Cercador per a l’acolliment lingüístic

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la nota de premsa següent:

Es posa en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic

Es tracta d’una eina adreçada a persones que realitzen tasques d’acolliment lingüístic en català a persones adultes

Avui s’ha posat en funcionament el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic http://gencat.cat/llengua/acolliment/cercador. Aquesta eina de la secretaria de Política Lingüística neix amb l’objectiu de ser un espai virtual de referència per a aquells professionals de l’acolliment lingüístic que treballen des d’associacions, entitats o empreses, ja sigui fent classes de català per a persones nouvingudes adultes o bé realitzant tasques de suport a l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística han presentat avui aquesta eina que facilitarà la feina dels professionals de l’acolliment lingüístic.

El secretari de Política Lingüística ha destacat que un dels grans reptes que té la política lingüística de Catalunya és la incorporació sociolingüística d’aproximàdament un milió de persones nouvingudes, amb l’horitzó de fer del català la llengua pública comuna del nostre país. Segons Bernat Joan: “Per aconseguir-ho, necessitem eines, com ara aquest Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic, que permetin a usuaris molt diferents tenir els recursos necessaris per poder fer acolliment lingüístic, sense que necessàriament hagin de ser persones expertes en llengua». Bernat Joan ha destacat també que cada dia més, persones de condicions molt diferents treballen per incorporar les persones nouvingudes a la nostra comunitat lingüística, i els sistemes d’aprenentatge s’han diversificat extraordinàriament.

La directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística, Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador neix a partir de l’observació de la realitat: «en aquest moment hi ha molts recursos i materials que s’han elaborat i fins ara estaven en webs diverses i alguns només en mans dels seus creadors, així vam detectar que calia facilitar la feina a aquelles persones que tenen voluntat d’ajudar. Amb el cercador els apropem els recursos existents d’una manera fàcil».

El cercador disposa actualment de 400 recursos teòrics i pràctics pensats especialment per oferir una formació inicial en llengua catalana. La singularitat del Cercador és la possibilitat d’introduir nou diferents criteris de cerca i obtenir així el material que més s’ajusti a les necessitats de l’alumnat. Aquests criteris són: perfil de l’usuari, tipus de suport, llengua de l’aprenent, tipus de recurs, nivell d’aprenentatge, propostes formatives per temes, propostes formatives per sector d’ocupació, recursos teòrics sobre la planificació i la gestió de l’aula i recursos teòrics generals.

Els recursos que inclou el cercador són de la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Departament d’Educació, la Secretaria per a la Immigració i algunes entitats i organitzacions socials que treballen en l’àmbit de l’acolliment lingüístic a Catalunya, com per exemple: Confederació de Comerç de Catalunya, Plataforma per la llengua, Òmnium Cultural, Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris i Associació Punt d’Intercanvi entre d’altres.

Paquita Sanvicén ha destacat que el cercador oferirà seguretat a les persones que demanen indicacions per poder fer sessions d’acolliment lingüístic: «els presentem un espai que omple el buit existent fins ara en l’àmbit de l’acolliment lingüístic per adults d’ordenació, sistematització, suport, ajuda, guiatge, de posar a l’abast en un únic espai recursos que es poden baixar o utilitzar directament des d’internet».

El cercador té també com a objectiu anar incorporant, progressivament, nous recursos a partir de les aportacions dels usuaris de manera que es conegui i es pugui compartir la feina de diverses entitats, coŀlectius i individus. També permetrà detectar noves necessitats i/o mancances que orientin la creació de nous materials o recursos.

Índexs de lectura

El diari Avui (27.09.2010) ens proporciona la informació següent:

Immigrats: poc consum en català

Un estudi revela que només un 25 % dels estrangers miren televisió en català; un 11 % hi escolten ràdio i un 4 % hi llegeixen diaris

El percentatge que fa referència a la lectura de diaris en català, que n’hi han en català a Catalunya, fa pensar que la disponibilitat és una gran què, però no l’únic, ja que, tal com indiac la notícia:

En l’estudi es destaca que els estrangers reconeixen la qualitat informativa de tv3 i la credibilitat i qualitat informatives de Catalunya Ràdio —en primer o segon lloc dels rànquings— però que «aquestes valoracions no són prou fortes per consumir els mitjans catalans».

