El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *