Per la garantia del coneixement del valencià

Davant les notícies sobre la supressió de les línies que garantixen el millor aprenentatge del valencià en l’ensenyament al nostre país, Un Entre Tants, xarxa cooperativa d’experiències TIC per a l’ensenyament en valencià, ha difós el comunicat següent:

En suport d’un sistema educatiu que siga agent normalitzador i dignificador del valencià

L’associació Un entre tants volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del conseller d’Educació valencià en les quals presenta la proposta d’un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33 % perquè, segons diu, «és el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat referendat per l’electorat valencià».

MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l’augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d’eso ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han «referendat» tants valencians.

PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l’únic sistema que funciona una mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que, malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l’aula, el valencià s’esfuma, desapareix: assistim en tribuna d’honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l’autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort amb 30 anys d’escola en valencià.

Quina és la solució? Alguns agents cívics n’han apuntat d’assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l’autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en «guarderies» d’adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar) any rere any els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s’ensenye lectoescriptura (o a asseure’s correctament, o les normes bàsiques d’higiene personal, o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d’esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.

Ens fem ressò, per tant, d’aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.

I fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.

Ara més que mai, endavant!

Proves de traducció i interpretació jurades

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Direcció General de Política Lingüística convoca les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa. (dogc núm. 5.876, d’11 de maig de 2011).

El termini d’inscripció acaba el 30 de maig de 2011. Enguany es convoquen les proves específiques de traducció i interpretació jurades per a les llengües següents:
– Italià
– Xinès

Poden prendre part en les proves les persones majors d’edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o equivalent.

Per a més informació sobre la convocatòria i l’estructura de les proves: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Font: Direcció General de Política Lingüística

Les xifres de l’ensenyament valencià

Aprofitant el suplement dedicat a les eleccions municipals i autonòmiques, el diari El País (12.05.2011) ens aportava les dades següents:

Valencià en xifres

  • Alumnes en línia en valencià: 230.000, cosa que representa només el 29 % del total de la matrícula.
  • Alumnes en línia en castellà: 630.000, el que suposa el 71 % de l’alumnat valencià.
  • El valencià, segons els territoris: A Castelló, el 61,13 % de l’alumnat estudia en valencià. A València, el 30,21 %. I a Alacant, només el 16,87 %.
  • El valencià, segons la titularitat dels centres: El 39,3 % de l’alumnat de la pública estudia en valencià, mentre que només el 6,3 % de l’alumnat de la xarxa privada-concertada ho fa.
  • El valencià, segons els nivells educatius: El 50,7 % dels nens de la xarxa pública es matricula en valencià en Infantil, en arribar a Secundària només pot continuar el 38,1 %. En Batxillerat, cau al 23,7 % i en FP es queda en un pírric 5,9 %.
  • Evolució del valencià en 15 anys: El 1995, un 17 % de l’alumnat d’Infantil i Primària estudiava en valencià. El 2010, la xifra és del 33 %. Han calgut 15 anys per créixer 16 punts percentuals.

Petit balanç del vicepresident de l’AVL

El vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez Saldanya, fa un petit balanç (Levante, 07.05.2011) del que ha estat la política lingüística de la Generalitat Valenciana durant esta legislatura. Seria interessant que la institució desplegara un poc més el que en este article es deixa esbossat. Per exemple:

S’ha rebaixat el clima de confrontació política centrada en les «essències» de la llengua, i això és un símptoma positiu, però no s’ha avançat en els debats i l’aplicació de les polítiques lingüístiques necessàries per a assegurar el futur i la vitalitat del valencià. És difícil d’entendre que les mateixes Corts que van crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no hagen reunit ni una sola vegada la comissió encarregada de vetlar per les iniciatives recollides en el Pacte pel Valencià.

Sobre este punt relatiu a les Corts Valencianes, cal esmentar que la comissió de política lingüística s’ha reunit cinc vegades durant esta legislatura, tal com es pot vore en el web de la institució. En canvi, la valoració d’eixes reunions sí que és una qüestió que mereixeria una anàlisi acadèmica.

Finalment, el vicepresident reitera la paradoxa de tindre un «objectiu inajornable» que és ajornat des de fa…:

Un objectiu inajornable que haurà d’assumir el nou govern és convertir el valencià en la llengua d’ús habitual de l’acció de govern i de l’Administració, tal com estableix la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

Dades sociolingüístiques de Catalunya

La Xarxa Cruscat ens envia la informació següent:

Dades sociolingüístiques de Catalunya al Google Public Data Explorer

Amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’accés i la interpretació de la informació estadística municipal de Catalunya, l’Idescat va incorporar el 16 de febrer passat les dades de l’apartat El municipi en xifres a Google Public Data Explorer, on també es poden consultar estadístiques d’altres institucions com el Banc Mundial, l’OCDE, el Fons Monetari Internacional o l’Eurostat.

Entre moltíssimes possibilitats, podeu consultar dades sociolingüístiques per comarques, en mapes o comparades amb altres variables.Ara, el conjunt de dades municipals de l’Idescat a Google s’enriqueix amb la mateixa informació per comarques i per al conjunt de Catalunya.