És clar, això influïx encara més en la lectura, ja que és una pràctica més complexa. De fet, si observem els índexs de lectura del País Valencià, podem comprovar que no és tan sols la disponibilitat de texts la que fa augmentar la pràctica lectora:

Índex de lectura
en català
2006 2007 2008 2009
Balears 8,1 / 8,4 12,4 / 15,1
Catalunya 15,4 / 20,4 22,2 22,1
País Valencià 5,7 3,6 / 3,9 3 / 4,1 2,5



Nota: quadre elaborat seguint fonts diverses d’Internet. La barra separa resultats d’enquestes diferents.

Una llei per a l’occità

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens ha fet arribar la nota de premsa seguent:

El Parlament aprova la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que converteix Catalunya «en l’únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori»

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran i que, segons ha destacat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya «en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori». «Aquesta llei és un exemple d’allò que és aquest país, una terra que respecta i reconeix la seva pluralitat», ha manifestat el vicepresident en la seva intervenció al ple de la cambra, que ha fet en català i aranès. Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat la importància del text, «una llei de reconducció històrica» que atorga a l’occità «una protecció, un reconeixement oficial i un prestigi dels quals no havia gaudit mai». Al ple han assistit el Síndic de l’Aran, Francesc Boya; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i els membres de la ponència de la llei.

El vicepresident del Govern ha explicat que la Llei de l’occità «ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua que va iniciar el seu caminar amb els trobadors, en l’inici del miŀlenni passat». És per això, ha dit, que es tracta d’una llei pels aranesos, els catalans i els occitans. I és que, ha manifestat, «amb aquesta llei reconeixem el valor específic de l’aranès, donem recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projectem que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals». Ha recordat en aquest sentit que amb la nova llei s’estén l’aranès per tota l’administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d’adults, la cultural o l’onomàstica: «Fem una llei de protecció social de la llengua pròpia de l’Aran», ha sentenciat.

Per Josep-Lluís Carod-Rovira, és «una bona llei» per Catalunya, l’Aran i Occitània. En el cas de Catalunya, ha explicat, perquè «recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric». I en el cas de l’Aran i Occitània perquè «permetrà que la seva identitat sigui reconeguda de forma indiscutible». «Els occitans de tot el món guanyen amb aquesta llei una legitimitat que no tenien, una justificació imprescindible i una potenciació legal de la seva identitat», ha manifestat. De fet, el vicepresident ha anat més enllà en considerar que amb la norma «reconstruïm un espai jurídic de relació entre els catalans i els occitans», que potenciarà les relacons entre tots els territoris de llengua occitana, facilitarà l’establiment d’acords i convenis amb institucions i entitats i promourà també la projecció exterior de la llengua.

L’occità, llengua oficial

La llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. L’Estatut atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’aranès.

La nova norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

Pel que fa a la protecció de l’aranès, la llei regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en l’àmbit de les seves respectives competències per a protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran per tal de fer efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.

Conferència d’Albert Pla Nualart

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Conferència d’Albert Pla Nualart a la urv «¿És difícil, el català?», 6 d’octubre del 2010 a les 19:30, sala de Graus de la Facultat de Lletres de la urv (av. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona) Organitza: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

Albert Pla Nualart, responsable lingüístic del diari Avui durant els darrers 25 anys, és autor del llibre Això del català. Podem fer-ho més fàcil?, publicat aquest any 2010 i prologat per Joan Solà, que de primer moment vaticina: «Aquest llibre provocarà polèmica.»

«Sovint sentim a dir que el català és difícil. Els professionals de la llengua solen atribuir aquesta valoració a prejudicis socials, però potser ja és hora de parar-nos a reflexionar si, en part (una part petita però substancial), també nosaltres podríem fer alguna cosa per fer el català més fàcil i més normal.» (Albert Pla Nualart)

Font: Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (apellc)

Despesa en política lingüística (7)

L’evolució de la inversió en promoció i ús del valencià feta per la Generalitat valenciana del Partit Popular durant esta legislatura quadra perfectament amb el reforç de la tendència estadística que indica que cada volta hi ha menys percentatge de persones que fan servir el valencià en els àmbits més comuns de la seua vida (veg. SIES, Alacant, 2006). Vejam les dades, mentres esperem a vore què decidixen que faran l’any que ve —s’acosten els nous pressuposts—:

