El gènere de les dones

La companya de la Generalitat valenciana Imma Navarro Tomàs ha publicat (Levante, 20.11.2010) un article sobre llenguatge sexista que reproduïm a continuació:

El femení genèric

El 31 de març de 2010 (Levante) em queixava perquè una institució pública de la nostra comunitat, en concret el Consell Jurídic Consultiu (CJC), al seu dictamen 137/2010 desoïa les recomanacions que les lleis i guies actuals fan sobre l’ús no sexista del llenguatge en les administracions públiques.

Ras i curt, l’esmentat CJC al seu dictamen recomanava, entre altres coses, l’ús del masculí genèric als textos adduint que si especifiquem el masculí i el femení en la redacció dels escrits tenim com a resultat textos difícils d’entendre i en alguns casos incorrectes gramaticalment. Aquestos arguments em portaren a fer una queixa formal al Síndic de Greuges.

Afortunadament, el Síndic resolgué donant-me la raó i recomanant al Consell Jurídic Consultiu: “… que en els dictàmens que fa, s’esforce per trobar termes no sexistes i que els adeqüe a una nova correcció gramatical que avui exigeix la legislació vigent.” El Levante publicava l’11 d’octubre de 2010, un article molt interessant del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió.

Així doncs i d’acord amb la línia argumental del Síndic de Greuges, podem dir que tenim una gramàtica solvent i adaptable al nou tipus de discurs inclusiu i no sexista i tota una legislació vigent que avala aquesta nova redacció discursiva. El punt de partida és esperançador.

Ara bé, fer un discurs no sexista no és sinònim de fer un ús i abús del masculí genèric. La solució no passa per escriure-ho tot en masculí genèric sota el pretext de l’economia lingüística i del caràcter universalitzador del masculí. Masculí genèric és quan dic: Els homes són éssers sexuats, i en realitat vull dir que: Els homes i les dones són éssers sexuats. El caràcter inclusiu del primer exemple queda clar? El masculí genèric com a element universal va a la baixa i les excuses sobre l’economia i l’agramaticalitat dels textos resulten ridícules quan sabem que les dones som el 60 % de la població universitària i estem sobretitulades respecte als homes, (Amelia Valcárcel, catedràtica de Filosofia Moral i Política a la uned) i en l’administració pública de la Generalitat treballem més dones que homes (I Pla d’igualtat entre dones i homes, docv 22.10.2010), per exemple, i, en definitiva, les dones som més de la meitat de la població mundial. Amb aquestes xifres a la mà i atenent només la variable quantitativa, en una societat democràtica com la nostra, haurem de parlar, doncs, del femení genèric perquè comporta una major representativitat, no? D’acord amb açò podem dir: Les dones són éssers sexuats i entendre que parlem de dones i homes? És clar que no.

Com pot ser que el terme funcionari s’use com a masculí genèric a l’Estatut bàsic de l’empleat públic si a la Generalitat Valenciana som més funcionàries que funcionaris? Aquest terme apareix a l’esmentat estatut en 175 ocasions i el terme funcionària hi apareix només en 9 ocasions, en drets sobre la maternitat i en la violència de gènere. Els funcionaris no tenen drets sobre la paternitat?

El masculí genèric no representa tota la societat, d’homes i dones, i una de les persones que més en sap és la doctora María Rodríguez Fernández, que al seu llibre La evolución del género gramatical masculino como término genérico(2009), ho explica detalladament.

Si reivindicar un femení genèric fa riure, consolidar un masculí genèric com a alternativa al discurs discriminatori resulta obsolet i cada vegada menys representatiu, perquè no s’adequa a la realitat de totes i de tots.

Consens no sexista

Gabriel Bibiloni (24.11.2010) ens informa de la publicació d’un document de consens [pdf] —«un document positiu i bo per a avançar»— sobre els principis generals que poden ajudar a evitar els usos sexistes i androcèntrics en la redacció de documents. Reproduïm eixos principis tot seguit:

Primer. És evident que en català i altres llengües el gènere dels substantius no té cap relació directa amb el sexe dels referents. Malgrat això, l’assimilació de la categoria gramatical de gènere a la noció biològica de sexe és a l’origen de moltes confusions relacionades amb aquests conceptes. Cal partir de la consideració que la llengua catalana, com a sistema lingüístic, té el masculí com a categoria gramatical no marcada pel que fa al gènere. Això no obstant, la progressiva presència de les dones en molts àmbits socials i de responsabilitat, i la tendència a relacionar gènere i sexe en els casos en què els referents són animats, han fet que cada vegada més es pugui percebre que el masculí pot ser excloent, encara que la referència no es faci a cap persona específica.

