no ho fa així, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució, que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
  2. Per a tramitar les consultes, és suficient que s’incloga la informació que preveuen les lletres a, b, c i d, o la que incloguen els apartats del formulari previst per al tràmit específic.
  3. També s’accepten les consultes que es formulen per correu electrònic que continguen, com a mínim, la informació de l’apartat anterior.
  4. No s’han d’admetre ni, per tant, tramitar els escrits anònims, els que no es basen en fets concrets de vulneració dels drets lingüístics o manquen manifestament de fonament, així com els que pretenguen fer un ús abusiu del procediment i les queixes que es basen en fets que hagen sigut, o siguen, objecte d’actuacions judicials.
  5. La presentació d’una queixa per una persona jurídica en relació amb una vulneració patida per una persona física requereix una autorització d’aquesta per a tramitar-la, llevat que la persona jurídica, si és una associació o una fundació, tinga atribuïda en els estatuts la representació de la ciutadania en la presentació de queixes en matèria de vulneració de drets lingüístics. En cas contrari, s’haurà d’arxivar la queixa, i se n’informarà la persona interessada
  6. La no admissió a tràmit de la queixa o el suggeriment ha de ser motivada i es comunicarà a la persona interessada.

Sis. Tramitació de les queixes en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les institucions esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia

  1. Quan es presente una queixa, l’odl determinarà, d’acord ambla normativa vigent en matèria de drets lingüístics, si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una possible vulneració d’aquests drets, i, si és el cas, admetrà a tràmit la queixa i iniciarà les actuacions.
  2. L’inici de les actuacions s’ha de comunicar a l’òrgan administratiu o l’entitat en què s’ha produït l’actuació denunciada, i se li n’enviaràuna còpia. En el termini de deu dies des d’aquesta comunicació, l’òrgan administratiu o l’entitat presentarà a l’odl un informe en què s’indiquen les mesures que adoptarà o les valoracions que considere pertinents relacionades amb el contingut de la queixa. Transcorregut aquest termini, l’odl ha d’emetre un informe o, si és el cas, una recomanació sobre la normativa de drets lingüístics presumptament infringida i, si és el cas, les bones pràctiques a adoptar per a evitar situacions com la que haja donat lloc a la queixa.
  3. La presentació d’una queixa no impedeix ni condiciona l’exercici de totes les reclamacions, els drets i les accions de caràcter administratiu o judicial que puguen correspondre a la persona interessada, ni comporta, per tant, la interrupció dels terminis per a la interposició d’aquestes.
  4. En cas que els fets exposats afecten els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries d’establiments turístics, l’odl ha de derivar la queixa als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons corresponga, que hauran d’informar l’odl sobre les actuacions que facen en relació amb la queixa.
  5. L’odl comunicarà a la persona interessada que haja registrat laqueixa la resposta de l’òrgan administratiu, l’entitat pública, la institució o la persona jurídica competent. Així mateix, l’odl ha de comunicar a la persona interessada les actuacions que aquestes persones o òrgans han dut a terme per a evitar que es reproduïsquen els fets que han originat la queixa.
  6. La resposta es comunicarà en la llengua emprada en la redaccióde la queixa.
  7. Amb aquesta comunicació, que té caràcter informatiu, es tancaràla incidència.

Set. Tramitació de les queixes en els àmbits competencials que preveuen els números 2 i 3 de l’apartat 1

  1. Quan es presente una queixa, l’odl la remetrà a l’administració o l’entitat en la qual s’ha produït l’actuació.
  2. Així mateix, l’odl oferirà el seu assessorament i mediació, i podrà, si és el cas, formular les recomanacions i aconsellar bones pràctiques en matèria de drets lingüístics.

Huit. Tramitació dels suggeriments

  1. Quan es presente un suggeriment dirigit a qualsevol de les institucions, les entitats, els òrgans administratius i les persones jurídiquesdins de l’àmbit d’actuació de l’odl, i aquesta considere que s’adequa a la definició que d’aquesta estableix l’article 3.2, l’odl li l’haurà de remetre.
  2. En el cas dels suggeriments remesos als òrgans, les institucions i les entitats del número 1 de l’apartat 1, transcorregut un termini de tres mesos, l’odl sol·licitarà informació sobre les actuacions dutes a terme, si és el cas, en relació amb el suggeriment remés.

Nou. Negativa a col·laborar amb l’odl

  1. Es considera que no hi ha col·laboració amb l’odl quan, en els terminis establits, es produïsquen els fets següents:

a) No es facilite la informació sol·licitada.
b) No es done resposta a un requeriment vinculat a una queixa o un suggeriment.
c) No s’atenguen, malgrat haver-les acceptat, les recomanacions o els suggeriments efectuats des de l’odl.

  1. La falta de col·laboració de les persones jurídiques, públiques i privades als quals s’haja comunicat una queixa o un suggeriment s’ha de fer constar en la memòria anual de l’odl, regulada en l’article 11.