Pressupost

Variació

% de variació

2006

6.457.880

2007

6.765.440

304.560

4,76

2008

7.035.350

269.910

3,99

2009

7.001.760

211.210

3,11

2010

5.936.850

-1.064.910

-15,21

Oferta laboral d’assessorament lingüístic

Joan Vilarnau ens fa arribar a través d’Infozèfir l’oferta laboral següent:

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya necessita contractar una persona per cobrir el següent lloc de treball:

I. TIPUS DE PLAÇA A COBRIR: assessor/a i dinamitzador/a lingüístic/a

II. CONDICIONS LABORALS DE LES PLACES A COBRIR

– Nivell professional: Assessor/a i dinamitzador/a lingüístic/a
– Tipus de contracte: Inicialment temporal i es transformarà en indefinit als 18 mesos
– Lloc de treball: Barcelona
– Període de prova: 3 mesos
– Horari: 40 hores setmanals de dilluns a divendres
– Incorporació: a partir de l’1 d’octubre de 2010

III. REQUISITS DELS SOĿLICITANTS

– Titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana o en traducció i interpretació al català, o diplomat/ada en el postgrau en correcció (nivell K de la JPC o equivalent).
– Acceptar les normes internes del sindicat.
– Bon coneixement, a nivell d’usuari, de les aplicacions informàtiques.

IV. ES VALORARÀ

– L’experiència laboral en assessorament lingüístic.
– L’experiència en dinamització o planificació lingüística.
– L’experiència sindical.
– Coneixement d’altres llengües.
– I qualsevol altra circumstància rellevant que es vulgui fer constar en el currículum.

V. ADMISSIÓ DE SOĿLICITUDS

Les soŀlicituds per participar a la convocatòria s’han d’adreçar via correu electrònic:

CS.CONC (USC – Recursos Humans) Referència: SL Barcelona
C/e: rrhh@ccoo.cat

Es valorarà la carta de presentació.

La presentació de soŀlicituds finalitzarà el dimecres 22 de setembre de 2010, a les 14 h.

Es farà una preselecció de currículums. Aquells/es qui per formació i/o experiència professional resultin més adients al lloc de treball seran convocats/ades per correu electrònic per a la realització de les proves de selecció.

VI. PROVES DE SELECCIÓ

– Valoració del currículum.
– Prova escrita d’avaluació dels coneixements tècnics (és permès portar un diccionari el dia de la convocatòria).
– Entrevista personal.

VI. COMISSIÓ DE SELECCIÓ

La Comissió de Selecció estarà formada per:

– Una persona de la Secretaria de Formació Sindical i Cultura de CCOO de Catalunya.
– Una persona del Servei Lingüístic.
– Una persona del departament de Recursos Humans de la CONC
– Una persona en representació del Comitè d’Empresa de CCOO de Catalunya

Font: Dolors Frutos
Coordinadora del Servei Lingüístic
Secretaria de Formació Sindical i Cultura
CCOO de Catalunya
www.ccoo.cat/sl

Jornades sobre actituds lingüístiques

Magdalena Ramon ens envia a través d’Infozèfir la convocatòria següent:

IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca

Fidelitat i actituds lingüístiques

Data: 1 i 2 d’octubre de 2010
Lloc: Seu del Consell Insular de Menorca (pl. de la Biosfera – Maó)

El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 1 i el dissabte dia 2 d’octubre les IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó.

En aquesta edició, les jornades, amb el tema central de la fidelitat i les actituds lingüístiques, tindran un caràcter eminentment pràctic i participatiu i per això es vehicularan fonamentalment a través de la realització d’un taller que, mitjançant tècniques procedents de la psicologia, pretén proporcionar recursos perquè els parlants que ho vulguin puguin parlar en català amb tothom i pertot. Per això, en aquesta edició les Jornades de Normalització estan especialment adreçades a aquelles persones que, a través de la seva actitud, poden funcionar com a model lingüístic de referència positiu per a la resta de parlants.

Programa:

Divendres 1 d’octubre

16.30 h Lliurament de material i obertura.

