Flaixos sobre signes, lletres i coneixements

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 98, 27.11.2012) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Formació especialitzada en llengua de signes catalana per a mossos i bombers

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ispc) dóna formació, aquesta tardor, a bombers de la Generalitat de Catalunya i mossos d’esquadra en llengua de signes catalana (lsc). L’objectiu del curs és proporcionar a policies i bombers uns coneixements bàsics de la llengua de la comunitat sorda, la seva cultura i la seva història per afavorir l’eliminació de les barreres de comunicació amb les persones sordes que utilitzen la llengua de signes catalana i per fomentar el contacte i la comunicació entre aquest coŀlectiu i els cossos de seguretat i emergències.

Més informació: Mossos i bombers reben formació especialitzada en llengua de signes catalana

Portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

El portal del projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada és un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada. Pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.

Es pot consultar a: http://www.l·l.cat

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha aprovat el Decret 87/2012, de 16 de novembre (BOIB núm. 170, de l’endemà), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que substitueix el Decret 6/2012, de 3 de febrer, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. Al boib núm. 175 es publica el decret complet, amb els annexos.

Es pot consultar a: http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8039/504484/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-novembre-de-2

El TSJ i la gestió lingüística municipal d’Alboraia

Arran del cas de la supressió de l’oficina d’Alboraia (veg. dtl) i del procés legal que la denúncia de diverses persones i entitats van interposar, una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià insistix en les obligacions de gestió lingüística que han d’atendre els ciutadans (El Punt, 22.11.2012):

El TSJ anuŀla la supressió de l’Oficina de Promoció Lingüística d’Alboraia

L’Ajuntament va adoptar la decisió en 2009 per raons econòmiques i perquè assegurava que «els funcionaris coneixen amb suficiència el valencià»

El Tribunal considera que el consistori suprimint l’oficina i no acreditant altres medis incompleix l’obligació de promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana

En el web d’Acció Cultural del País Valencià hi ha més informació i també la sentència (veg. pdf), que assenyala, entre altres coses:

L’article 6.5 de l’estatut d’autonomia valencià disposa que «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià», així mateix, del preàmbul i dels articles 28 i 33 de la Llei 4/1983, d’Ús, deriva una específica obligació per als ajuntaments de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans que en depenen, així com en les activitats professionals, mercantils, laborals , sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Finalment, l’article 2 del Reglament municipal de promoció del valencià, en les seves lletres b i c), subsistents després de la modificació d’aquest, assenyalen entre els seus objectius «promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús en tots els àmbits de la vida ciutadana» i «fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i el municipi d’Alboraia».

Ah, la sentència està redactada en castellà. Pel que sembla, les obligacions lingüístiques encara no s’han instaurat convenientment en l’àmbit de la justícia.

Huitanté aniversari de les normes de Castelló

L’Institut d’Estudis Catalans ha preparat un acte de commemoració del huitanté aniversari de les normes de Castelló. L’acte tindrà lloc el 20 de novembre a les 18:30 a la seu de l’iec a Barcelona. Es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).

En l’acte intervindran Germà Colón, «Les Normes de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura»; Joan Francesc Mira, «Norma i cultura: l’espai de la llengua escrita». A més, hi haurà parlaments de Salvador Giner, president de l’iec; Vicent Climent, vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’iec; Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica.

En guaraní, Ava Ñe’e Rerekua Pavê

El diari El País (07.11.2012) informa amb un retard d’un mes —deu ser el que tarden estes notícies en arribar— de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Guaraní (en versió guaraní: Ava Ñe’e Rerekua Pavê):

La primera academia de la lengua indígena de América, en Paraguay

És una notícia d’agència i el títol es fixa en la curiositat «indígena». Segons la notícia, el guaraní té un potencial del 92 % al Paraguai. Sort, han arribat a temps. En la xarxa podem trobar també (Ultimahora.com, 05.10.2012) el sistema d’elecció dels primera acadèmics:

Los 15 miembros que conforman el plantel inicial fueron elegidos mediante concurso de méritos, señala la resolución firmada por el ministro de la Secretaría de Políticas Lingüísticas, el escritor Carlos Villagra Marsal.

Los integrantes de la academia son: Feliciano Acosta Alcaraz, Domingo Adolfo Aguilera Jiménez, Mario Rubén Álvarez Benítez, Almidio Milcíades Aquino Argüello, Rubén Bareiro Saguier, David Abdón Galeano Olivera, María Georgina González Morán, María Eva Mansfeld de Agüero, María Elvira Martínez de Campos, Julia Irene Segovia Silva de Borba, Ramón Silva, Lino Trinidad Sanabria, Miguel Ángel Verón Gómez, Sara Delicia Villagra Batoux y Tadeo Zarratea Dávalos.

¡Concurs de mèrits! Vaja, sort que algú no hi va caure per a triar els de l’avl, perquè ací els mèrits també s’entenen com s’entenen.