Es reunix la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística del Govern es torna a reunir després de quatre anys

Hi ha participat 80 persones provinents dels departaments de la Generalitat i d’altres organismes que en depenen. La xarxa té per objectiu emetre propostes per fomentar l’ús del català a la societat, a més de vetllar per l’ús correcte del català a l’administració. La Direcció General de Política Lingüística planteja la necessitat de reorganitzar la xarxa per fer-la més operativa

Després de quatre anys, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística s’ha reunit aquest matí. La xarxa és un òrgan adscrit a la Direcció General de Política Lingüística, format per personal de diferents departaments, entitats autònomes i altres ens que depenen de la Generalitat.

La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha destacat la significació d’aquesta reunió que vol ser una represa de contacte pel que fa a la coordinació interdepartamental: «des del Departament de Cultura existeix la voluntat de treballar de manera transversal en matèria de política lingüística i volem potenciar el paper de la xarxa tècnica en aquesta missió. Aquesta jornada és la primera passa per donar-l’hi un nou impuls».

Objectius

La xarxa té per objectiu analitzar l’ús del català en els diferents sectors socials i fer les propostes adients per fomentar-ne l’ús amb especial incidència en els sectors on l’ús de la llengua catalana és menor. La xtpl també treballa per vetllar per l’ús correcte del català a l’administració.

La jornada de treball s’ha articulat al voltant de dos grans debats sectorials en el primer dels quals s’ha fet una valoració de la situació actual de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística. En aquest debat s’ha plantejat la necessitat de fer una posada al dia a aquest organisme, que en els darrers set anys només s’ha reunit dos cops, l’últim d’ells el juliol de 2007. La directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha explicat que: «cal modificar l’organització, la composició, les formes de coordinació i la representativitat de la xarxa tècnica per garantir que pugui acomplir les funcions per a les quals va ser creada, ser l’instrument tècnic del govern que vetlla pels usos lingüístics a l’administració i de proposta d’actuacions de foment de l’ús del català des de la transversalitat».

En el segon debat s’ha tractat sobre la implicació d’aquest òrgan en les accions de política lingüística relacionades amb els àmbits de l’ús oficials del català, dels serveis públics i del foment i la regulació en el sector privat.

A la sessió de treball hi han participat 80 tècnics en representació dels serveis centrals dels departaments del Govern i d’organismes adscrits a l’Administració de la Generalitat de les comarques de Barcelona, així com també les persones encarregades de la coordinació de la xarxa tècnica territorials.

Funcions de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

Les seves funcions són:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l’actuació dels diferents departaments en matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l’administració i de la normativa sobre coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
c) Vetllar per l’ús correcte i uniforme de la terminologia, en coŀlaboració amb el Termcat, i prestar l’assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu Departament o entitat, o si s’escau a la Direcció General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l’ús del català en els àmbits corresponents.

La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, conjuntament amb la Comissió Tècnica de Política Lingüística, és l’organisme encarregat d’aplicar de manera coordinada i sectorialitzada la política lingüística del Govern des de l’Administració de la Generalitat.

Font: Direcció General de Política Lingüística

Comunicacions per a la Scaterm

La Scaterm ens envia la informació següent:

IX Jornada de Terminologia

Terminologia i llenguatge jurídic

18 de maig de 2011
Universitat Autònoma de Barcelona

Crida per a la presentació de comunicacions

La Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Universitat Autònoma de Barcelona us conviden a participar activament en la IX Jornada de la SCATERM, titulada «Terminologia i llenguatge jurídic», que tindrà lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el dia 18 de maig de 2011.

Hi tenen cabuda tots els treballs sobre dret i llenguatge jurídic que tinguin una vinculació clara amb la terminologia. En conseqüència, aquesta jornada s’adreça a professionals especialitzats en terminologia, dret, ciències jurídiques, lingüística i altres àrees afins.