Deu. Valoració de les queixes i dels suggeriments en matèria de drets lingüístics

  1. El contingut de les queixes i dels suggeriments ha de tindre’ls en compte l’odl com a òrgan responsable de la seua atenció i resposta, i també, sempre de manera coordinada, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental competents en la matèria afectada, a l’efecte de millorar de manera contínua la qualitat dels serveis públics.
  2. Quan de l’anàlisi d’un conjunt de queixes o suggeriments es desprenga la reiteració de les mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l’odl pot promoure la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla de millora que continga les mesures oportunes per a corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Poden formar part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’odl, els departaments i les entitats afectats, i una persona en representació de la Inspecció de Serveis de la Generalitat Valenciana.
  3. L’equip de treball ha d’elaborar un informe que contindrà unes conclusions i una proposta de mesures a aplicar per a evitar la situació de vulneració de drets lingüístics que s’ha produït de manera reiterada. Aquest informe s’haurà de comunicar a la presidència de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques i a la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià.

Onzé. Memòria anual

  1. L’odl elaborarà una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les queixes, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga. D’aquesta memòria donarà compte en el Consell de la Generalitat, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria també es remetrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana.
  2. La memòria anual té caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania, en format electrònic, en la pàgina web de l’odl.

Dotzé. Normativa aplicable

En la tramitació de les queixes i els suggeriments per vulneració de drets lingüístics és aplicable, en tot el que no regule aquesta llei i els articles vigents del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Denominacions oficials: la Mata de Morella

El municipi de la Mata de Morella va intentar canviar el seu nom oficial el 18 de maig de 1992, canvi que la Generalitat valenciana va aprovar amb el Decret 231/1992.

Dissortadament, la legislació estatal va impedir oficialitzar eixe canvi de nom. L’existència de la denominació oficial homònima d’un municipi toledà (La Mata) ha fet que la modificació no s’arribe a publicar en el boe i que tampoc siga incorporada al Registre d’Entitats Locals (veg. una nota de l’avl sobre la qüestió).

Els pressuposts de les llengües

Els pressuposts estatals dedicats a la política lingüística no solen ser massa tinguts en compte, perquè pareix una convenció entendre que l’estat espanyol no aplica una política o gestió lingüístiques, sinó que eixa és una activitat polèmica i insidiosa que duen avant algunes comunitats autònomes i alguns partits polítics «nacionalistes».
És fàcil no vore l’aire que respirem, és fàcil no vore que el «nacionalisme» més excloent i prepotent és el que té també el pressupost més alt i els mitjans d’actuació més nombrosos i de més abast, el de l’estat l’espanyol i la seua política «espanyolista» —és a dir, d’imposició del castellà i exclusió de la resta de llengües—.

Enllacem alguns articles periodístics on podem trobar dades i valoracions sobre eixes polítiques i eixos pressuposts estatals i, per contrast, els d’altres àmbits:

  • Rudolf Ortega (El País, 22.03.2022): «Pluja de milions per al castellà»
    • «Potser algun dia assolirem el reconeixement a Europa, però mentrestant Europa estarà finançant a doll el corró del monolingüisme.»
  • Sebastià Alzamora (Ara, 10.04.2022): «Llengües i milions»
    • «Dels 1.100 milions amb què compta aquest perte lingüístic, en fi, se’n destinen 30 (trenta) a “projectes en llengües cooficials”. És a dir, 30 milions sobre 1.100, i encara a repartir entre el català, el gallec i l’euskera.»
  • dlv (Diari La Veu, 18.11.2022): «La llengua, la gran perjudicada dels pressupostos municipals de València»
    • «El de València, amb quasi 800.000 habitants, dedicarà 0,08 euros per veí per al foment del valencià. Almassora, a la Plana Alta, amb 26.000 habitants, en dedicarà 2,28 tot i que compta amb un pressupost total de 61.540 euros en aquesta partida.»
  • Laura Serra (Ara, 03.01.2023): «Espanya també fa política lingüística»
    • «Fins i tot un idioma que té 585 milions de parlants al món fa política lingüística, encara que no ho sembli, perquè no en diuen així. »

Les quantitats pressupostades no són les invertides, i les invertides no solen tindre un efecte real proporcional a la inversió, però eixe quantitats són un primer indicador i un factor rellevant per a analitzar i valorar els èxits i deficiències de les polítiques lingüístiques, de les normes que es promulguen i de les possibilitats i opcions per a aconseguir que les actuacions tinguen incidència i efectes en la societat.