Segon. Tenint cura de no trair el funcionament genuí del català, les administracions públiques han de promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos institucionals, sobretot en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en singular. I òbviament, quan un text fa referència a una persona determinada, o a un grup de persones del mateix sexe, s’ha d’adaptar el discurs al gènere que correspon.

Tercer. Cal afavorir la claredat i la simplicitat dels textos administratius i respectar-hi els principis de neutralitat i concisió. Per aquest motiu, cal donar preferència, en general, als recursos que no comporten l’ús de formes dobles, com ara noms coŀlectius i epicens, i expressions impersonals.

Quart. Alguns recursos poden funcionar en uns textos i contextos, però no pas en uns altres. Per exemple, adjuntar la terminació femenina a la forma masculina després d’una barra inclinada pot anar bé en textos breus i esquemàtics, com ara formularis, llistes, taules i gràfics; en canvi, no és adequat en textos llargs o d’estil més cohesionat.

Cinquè. En les referències fetes en plural a coŀlectius que poden ser constituïts tant per homes com per dones, s’entén que el masculí té valor genèric, llevat que s’especifiqui expressament (o es dedueixi inequívocament del context) el contrari. Aquestes referències, per tant, en pro dels principis d’economia i de simplicitat, habitualment no es dupliquen. Si hi ha una voluntat de precisar o d’emfasitzar la referència a dones i homes dins del text, es poden fer servir formes dobles.

Sisè. Les guies o directrius d’estil i de redacció de textos, especialment les que inclouen recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics, no es poden aplicar d’una manera mecànica. Cal tenir en compte el tipus de text, el significat i el context lingüístic i comunicatiu (a qui ens adrecem i amb quina intenció comunicativa ho fem).

Setè. Si bé evitar un llenguatge amb usos androcèntrics o sexistes és una qüestió de base social, cal tenir en compte que la major part d’elements per dur-ho a terme són de tipus lingüístic. Per aquest motiu, a l’hora d’utilitzar una llengua lliure d’aquests usos, especialment quan es proposen solucions noves, o en cas de dubtes i dificultats, és important la intervenció de lingüistes amb vista a garantir que les solucions siguin correctes des del punt de vista gramatical.

Eixos principis han estat consensuats pels organismes següents:

  • Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya
  • Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
  • Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
  • Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
  • Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona
  • Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
  • Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades

Fes teu el valencià

Ací teniu el vídeo de la campanya d’El Tempir d’Elx:

Un espot que llança un missatge positiu sobre les possibilitats més habituals de l’ús del valencià a Elx, ha alçat una petita polseguera a càrrec d’alguns dirigents del Partit Popular al País Valencià. Si la campanya, tal com ha assegurat Antonio Clemente, secretari general del pp valencià, «atempta greument contra les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana», esperem, més enllà d’eixe titular, que sàpien explicar-mos en quin moment i de quina manera la promoció de l’ús del valencià atempta contra la identitat dels valencians representants per Antonio Clemente i el seu partit polític.

Debat en el Consell Social de la Llengua Catalana

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El dia 3 de juliol del 2009 (fa, doncs, més d’un any) trenta membres del Consell Social de la Llengua Catalana (cslc) adreçaren una demanda oficial (número de registre d’entrada 098E/5806/2009) al president del Consell [per convocar una reunió plenària extraordinària, davant la gravetat de la situació de la llengua]. No havent-hi hagut cap resposta oficial, els trenta signants han consensuat que la demanda sigui publicada per Llengua Nacional.

Llengua Nacional – núm. 73 – IV trimestre del 2010 – [pdf]

Font: Miquel Strubell Trueta

Els punts que volen debatre són els següents:

a) La llengua catalana no presenta cap dificultat intrínseca perquè sigui plenament normal a Catalunya.
b) Les dificultats per a la plena normalització del català a Catalunya són extralingüístiques i d’ordre polític.