Presentació de resums (forma i terminis)

  • Els resums, d’un mínim de tres-centes paraules, s’han de presentar en format de document de text dels programaris MS Word (2000 o superior) o Open Office, o bé en rtf. S’han de lliurar preferentment en català.
  • Els resums han d’anar acompanyats de les dades següents: a) nom de l’autor o autors i organisme de procedència; b) títol de la comunicació; c) justificació i interès de la proposta dins l’àmbit de la jornada, i d) dades de contacte (adreça postal completa, adreça electrònica i número de telèfon).
  • Els resums i les dades de contacte s’han d’enviar per correu electrònic, en un arxiu adjunt, a l’adreça electrònica s.llengues.terminologia@uab.cat. L’assumpte del missatge ha de contenir el text següent: «IX Jornada de la SCATERM (proposta de comunicació)». El resum es considerarà lliurat quan l’autor rebi la confirmació de recepció per part de l’organització.
  • El termini límit de recepció de resums és el 15 d’abril de 2011.
  • Les comunicacions acceptades per a exposar oralment disposaran de quinze a vint minuts per a la presentació. Al final de cada sessió de comunicacions es reservarà un espai per al debat.
  • Una vegada acceptada la comunicació, l’autor o autors han de fer arribar el text definitiu de la comunicació (d’una extensió aproximada de 15 pàgines a un espai i mig), en format electrònic i en una còpia impresa, abans del dia 13 de maig de 2011. Per a poder fer l’exposició pública de la comunicació és imprescindible haver complert aquest requisit.
  • Amb vista a l’edició de les actes de la jornada, el text definitiu ha d’anar acompanyat de les imatges que l’autor o autors vulguin que siguin reproduïdes juntament amb la comunicació.

Criteris de selecció

  • L’interès del tema dins l’àmbit temàtic de la jornada.
  • El rigor metodològic i l’interès estratègic de la publicació.

Publicació dels treballs

  • Els autors seleccionats seran informats abans de 2 de maig del 2011.
  • Les comunicacions seran publicades en format electrònic al lloc web de la SCATERM i en repositoris digitals d’accés obert.

Preguntes sobre legislació lingüística

La Generalita de Catalunya ha recopilat en un web les preguntes més freqüents relacionades amb la legislació lingüística catalana:

  • Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
  • La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l’expressió “ser atès”?
  • Quins rètols han de ser almenys en català?
  • Quins documents han de ser almenys en català?
  • Les empreses que etiqueten productes, ho han de fer en català?
  • Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?
  • Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?
  • Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?
  • Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?
  • Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?
  • Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?
  • Puc fer una assegurança en català?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?
  • Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?
  • Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?
  • Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?
  • Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?
  • Puc fer servir el català en un jutjat?
  • Puc fer l’assentament en un registre públic en català?
  • Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?
  • Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
  • Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?
  • Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Podeu provar a trobar alguna cosa semblant en el web de la Generalitat valenciana, on la primera pregunta seria, sense dubte, «¿per què la Generalitat valenciana incomplix sistemàtica les seues obligacions lingüístiques?»… Tanmateix, no cal que regireu massa el seu web, perquè no hi trobareu res de semblant, sinó més aviat una buidor molt eloqüent:

Documentació administrativa

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ens envia la informació següent:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar un Manual de documentació administrativa que, a més de diversos models de documents administratius d’ús freqüent, incorpora moltes altres referències lingüístiques complementàries (com ara l’ús de les majúscules, les abreviacions, els signes de puntuació, els tipus de lletra, els criteris de traducció, etc.). Esperant que siga del seu interés, si vol pot descarregar-se’l fent clic ací.

Atentament,

Ascensió Figueres Górriz
Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Conferències sobre Enric Valor

Ferran Isabel ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Centenari Enric Valor

Conferències de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (iifv)

Enguany és el centenari del naixement d’Enric Valor; per aquest motiu, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb la coŀlaboració de l’Institut d’Estudis Catalans i dels departaments de Filologia Catalana de les universitats d’Alacant i de València, ha organitzat una sèrie de conferències a les Universitats de València, Castelló i Alacant.