17.00 h – 18.00 h Conferència introductòria del taller «Siguem educats, parlem català», a càrrec de Ferran Suay.

18.00 h – 21.00 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

Dissabte 2 d’octubre

09.30 h – 10.30 h Conferència «Entorn i comportaments lingüístics», a càrrec de Joan Melià.

10.30 h – 13.30 h Taller d’espai lingüístic personal (telp), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

13.30 h Clausura.

Per a més informació i inscripcions entrau a: http://www.culturamenorca.org/sal/jornades

Font: Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca

L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».

La sentència del constitucional sobre l’estatut i la llengua catalana

Per si algú s’hi pot acostar i enviar un resum de l’acte i de la qüestió:

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim el plaer d’informar-los que aquest dimecres 8 de setembre se celebrarà l’acte: «La llengua catalana i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives». L’acte tindrà lloc a les 18:30 a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) i comptarà amb les intervencions de:

  • Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret.
  • Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona i director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació.
  • Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte ha estat organitzat per l’iec, Secció Filològica de l’iec, Societat Catalana de Sociolingüística – iec, amb la coŀlaboració d’Òmnium Cultural.

………………………………….
Informació distribuïda per:
Observatori csuc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc

Mentrestant, podeu començar a documentar-vos amb la Revista Catalana de Dret Públic.

Softcatalà opta pel traductor Apertium

Softcatalà opta pel projecte Apertium com a eina de traducció:

Durant els darrers anys Softcatalà ha utilitzat el traductor Internostrum [1] a la seva web per tal d’oferir un servei de traducció automàtica [2] català-castellà de qualitat. Internostrum es va desenvolupar a la Universitat d’Alacant al voltant de l’any 2000, concretament pel grup d’investigació Transducens del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics. Aquest grup també va ser el responsable del desenvolupament del traductor castellà-portugués del portal Universia.

Des de l’any 2004, i sorgit d’un projecte per tal de fer traductors lliures entre les llengües oficials a l’estat espanyol, es va començar a dissenyar i desenvolupar una plataforma de traducció automàtica lliure, que permetera fer traductors entre diversos parells de llengües, i a aquesta plataforma se li va donar el nom d’Apertium [3]. Així, Apertium és hereva de la filosofia dels traductors Internostrum i Universia, però programat des de zero per aconseguir millors resultats, amb traductors més flexibles i molt més eficients. A més, durant aquestos anys, i gràcies tant a projectes finançats per organismes oficials (Generalitat de Catalunya, Govern espanyol i romanés o la Universitat d’Alacant, entre altres), empreses com Google —a través de dues participacions al Google Summer of Code—, Prompsit, Eleka… i desenes de programadors voluntaris de la comunitat d’Apertium, el traductor actualment permet traduir entre vora una trentena de llengües.

Amb l’adopció d’Apertium a Softcatalà aconseguim diverses coses: en primer lloc, oferir un traductor de més qualitat als nostres usuaris, ja que es troba en constant desenvolupament. De fet, hem instaŀlat Apertium al nostre servidor utilitzant l’evolució un projecte nascut al Google Summer of Code de l’any passat, ScaleMT [4], que permet crear serveis web eficients amb Apertium.

En segon lloc, disposar d’un traductor de codi lliure, que podem personalitzar, adaptar a les nostres necessitats, i millorar amb la coŀlaboració dels usuaris a partir dels seus suggeriments. Així, en poques setmanes implantarem un sistema d’enviament de suggeriments per tal d’aconseguir millorar poc a poc els traductors disponibles.

En tercer lloc, disposem de traductors entre més parells de llengües: a més del castellà ⇆ català (amb possibilitat d’utilitzar formes valencianes), ja es troben en funcionament els parells francés ⇆ català, portugués ⇆ català i anglés ⇆ català, i properament afegirem català ⇆ occità (amb possibilitat de formes araneses) i el català → esperanto.

I, en quart lloc, a partir d’ara disposem del traductor instalat en els nostres propis servidors, cosa que ens permetrà tindre’l més integrat al nostre web, tindrem més control sobre el mateix i així podrem actuar més ràpidament si es produeix cap problema.

Ja podeu fer ús del nou traductor de Softcatalà [5].

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.