Naturalment, podem fer extensiu al País Valencià el mateix debat, i fins i tot no estaria malament si poguérem comprovar fins a quin punt ens és aplicable una de les conclusions del document:

La llengua catalana només serà normal a Catalunya si els seus Parlament i Govern són políticament sobirans en tots els àmbits i no sotmesos, en les seves decisions polítiques, a cap altre poder legislatiu o executiu que el poble de Catalunya no hagi acceptat lliurement.

Reciprocitat d’emissions amb l’Aragó

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 62, 18.11.2010) ens envien, entre altres, la informació següent:

El Govern aragonès ha publicat l’Ordre de 25 d’octubre de 2010, per la qual es disposa la publicació del Conveni de coŀlaboració entre la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per a la difusió de les emissions dels canals de televisió de titularitat pública als territoris respectius. El Conveni el publica en castellà el Butlletí Oficial d’Aragó núm. 215, de 25 d’octubre de 2010.

Es pot consultar a: boa pdf

Sancions lingüístiques

Sancions lingüístiques en Catalunya

En plena campanya electoral catalana, Maiol Roger ens aporta unes dades interessants sobre l’aplicació de les sancions per incompliments de la legislació lingüística a Catalunya (El País, 18.11.2010). Un detall que convé retindre:

Les campanyes contràries a les multes han estat debades. El Codi de consum, aprovat recentment, augmenta la presència del català en el comerç i obliga el comerciant a atendre en les dos llengües oficials. El conflicte es perpetua: la norma està recorreguda davant el Tribunal Constitucional, que revisarà els recursos del pp i de la defensora del poble.

Consum es defensa: «Complim amb la llei», justifica Anguera. Ni el pp i Ciutadans han qüestionat la tasca de l’agència de protegir el castellà. Són dades més amagades —no hi ha recompte específic—, però parlen per elles soles. En 2009 la Generalitat multà 94 empreses per no etiquetar en espanyol, complint amb les 120 normes estatals que obliguen a donar la informació en castellà. Aquestes sancions han augmentat per la presència d’aliments procedents d’altres països.

Millores en el Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics

Arran dels comentaris i suggeriments dels usuaris, hem fet uns petits canvis en el Multicerca que esperem que el milloren i el facen més útil encara:

  • 15: cercadors per als dos volums del diccionari de Labèrnia.
  • 9-10: hi hem destacat una subsecció de diccionaris de sinònims i bilingües.
  • 28-30: recursos dedicats als conjugadors Verbix, d’Enciclopèdia Catalana, del Salt, de Vicenç Riullop i de l’Optimot.

No cal dir que intentarem millorar els petits inconvenients que causen les codificacions diverses (ISO 8859-1/UTF-8) amb què es codifiquen els cercadors i les pàgines en Internet, i si és possible, l’aspecte visual o estètic de la pàgina, que per ara busca essencialment no fer massa mal als ulls. En tot cas el que és important és que permet l’accés des d’una mateixa pàgina a vora un centenar de recursos de tot tipus útils per a la recerca diària dels tècnics lingüístics, començant pel servei omnipresent de Google i acabant amb les lletres punyents i refinades de Joan-Francesc Mira.

El coneixement suficient de l’idioma universitari

Els estats espanyols i andorrà han firmat un acord sobre l’accés a la universitat, acord que té una clàusula lingüística interessant:

Asimismo las universidades podrán exigir la acreditación de un conocimiento suficiente del idioma en que se imparten las enseñanzas.

És estrany que no hajam sentit massa escama en este cas després del rebombori sobre la legislació catalana en una qüestió semblant.


  • Més dades sobre legislació lingüística en el web Eines de Llengua.

Seminari de la Scaterm sobre paraules clau i índexs de llibres

Marta Torres Vilatarsana ens fa arribar a través d’Infozèfir la convocatòria següent:

V Seminari de Terminologia

La Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, anuncia el V Seminari de Terminologia, «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», que tindrà lloc el dijous 25 de novembre a la Reial Acadèmia de Medicina (carrer del Carme, 47 – Barcelona).

Trobareu tota la informació necessària i la butlleta d’inscripció al web de la scaterm: http://scaterm.iec.cat

Esperem que el seminari sigui del vostre interès, i us animem a participar-hi i a fer-ne difusió.

font: Vocalia de Comunicació de la scaterm