Inauguració de la seu d’Escola Valenciana a Alacant

Inauguració de la seu d'Escola Valenciana

Ferran Isabel ens fa arribar la informació següent:

El pròxim divendres fem la inauguració de la seu d’Escola Valenciana a Alacant. Aprofitarem per presentar algunes de les activitats que portarem endavant enguany des d’Escola Valenciana i des de l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià de l’Alacantí (cinema, concerts de la gira, trobades, voluntariat, «Acosta’t al territori», etc.) i per trobar-nos amb els amics i amigues que estimem i amb els quals compartim tantes coses.

Data: Divendres 2 d’octubre, a les 20 h
Lloc: C/ Perú, 16 Bloc 2 – Alacant (carrer paral·lel a l’institut Badia de Baver, on hi ha lloc per a aparcar)

Hi intervenen:
Tudi Torró, inspectora d’educació
Diego Gómez, president d’Escola Valenciana.

Quan acabe l’acte hi ha prevista una picadeta.

El requisit lingüístic i la retòrica sindical

La regulació del requisit lingüístic en l’administració pública valenciana està patint entrebancs imprevistos en l’elaboració de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana. A més dels que podíem sospitar que hi posarien els dirigents polítics valencians en el govern, s’han sumat a la política de desús del valencià (i no en contra del requisit lingüístic, que continua existint per al castellà) els sindicats ugt i cc oo, ja que han firmat l’esborrany de llei, esborrany que continua problematitzant el respecte als drets lingüístics del personal de l’administració i, de rebot, dels ciutadans valencians (art. 53 i 100 [dtl]) en no tractar amb igualtat les dos llengües oficials (valencià i castellà).

Per contra, ací teniu l’esmena proposada per l’stas per a l’article 53:

Per a superar les proves selectives les persones aspirants hauran d’acreditar els seus coneixements de les dues llengues oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’acreditació es farà mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat, o bé mitjançant la realització d’un exercici específic en què l’idioma en qüestió siga el vehicle d’expressió en qualsevol de les tasques que hauran de dur a terme en el lloc de treball corresponent.

Com a norma general, el nivell de coneixement de valencià que s’ha d’acreditar és el del nivell mitjà, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser l’elemental, i per als cossos o escales específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de valencià exigit podrà ser el superior.

Igualment, el nivell de coneixement de castellà que s’ha d’acreditar és el del nivell C1 del marc europeu de referència, excepte per a les agrupacions professionals funcionarials, en què el nivell exigit podrà ser el B1, i per als cossos específics en què el desenvolupament del treball exigisca uns coneixements més elevats, casos en els quals el nivell de coneixement de castellà exigit podrà ser el C2.

Quant a la polèmica que ha generat la renúncia de cc oo (i UGT) als drets lingüístics dels valencians, podeu llegir els articles següents:

  1. Francesc Esteve: «Contra el valencià i la paraula donada» (Levante, 06.08.2009)
  2. Francesc Esteve: «CC OO falta al valencià i a la paraula» (Levante, 27.08.2009)
  3. Ferran Vicent García Ferrer: «Un señor entestat en el seu error» (Levante, 11.09.2009)
  4. Francesc Esteve: «Requisit valencià, descrèdit de CC OO» (Levante, 23.09.2009)
  5. Ferran Suay: «Enemics de les llengües» (Levante, 26.09.2009)

Dia Internacional de la Traducció

Demà, 30 de setembre, és el Dia Internacional de la Traducció. Segons comenta l’Asociación Cubana de Traductores e Intérpretes (acti):

Des de 1953 la Federació Internacional de Traductors (fit) ha promogut la celebració del Dia Internacional del Traductor i, a partir de 1991, s’establix oficialment el 30 de setembre com el Dia Internacional de la Traducció. Esta data va ser triada en reconeixement de la figura de Sant Jeroni, que va morir el 30 de setembre de l’any 420. Este sant va ser l’autor de la Vulgata, primera traducció de la Bíblia al llatí. Sant Jeroni és considerat el primer traductor.

Podem observar que el web de la fti té versions només en anglés i francés. A més, promovia el dia del «traductor», és a dir, ni tan sols un plural suposadament no marcat pel que fa al gènere. Són eixes petites discriminacions de cada dia, tan simples d’evitar però tan presents.

D’altra, pel que fa a la celebració de l’acte en català, el bloc d’aptic informa de l’acte que han organitzat a la plaça del Rei (Barcelona) de 18:00 a 20:00.

Els espais terminològics del Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens fa arribar a través d’Infozèfir la informació següent:

El Termcat obre la inscripció a la tercera edició dels Espais Terminològics

El proper 12 de novembre a l’aula magna de la Universitat de Barcelona el Termcat convoca els III Espais Terminològics, la trobada de caràcter biennal que el centre convoca per afavorir el debat entre experts en terminologia i en les disciplines que s’hi relacionen.