Les interpretacions de l’enquesta

L’enquesta sobre coneiximent i ús social del valencià de l’any 2021 publicada per la Generalitat valenciana ha mogut un poc de pols i remolí entre els actors socials implicats en la gestió lingüística, on trobem interpretacions interessants i interessades:

  • Diari La Veu (07.12.2022): «L’ús del valencià disminueix a casa o amb amics, segons una enquesta de la Direcció General de Política Lingüística»
  • El Periòdic.com (07.12.2022): «Augmenta de manera generalitzada la competència lingüística en valencià»
  • Intersindical Valenciana (09.112.2022): «Intersindical Valenciana denuncia la inacció del govern davant la devallada de l’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Intersindical denuncia la inacció de la Generalitat davant la baixada d’ús social del valencià»
  • Diari La Veu (09.12.2022): «Crítiques [de Gerard Furest] a l’enquesta de la Direcció General de Política Lingüística sobre el coneixement i l’ús del valencià»
  • Ricard Chulià (Diari La Veu, 10.12.2022): «Per la conflictivització del valencià»
  • Diari de la Llengua (20.12.2022): «Demanen retirar l’homologació dels títols de valencià del batxillerat»

Convindria que hi haguera sociolingüistes de guàrdia al País Valencià analitzant les dades i proposant mesures per a millorar la política i la gestió lingüístiques que s’apliquen per a millorar l’ús del valencià-català. Seria interessant que intentaren corregir-les quan s’apliquen per a empitjorar les possibilitats d’ús del valencià, situació habitual que fa que es continuen mantenint actituds anormalment» prepotents d’imposició del castellà-espanyol.

Mercadet de llengua

Parlava d’això un article de Vicent Marco («La moda de les camisetes en valencià», Valencia Plaza, 13.07.2021), i encara aguanta la cosa. La llengua és un mercat, com dia el llibre de Jesús Royo (veg. ressenya de Josep Murgades), i el valencià ha arribat al mercat glocal, és a dir, des del País Valencià (o des de la voreta) a la resta del món, per exemple, amb articles d’ús quotidià com ara tasses, samarretes i altres objectes d’ús quotidià.

Segur que n’hi han més marques i empreses, per a tots els gusts i inclús per a tots els corrents ideològics. En este àmbit també, el «mercat» és dinàmic i va canviant. Fem un petit recull (alfabètic) d’adreces de botiguetes (amb el web també en valencià) que hem localitzat ara mateix:

Faltes i variants

Els tècnics lingüístics convé que llegim la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Vilaweb, 09.05.2022) que pretén, mostrant un repertori interminable de faltes ortogràfiques, fer creure que eixe tribunal entén res d’ensenyament de llengües, d’educació i ni tan sols de justícia.

En eixe sentit, els quatre últims números de la revista Saó (476 a 479) mostren com de rellevant és entendre la distància que hi ha entre aprovar les assignatures de llengua, saber usar, poder usar i usar realment la llengua com si els valencianoparlants no estiguérem injustament discriminats en quasi tots els àmbits de la vida quotidiana. A més, és interessant observar que els articles que aporten dades verificables són útils i productius per a reflexionar sobre l’estat i les necessitats reals de l’ús de la llengua.

Mentrestant, l’actriu Natalia de Molina aporta una nota de color lingüístic, amb què mos podem identificar, quan comenta un poc la utilitat de les variants de l’andalús la seua de Jaén i la de Cadis per al film Techo y comida en Versión Española.

Diferents notes de color per a tècnics lingüístics.

La comarca de la Serrania

Les comarques no s’han creat encara com a entitats oficials, a pesar de la llei de comarcalització prevista en l’estatut d’autonomia valencià (art. 65). L’avl és l’entitat encarregada per la Generalitat valenciana de fixar la toponímia que s’aprova de forma oficial. Les comarques valencianes existixen com a entitats geogràfiques i culturals —no com a entitas administratives oficials—. A més, tenen noms coneguts i utilitzats per la toponímia, noms que no s’han fixat oficialment i que, per tant, no són únics i presenten variacions tradicionals.

Per extensió, la toponímia que utilitza i difon l’acadèmia és la referència també per als topònims d’entitats no oficials que utilitzen els organismes de l’administració. En eixe sentit, fa vora quatre anys, l’acadèmia va aprovar el canvi del nom habitual de la comarca dels Serrans. Actualment és denominada la Serrania (ca) / la Serranía (es), d’acord amb una informació aportada per una tècnica de l’acadèmia en resposta a la nostra consulta (07.02.2022):

En el Ple de l’avl del 4 de maig del 2018 es va aprovar el canvi de denominació en valencià de la comarca de la Serrania, anteriorment els Serrans. La modificació, demanada per col·lectius de la zona, es va basar en un informe aprovat pel la Secció d’Onomàstica del dia 23 d’abril del 2018.

L’acadèmia no ha fet públic ni l’informe ni l’acord ni ha donat cap informació oficial sobre esta decisió, silenci estrany que es desvia de la línia habitual d’actuació en les decisions que han de ser conegudes i aplicades per a respectar la normativa de la llengua. Amb tot, hi van fer referència una notícia en Vilaweb (22.02.2020) i un apunt del web del partit polític Compromís (24.02.2020), mitjans que no suplixen les funcions i atribucions de l’avl, entitat que, en l’àmbit de la difusió, hauria d’anar més enllàde limitar.se a incloure el nom de la comarca en una llista d’una publicació o en les definicions del seu diccionari.