Universitat Jaume I
Dia: 7 de març de 2011, dilluns
Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (primera planta)
10.45 hores: Inauguració de la Jornada.
11.00 hores: «Anàlisi comparativa de les adaptacions infantils de les rondalles d’Enric Valor», per Gemma Lluch (Universitat de València).
12.00 hores: «La riquesa lèxica de l’obra valoriana», per Emili Casanova (Universitat de València).
13.00 hores: «Dades per a una biografia cívica d’Enric Valor», per Brauli Montoya (Universitat d’Alacant).

Universitat d’Alacant
Dia: 7 de març de 2011, dilluns
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres (Edifici de Filosofia i Lletres II)
11.00 hores: Inauguració de la Jornada.
11.05 hores: «La contribució d’Enric Valor a l’estàndard català», per Maria Conca (Universitat de València).
12.00 hores: «La narrativa d’Enric Valor en el marc de la narrativa catalana», per Vicent Salvador (Universitat Jaume I).
13.00 hores: «Les rondalles d’Enric Valor en el marc de la rondallística catalana», per Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili).

Universitat de València
Dia: 8 de març de 2011, dimarts
Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Avinguda Blasco Ibáñez, 32, 1r pis
10.45 hores: Inauguració de la Jornada.
11.00 hores: «El Cicle de Cassana com a relat de vida», per Joaquim Espinós (Universitat d’Alacant).
12.00 hores: «L’obra gramatical d’Enric Valor», per Francesc Pérez Moragón (Universitat de València).
13.00 hores: «Les rondalles d’Enric Valor en el marc de la rondallística catalana», per Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili).

Font: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

El BOP de Castelló no pot imposar el castellà

El company Josep Francesc Molés ens envia la notícia següent:

ACPV guanya un recurs contra el nou Reglament del bop de Castelló, que imposava l’obligació d’adjuntar una traducció al castellà dels anuncis enviats en valencià

El 15 de gener de 2009, la Diputació de Castelló publicava un Reglament regulador del servei del Butlletí Oficial de la Província de Castelló que en l’article 4, «Llengua de publicació», dictava: «El Butlletí Oficial de la Província es publicarà sempre en castellà, i si és el cas, també ho serà en valencià quan l’administració o particular anunciant remeta el text redactat en ambdues llengües».

acpv, arran d’una queixa tramesa per un particular a través del seu Telèfon de la Llengua, va recórrer contra el citat article, per considerar que imposava una obligació (la de traduir al castellà) que la legislació lingüística vigent prohibia expressament (en la Llei d’Ús), a banda de suposar una discriminació també prohibida per l’article 14 de la Constitució espanyola en vigor. Cal afegir que a banda de la discriminació lingüística per a l’anunciant (per obligar-lo a traduir, o siga, a fer una faena extra i a considerar que la versió en la seua llengua no és vàlida per se) també podia tindre perjudicis econòmics, ja que hauria de pagar les taxes corresponents a un anunci el doble de llarg.

Amb data 1 de febrer d’enguany, la Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del tsjcv ha estimat la impugnació «per considerar que, certament, la redacció donada a l’estipulació quarta del reglament impugnat resulta discriminatòria per als valencianoparlants, i suposa una innegable vulneració del dret a la igualtat tutelat per l’article 14 de la Constitució, per exigir, expressament als valencianoparlants que es disposen a publicar un text en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló a traduir el text al castellà, i això per incorporar al tenor literal del precepte que en el cas que la publicació es faça en valencià es remeta el text en ambdues llengües, mentre que els textos que es remeten en castellà no tenen l’obligació de remetre la traducció al valencià que és, en definitiva, la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, tal i com s’estableix en l’article 6 de l’Estatut.»

De fet, la part demandada, la Diputació, ja confirmava en les seues aŀlegacions el que deia l’actora, però en canvi concloïa que pertocava desestimar la demanda. Deia la Diputació:

  • «Que (…) les diputacions provincials ni són titulars dels anuncis, ni poden, al marge dels anunciants, decidir en quina llengua cooficial els publiquen, ja que no diposen de la titularitat sobre els textos publicats, ni tampoc de l’elecció sobre la llengua de publicació»
  • «Que en definitiva (…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que (…) es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials».