Flaixos sobre toponímia balear, l’Aragó, informàtica i onomàstica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 72, 06.05.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Comissió de Toponímia de les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears. El decret apareix publicat al boib núm. 64 del 28 d’abril i es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011064/mp5.pdf.

Estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 87/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Segons l’article 1, l’Acadèmia ha de constituir l’autoritat lingüística de l’aragonès i, segons l’article 6, l’aragonès amb les seves modalitats és llengua pròpia d’Aragó. El Decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Acadèmia Aragonesa del Català

El Govern d’Aragó ha aprovat el Decret 89/2011, de 5 d’abril, pel qual s’aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català. Segons l’article 1, la nova institució constitueix l’autoritat lingüística del català a l’Aragó. El decret apareix publicat al Butlletí Oficial d’Aragó núm. 77, de 18 d’abril de 2011, i es pot consultar a: http://www.boa.aragon.es

Criteris per a la localització de productes informàtics

El Termcat ha publicat en línia el document «Localització de productes informàtics», una actualització dels «Criteris per a la localització de productes informàtics», que dataven de 1997. La localització és el procés pel qual un producte informàtic s’adapta a la llengua i la cultura d’un país, i constitueix una de les tasques de traducció amb més projecció i més volum d’activitat. L’evolució constant del programari, el progrés tecnològic i la generalització del servei web han fet sorgir noves formes d’interacció de les persones amb aquestes interfícies, i han comportat la revisió dels criteris originals, concebuts en un context de desenvolupament tecnològic molt diferent, i dels exemples pràctics extrets de contextos de localització reals. El document es pot consultar a: http://www.termcat.cat/docs/docs/LocalitzacioProductesInformatics.pdf

Els criteris s’han redactat amb la participació i l’assessorament de diversos professionals i organismes vinculats a l’àmbit de la llengua i de la localització i són fruit de l’assessorament terminològic prestat a diferents projectes vinculats a organismes com ara hp, Microsoft, Sony i Softcatalà, i a iniciatives com ara OpenOffice.org i kde.

Més informació: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/87/

xxiv Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques

S’ha obert el termini d’inscripció al xxiv Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques de l’International Council of Onomastic Sciences (icos), que tindrà lloc a Barcelona del 5 al 9 de setembre de 2011. El tema central del congrés és «Els noms en la vida quotidiana». Les institucions organitzadores del congrés són la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’International Council of Onomastic Sciences, amb la coŀlaboració de la Societat d’Onomàstica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Per a més informació: http://barcelona.onomastica.cat

Oferta laboral: el nivell D en la Universitat Rovira i Virgili

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir l’oferta laboral següent:

Convocatòria d’una plaça per impartir el Curs de Nivell Superior (D) de llengua catalana al campus de les Terres de l’Ebre el curs vinent.

Més informació ací: [pdf]

El termini de soŀlicituds acaba el 14 de maig.

Les característiques de la contractació són:

  • Personal laboral a temps parcial.
  • Contracte d’obra o servei determinat per impartir els cursos esmentats.
  • Jornada: 180 hores (90 hores lectives + 90 hores de permanència, preparació de classes, examen, tutories…etc.). El nombre definitiu d’hores i de cursos a impartir dependrà del nombre d’alumnes que es matriculin en cadascun dels cursos. La Universitat Rovira i Virgili podrà eliminar algun dels cursos inicialment previstos si ho hi ha suficient nombre d’alumnes matriculats.
  • Retribució d’acord amb el conveni coŀlectiu de les universitats públiques catalanes vigent i segons el grup professional i la jornada a realitzar.
  • Data inici contracte: 1 de setembre de 2011.

Oferta laboral a la Universitat Rovira i Virgili

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir l’oferta laboral següent:

Oferta de feina: substitució maternal

Contractació d’un tècnic lingüístic, a temps parcial, del grup I – àrea de llengua catalana. Servei de Recursos Lingüístics Universitat Rovira i Virgili

Informació a: URV.

El termini per a presentar les soŀlicituds s’acaba el 14.05.2011. Les característiques són:

a) Personal laboral.
b) Contracte d’interinitat: per a substituir una persona que gaudeix de reserva del seu lloc de treball.
c) Jornada: temps parcial, 731 hores anuals. Horari de tarda.
Aquestes places estan qualificades com d’horari especial, amb una distribució de les hores irregular tant durant la setmana com durant tot l’any. El treballador ha d’acceptar la flexibilitat en la dedicació horària que comporta aquest lloc de treball.
Anualment i a l’inici del curs acadèmic, la URV informarà al treballador del calendari laboral el qual respectarà l’horari i distribució dels cursos programats pel Servei de Recursos Lingüístics. Aquest calendari es revisarà semestralment per si s’incorporen nous cursos o es deixen d’impartir. Es pot consultar la distribució horària del curs acadèmic 2010-2011 al Servei de Recursos Lingüístics, Av. Catalunya, 35 43002- Tarragona.
d) Retribució d’acord amb el conveni coŀlectiu de les universitats públiques catalanes vigent i segons el grup professional i la jornada a realitzar.
e) Centre de treball: Els cursos poden impartir-se en qualsevol dels centres de la URV i en diferents localitats. Els desplaçaments entre els diferents centres de treball aniran a càrrec del treballador que accepta aquestes condicions