Jornades de l’IEC en Santa Coloma de Farners

JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC

A SANTA COLOMA DE FARNERS (LA SELVA)

Amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC

25 i 26 d’octubre de 2013

Divendres 25 d’octubre

Casa de la Paraula (carrer del Prat, 16, Can Gironès)

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Sessió dedicada a Josep Maria Mas Solench i a temes de llengua moderada per Joan Veny

(membre de la Secció Filològica de l’IEC)

17.45 h: Mariàngela Vilallonga (professora de la Universitat de Girona i membre de la Secció Filològica)

Josep M. Mas Solench, entre la jurisprudència i l’activisme cultural

18.10 h: Elvis Mallorquí (doctor en història, professor d’ensenyament secundari

i vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans)

Aigua en els camins de la Selva. Impressions a partir de la toponímia selvatana

18.35 h: Jordi Dorca (lingüista)

Els parlars de les Guilleries: lèxic i fraseologia

19.00 h: Montserrat Adam (professora de la Universitat de Barcelona)

La morfologia verbal i nominal al nord del català central. Estudi de dues tipologies

lingüístiques espacials

19.25 h: Col·loqui

Biblioteca Joan Vinyoli (passeig de Sant Salvador, 1)

20.00 h: Concert Sons d’Espriu, a càrrec de Brossa Quartet de Corda

Dissabte 26 d’octubre

Biblioteca Joan Vinyoli (passeig de Sant Salvador, 1)

Sessió dedicada a temes de literatura i cultura moderada per Carles Miralles

(membre de la Secció Filològica de l’IEC)

10.00 h: Narcís-Jordi Aragó (periodista i escriptor)

Ricard Aragó, Ivon l’Escop, defensor de la llengua i de la paraula

10.25 h: Joan Ferrer i Francesc Feliu (professors de la Universitat de Girona)

El «català estrany» de les traduccions bíbliques de Mn. Frederic Clascar

10.50 h: Narcís Figueras (membre del Centre d’Estudis Selvatans,

vicepresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, director del Patronat Francesc Eiximenis

de la Diputació de Girona i professor de la Universitat Oberta de Catalunya)

Els Jocs Florals a la Selva

11.15 h: Pep Solà (investigador i biògraf de Joan Vinyoli)

Joan Vinyoli i el crit de la natura

11.40 h: Margarida Casacuberta (professora de la Universitat de Girona

i directora de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània)

Presentació de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània

12.05 h: Col·loqui

12.20 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Parc de Sant Salvador

12.30 h: Ruta literària Joan Vinyoli, guiada per Pep Solà, amb lectura de poemes

a càrrec de Núria Candela

Díptic de les Jornades:

Web del centenari de les Normes ortogràfiques

Web de la Secció Filològica

Mediar entre normatives

Podem llegir en el butlletí de la Scaterm l’article de Francesc Esteve «Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus)», que dedica a motivar l’acceptació en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans del verb mediar:

 

Vist tot això, podem concloure que l’ús de mediar és difícilment objectable, fins i tot des del punt de vista lingüístic: primer, perquè tenim totes les categories lèxiques (mediació, mediador, mediat i mediatament) amb un altíssim ús i amb ple reconeixement normatiu i només falta el verb per a completar la sèrie. Segon, perquè no hi ha una alternativa clara per a aquesta casella buida: mitjançar o fer (una) mediació no poden cobrir com a verbs sinó esporàdicament allò que mediació i mediador expressen com a noms. I tercer, perquè els usos generalitzats en bioquímica i biomedicina reclamen una solució viable: mediar, emprat al més sovint en la forma de participi mediat -ada (per + l’agent), té una amplitud inqüestionable i el trobem utilitzat arreu i en obres de rigor científic i lingüístic.

L’article documenta l’ús del verb i acumula documentació diversa que demostren que l’IEC l’haurà d’incloure dins del seu diccionari. Per tal de completar l’article, cal matisar un poc l’afirmació que «la normativa no admet un previsible verb mediar que completaria la sèrie» (la sèrie lèxica que forma amb mediació, mediador -ra, mediat, mediatament). La versió 2.0 del programa Salt aporta a la normativa l’entrada següent:

mediar v. intr. Intercedir, actuar de mediador. Li han demanat que medie entre les dos parts.

Per tant, ja fa temps que el verb mediar, a més d’usual i, pel que sembla, necessari, és normatiu.

La carta de l’IEC en castellà

La revista El Temps va publicar fa unes setmanes (03.09.2013) una entrevista de Víctor Maceda amb Pere Maria Orts que conté diversos passatges ben interessants, fins i tot inquietants:

—A través de l’AVL, la Generalitat vol instar la RAE a modificar la definició de valenciano que apareix al seu diccionari perquè esmenta textualment el català.

—Això és una ximpleria, una ximpleria; jo deixaria les coses com estan… I ja posats a fer, us diré una altra ximpleria: a causa de l’article dels topònims, mirant de consensuar si es posen amb majúscula o no i en quins casos, un catedràtic de l’AVL va escriure al IEC perquè ens digueren què feien ells. Sabeu què han fet?

—No.

—Ens han contestat en castellà! Si aquell paper m’arriba a les mans, els el torne l’endemà al matí, per correu urgent i certificat! Si aquells senyors s’han cregut que som igual que l’Argentina per als castellans, van molt errats. Em va semblar un menyspreu absolut, una manca de sentit de la realitat! I una manca d’educació, també. Això no es fa! Si una persona m’escriu en castellà, jo li conteste en castellà, i si algú ve a casa i em parla en castellà, primerament li parle en valencià, però si veig que continua parlant-me en castellà, me’n passe de seguida. No em cau bé allò de parlar en dues llengües distintes. Jo he rebut cartes en català i en valencià vulgar, i quan les he respostes, no he dit als destinataris que han escrit malament açò, allò i allò altre. Cal tenir criança, però aquells del IEC, de criança, no en tenen gens.

—Esteu molt molest.

—Moltíssim! Ja em va molestar molt que ara fa poc el president del IEC [Salvador Giner] diguera que fins i tot es reuniria amb el dimoni, però que mai no ho faria amb el president de l’AVL [Ramon Ferrer]. Però quin dimoni? Escolteu, que ja estem farts d’anar a Barcelona i que la gent canvie al castellà en sentir-nos parlar valencià.

—Potser es pensen que us esforceu a parlar català i us ho volen fer més fàcil.

—No, no; ho fan per fastidiar. Conec molta gent de Barcelona amb qui parle en català sense cap problema, però uns altres ens veuen com els valencianets… Per a tots ells, el Regne de València és com Hispanoamèrica per als espanyols. Les coses cal dir-les tal com són, i m’ha ofès moltíssim aquesta contestació en castellà. La persona a qui ho han enviat no els ha respost, però jo ho hauria fet l’endemà mateix.

En el número d’esta setmana de la revista una carta de l’Institut d’Estudis Catalans desfà el malentés (o l’engany) en què havia caigut l’erudit valencià. La carta existia, efectivament, però no anava adreçada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sinó a una entitat toponímica estatal espanyola que té com a llengua de treball el castellà. A pesar de les consideracions de Pere Maria Orts, la realitat ens permet llevar-mos un poc de victimisme de damunt.