En aquesta tercera edició, els Espais Terminològics acostaran els assistents a la variació geolingüística en terminologia, que s’abordarà des de dos vessants complementaris: la perspectiva lingüística i lexicogràfica i el punt de vista dels especialistes. Com en edicions anteriors, s’ha convidat a participar-hi experts de reconegut prestigi i es promourà l’intercanvi de coneixements entre persones de diferents perfils professionals i de diferents procedències dins i fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Trobareu el programa detallat, la butlleta d’inscripció i més informació sobre aquesta jornada al web www.termcat.cat.

El debat lingüístic basc

Els canvis que està introduint el govern socialista en el País Basc tenen un sentit que sembla clar (El País, 21.09.2009):

El govern basc relega el debat lingüístic després d’anys de polèmiques

Ha arribat el momento de centrar-se “en la resta”, diu la consellera

[…]

Però amb algunes novetats, entre les quals en destaquen dos. Una és la recuperació de les exempcions d’estudiar èuscar, que ea va eliminar per als estudiants que estigueren més d’un any en el sistema basc. A partir d’ara, l’alumne que complixca determinades condicions (com ara incorporar-se al sistema educatiu basc procedent d’altres comunitats autònomes i estar de pas en la comunitat) no tindran obligació d’examinar-se d’èuscar. Podran aprendre, si així ho desitgen, la llengua basca, però sense tindre obligació d’examinar-se’n i, per tant, el seu expedient acadèmic no es veurà perjudicat. D’altra banda, els col·leges podran introduir més matèries en èuscar en el model A (en castellà amb la llengua basca com assignatura), sempre que no siguen troncals, com les matemàtiques. És una solució provisional a l’espera del model únic trilingüe.

Tal com podem observar l’èuscar (i no el castellà) és un coneiximent que pot perjudicar els expedients acadèmics, que no és vàlid per a assignatures troncals o que només serà voluntari per als alumnes que viuen temporalment al País Basc… Res de tot això té a vore amb l’ensenyament o la lingüística, sinó amb el nacionalisme lingüístic espanyol.

Conferència sobre el català a la UE

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la conferència següent:

Conferència «El català a la Unió Europea»

A càrrec d’Antoni Milian.

Dia: dilluns 28 de setembre del 2009
Hora: 18.30 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona)

En aquesta sessió està previst fer un breu repàs del règim jurídic lingüístic de la Unió Europea per, tot seguit, analitzar les novetats més importants que s’hi han introduït des de l’any 2003 (moment en què la Unió constava de 15 estats membres i tenia reconegudes 11 llengües oficials) fins el dia d’avui, en què són 27 els estats que componen la Unió i 23 les llengües oficials reconegudes. A més dels canvis quantitatius, també hi ha hagut una evolució qualitativa que afecte les llengües altres que les oficials de la Unió. A partir de l’anàlisi d’aquesta evolució mirarem d’extreure algunes consideracions sobre la posició de la llengua catalana dins la Unió Europea i quines són les expectatives de cara el futur.

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Sociolingüística

Diccionari de noms de plantes

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través d’Infozèfir de la publicació següent:

El Termcat publica una actualització del diccionari en línia Noms de plantes

El Termcat ha actualitzat el diccionari Noms de plantes, publicat el mes de març passat. Les principals novetats que presenta l’obra són: un disseny renovat de la interfície que facilita la interpretació de les dades (ordenació diferent, canvis en la tipografia i disposició de la informació), la identificació mitjançant un marcatge de les denominacions procedents del diec2 i del llibre Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans i la llista de referències bibliogràfiques completa.

Us recordem que el diccionari ofereix dades d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, patrocinat per Obra Social “La Caixa”, en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Més informació a www.termcat.cat.

VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)

http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html

La llengua catalana i Andorra

Xavier Rull ens informa a través d’Infozèfir de la convocatòria següent:

4ts Debats de Recerca: La llengua catalana i Andorra

Dies: 25 i 26 de setembre del 2009
Lloc: sala d’actes de Banc Internacional i Banca Mora (av. Meritxell 96, Andorra la Vella, Principat d’Andorra)

Programa:

Divendres 25

20 h: Inauguració oficial, per part del secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca, Joan-Marc Miralles Bellera.
Parlaments de Mireia Maestre Cortadella, directora de Desenvolupament estratègic, màrqueting i comunicació de BI BM, i d’Àngels Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.
Presentació dels ponents i del programa, per part d’Èric Jover i Comas, investigador postdoctoral de la Universitat de Barcelona i coordinador dels Debats de recerca.
Conferència plenària: «La llengua catalana al món i a Andorra», a càrrec de Joaquim Torres i Pla, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Dissabte 26

