Arxiu

Joan Solà: «Gràcies, noi»

Encara esperava jo poder intercanviar molts comentaris i rebre indicacions i dades per a completar o esmenar les fitxes de la CDLPV, perquè entre els destinataris més iŀlustres i sabuts que les reben amb paciència i que, de tant en tant, em permeten exposar-hi els seus coneixements, hi ha Joan Solà Cortassa. Les rebia, m’ho permetia, hi havia… Acabe de saber que s’ha mort… I ara podem pensar que hem perdut un dels lingüistes més lúcids i faeners que teníem. I ara entenc els seus successius comiats, l’última classe, l’últim article… Em pensava que volia desemboirar-se. Crec que deu ser això.

Fins que torne, ha estat una sort que mos haja deixat la seua obra, un treball imprescindible que haurem de saber llegir, rellegir i augmentar, si és que volem pensar que mos el mereixem. Tal com li va dir a Josep Ruaix i Vinyet el 29 de novembre del 2007, en una correspondència que compartí amb Narcís Garolera i, molt generosament, amb mi: «gràcies, noi».

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>