La sentència, doncs, diu que «el supòsit discriminatori de la disposició impugnada és precisament l’exigència que s’imposa tant a les administracions com als particulars, quan desitgen que la publicació del text es faça en valencià, de remetre’l en els dos idiomes, i és precisament aquesta exigència la que escau anuŀlar, devent [sic] per tant publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló sempre en castellà i també en valencià, però sense necessitat, tant en un cas com en l’altre, que l’administració o els particulars remeten el text redactat en ambdues llengües.»

Per tant, la Sala sembla que no prohibeix que s’hagen de publicar els anuncis en les dues llengües (cosa que només passarà, atesa la redacció de l’article 4, si la llengua triada per l’anunciant és el català) sinó que només prescriu que no es pot exigir la traducció de l’anunci. És a dir, que seran els serveis provincials els que el traduiran.

Però tanmateix, la sentència permet que el butlletí continue menystenint els anuncis en valencià i els obligue a anar acompanyats d’una traducció (encara que l’hagen hagut de fer ells d’ofici). En el paràgraf següent de les consideracions del tribunal, els magistrats s’acostaven al que caldria esperar (que un anunci publicat només en valencià és vàlid, sense que calga publicar-ne la traducció), quan diuen que «(…) la cooficialitat en cap cas pot suposar que la publicació s’haja de fer necessàriament en les dues llengües oficials, sinó que la publicació es farà en la llengua triada per l’anunciant de les dues cooficials», cosa que la mateixa part demandada admetia.

Per què, doncs, no van més enllà i estableixen que no cal que se’n publique la traducció (la faça qui la faça)? Potser perquè aquest era un aspecte no expressat en la demanda i, clar, les sentències només s’atenen al que demanen les parts. No coneixem el text de la demanda, i per tant no podem confirmar si ha sigut aquest el cas.

Siga com siga, tant si acpv simplement va impugnar l’obligació de l’anunciant d’acompanyar el seu text amb una versió en castellà, i no l’obligació de publicar-ne també la traducció al castellà, com si és la sentència la que no ha previst totes les possibles irregularitats de l’article 4, la discriminació i la desigualtat continuaria en vigor. No només perquè es continuarà considerant que un anunci en valencià és invàlid si no va acompanyat d’una traducció al castellà, sinó perquè a cal bop ens poden continuar sorprenent i considerar la traducció al castellà part de l’anunci, i cobrar-nos per anunciar un text el doble de llarg. Esperem que l’antivalencianisme no arribe a tant.

Flaixos sobre el .cat i Tallers per la Llengua

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 68, 01.03.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

El domini .cat ha complert cinc anys

Els primers dominis .cat es van posar en marxa el febrer del 2006, durant aquests cinc anys ha tingut un creixement continuat d’entre el 17 i el 18% i actualment té gairebé 48.000 registres. El domini .cat ha estat una iniciativa pionera i única, fins al moment, per a una cultura i una llengua; és per això que la Fundació puntCAT és membre consultiu d’eclid, l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa.

Novetat editorial

Arnan Cabezas, Neus, [et al]: El català em sedueix. 53 reflexions de Tallers per la Llengua per viure millor en català. [Sabadell]: Edicions 7dquatre, 2011. 208 p. ISBN 978-84-614-7239-0.
Recull d’articles de diversos membres de l’entitat Tallers per la Llengua, publicats en diferents mitjans de comunicació. El llibre mostra les opinions, la metodologia i les estratègies de Tallers per la Llengua orientades a fomentar l’ús social del català.
Tallers per la Llengua (http://www.tallers.cat) és una entitat que forma part del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana des de l’any 2008. Treballa per a la normalització de la llengua catalana des d’una perspectiva pedagògica i emprant recursos procedents de la psicologia.