9.30 h: Benvinguda per part del coordinador dels Debats de recerca.
9.35 h: «Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra». Presentació del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra, a càrrec de Miquel Nicolau i Vila, coordinador del Rectorat i responsable de recerca de la Universitat d’Andorra.
10 h: «Neologia en el català d’Andorra: xarxa NEOXOC», a càrrec de Carolina Bastida i Serra, membre del grup de recerca en llengua catalana de la Universitat d’Andorra.
10.25 h: «El parlar andorrà dels segles XVII i XVIII: una mostra dels canvis lingüístics que menarien al català actual», a càrrec de Xavier Rull (URV i UdL)
10.50 h: «La interrelació entre la identitat cultural de la població andorrana i els seus usos lingüístics», a càrrec d’Estel Margarit Viñals, col·laboradora del CRES; de Joan R. Micó Ibáñez, director del CRES; i d’Alexandra Monné Bellmunt, professora de la Universitat d’Andorra.
11.15 h: Pausa per a esmorzar
11.45 h: «El vocabulari andorrà i el seu reconeixement normatiu», a càrrec de Joan Sans Urgell, director de Promoció Cultural i Política Lingüística (Govern d’Andorra)
12.10 h: «La Comissió de Toponímia d’Andorra», a càrrec de Salvador Alba Muñoz, vicepresident de la Comissió de Toponímia d’Andorra i cap de l’Àrea de Cartografia del Govern d’Andorra.
12.35 h: «El registre lingüístic del Diccionari Enciclopèdic d’Andorra», a càrrec d’Àlvar Valls i Oliva, professor de català i escriptor.
13 h: «Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès», a càrrec de Natxo Sorolla Vidal, investigador de la xarxa Cruscat-IEC.
13.25 h: Conclusions i cloenda dels quarts Debats de recerca, a càrrec d’Èric Jover i Comas.
Aportacions escrites d’altres treballs de recerca:

  • «El català andorrà: entre tradició i innovació. Estudi de morfologia verbal”. Lídia Rabassa i Areny, membre corresponent de l’IEC i professora de la Universitat de Tolosa Le Mirail.
  • «Diccionari català-txec, txec-català». Jan Schejbal, traductor.
  • «Els topònims i la seva funció civilitzadora». Jordi Pasques i Canut, excursionista i escriptor.
  • «Els gentilicis, amb mots derivats, en els territoris de parla catalana: el cas andorrà. L’ús de la grafia Cerni en la tradició andorrana». Antoni Pol i Solé, arquitecte i urbanista.

Coorganització entre la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d’Educació i Cultura

Per a més informació:
Societat Andorrana de Ciències
Centre Cultural La Llacuna
C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4
2n pis – despatx 4
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel. +376 829 729
Web: www.sac.ad; a/e: sac@andorra.ad

Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca
Govern d’Andorra
Av. Rocafort, 21-23, ed. El Molí
AD600 Sant Julià de Lòria
Principat d’Andorra
Tel. + 376 743 300
Web: www.recerca.ad; a/e: recerca@govern.ad

Apareix el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana

Ja podeu consultar el web de l’associació Taula de Filologia Valenciana (tfv). L’associació que naix amb els objectius següents:

  1. Ajudar a superar la fractura social produïda per la interpretació de la naturalesa del valencià.
  2. Contribuir a clarificar i precisar el valencianisme i arrelar-lo més a les necessitats socials, econòmiques i polítiques de la societat valenciana.
  3. Procurar articular el valencià en un projecte social centrat en la voluntat de dirigir el futur de la societat valenciana buscant dos objectius complementaris (l’u intern i, l’altre, extern): procurar que cada valencià tinga una vida més plena i més satisfactòria, i intentar que el poble valencià visca coordinat amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i en general del món.

De moment, la Taula de Filologia Valenciana anuncia la jornada següent:

I Jornada sobre el valèncià

Convocatòria de la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), normativa i ús», que es realitzarà el dia 28 de novembre (dissabte) en la ciutat de Sueca, així com dels Premis Joaquim Garcia Girona per a docents de primària i de secundària.

Oferta laboral en Reus

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Es necessita llicenciat/ada en filologia catalana per cobrir una plaça de professor de català en un centre de secundària a Reus.

La substitució seria del novembre al febrer en jornada completa, i del març al juny en un terç de la jornada.

Qui hi estigui interessat/ada ha d’enviar un currículum a colpresentacioreus@xtec.cat o trucar al 977343550 i demanar per l’Antònia.