La tasca d’esbrinar els mecanismes que provoquen o impedixen l’ús real del valencià té un nou element de suport en el llibre L’ús interpersonal del català entre el professorat d’Elx-Vinalopó i de l’Alacantí 2008-2009 de Joan-Carles Martí i Casanova (editat per l’associació El Tempir). Mentres no el llegim, podem llegir el comentari que n’ha fet Vicent Baydal en el diari L’informatiu.com (22.02.2010), on comenta, entre altres coses:

Així arribem al punt central en què la majoria d’autors que tracten sobre la qüestió insisteixen una i una altra vegada: l’ús del valencià crea l’ús exponencial del valencià, de la mateixa manera que, inversament, «el desús crea una hecatombe de desús». Si la llengua valenciana s’amaga al carrer, és impossible que el seu ús social puga augmentar.


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *