Supressió de l’oficina de gestió lingüística d’Alboraia

Tal com vam comentar (dtl, 03.07.2009), l’Ajuntament d’Alboraia ha dut avant la modificació de la seua plantilla de personal (veg. bopv 171, 21.07.2009), modificació que eliminava diversos llocs de treball i que suprimia l’oficina de gestió lingüística de l’ajuntament. L’alcalde no ha tingut en compte l’escrit d’al·legacions que els va fer la cdlpv i que reproduïm a continuació:

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) ha sabut que l’Ajuntament d’Alboraia ha previst l’amortització del lloc de treball de la seua plantilla «70-128 Técnico promoción valenciano funcionario Amortizar / Suprimir Puesto» («Anuncio del Ayuntamiento de Alboraya sobre publicación inicial del Plan de Empleo, modificación de la Relación de Puestos de Trabajo y Plantilla», bopv 113, 14.05.2009).

Eixe lloc de treball és l’únic de què estava dotada l’«Oficina per a la promoció de l’ús del valencià», oficina que depén de la Regidoria de Cultura i Festes (veg. http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/CulturaValencia?opendocument&lg=vl).

Si la creació i el funcionament d’eixe servei eren una iniciativa positiva en el sentit de resoldre un dels aspectes fonamentals en la relació de les administracions públiques amb els ciutadans, la possibilitat que siga suprimit eixe servei adreçat tant als ciutadans com a la millora de la gestió lingüística de la mateixa administració, ens sembla contradictòria amb els principis que guien la legislació lingüística valenciana.

L’Ajuntament d’Alboraia té un reglament municipal per a la promoció de l’ús del valencià (bopv 156, 03.07.2002), reglament que va donar lloc a l’oficina «per tal de canalitzar la correcta aplicació d’aquest reglament», segons indicava en l’article 3, tasca que s’ha de mantindre, atesos els objectius que es marcaven en el reglament, que reproduïm a continuació:

«a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a conéixer i usar el valencià.
»b) Promoure la recuperació del valencià i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.
»c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraya.
»d) Reglamentar l’ús del valencià en l’àmbit de l’Administració Local de l’Ajuntament d’Alboraya, com a llengua pròpia i prioritària.
»e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del valencià en tots els àmbits socials i nivells d’intervenció dels ciutadans i ciutadanes.»

Eixos objectius justificaven la creació de l’oficina, i són objectius —junt amb la resta del que regula el reglament— que no es poden acomplir sense la participació dels tècnics lingüístics capacitats per a dur a terme de manera eficaç i professional la tasca tècnica que permet que les institucions públiques tinguen una gestió lingüística correcta, una gestió responsable del compliment dels seus deures i del drets lingüístics dels ciutadans que atén cada administració.

Eixa activitat és més important encara en el cas dels ajuntaments, a causa de la proximitat de la institució als ciutadans. Per això mateix, la Direcció General de Funció Pública determinà en 1999 que les funcions lingüístiques dels ajuntaments tenen, citem literalment, «suport legal més que suficient per a considerar-les obligatòries i que requereixen, per a dur-les a terme, un lloc de treball del grup B», indicació que l’Ajuntament d’Alboraia hauria de tindre en compte encara hui en dia, ja que les dades sociolingüístiques (avl, 2004; Generalitat, 2005) continuen mostrant la necessitat d’eixa gestió lingüística tant en l’àmbit social com en l’àmbit administratiu.

El cas és que, gràcies a la faena duta a terme fins ara per l’Oficina per a la Promoció de l’Ús del Valencià, l’Ajuntament d’Alboraia ha avançat en la seua gestió lingüística, però ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l’obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d’Alboraia.

Per tot això, demanem que l’alcalde president d’Alboraia mantinga l’oficina de gestió lingüística, que la dote de mitjans materials i que consolide definitivament els llocs de treball que han de dur avant les funcions atribuïdes a eixe servei municipal.

València, 18 de juny del 2009

La supressió de l’oficina que ha decidit l’actual alcalde del Partit Popular es podria entendre en el sentit que l’equip de govern pretén deixar de complir els seus deures lingüístics. Però, per contra, fins i tot es podria entendre com una pretensió de traslladar l’exigència del compliment dels deures lingüístics a tot el personal de la institució municipal. Tanmateix, esta segona possibilitat no s’acomplix, ja que la institució no ha fixat els perfils lingüístics dels seus llocs de treball.

En qualsevol cas, la legislació lingüística vigent continua exigint que l’administració es dote dels mitjans necessaris per a complir-la, i la supressió de l’oficina ha anat en el sentit contrari. La cdlpv continuarà exigint que l’Ajuntament d’Alboraia i la resta d’administracions públiques valencianes complixquen els seus deures.

Oferta laboral en Andorra

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

El Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra necessita cobrir una plaça de tècnic lingüístic eventual. La feina és per a un any, renovable un any més, amb incorporació immediata.

Tasques: correcció, assessorament lingüístic i dinamització.

Cal enviar el currículum a: splcultura.gov@andorra.ad

Flaixos sobre el congrés Convit, Joan Solà i Dixio

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 38, 21.07.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Premis Convit

En el marc del I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, CONVIT, que va tenir lloc a Girona els dies 16 i 17 de juliol i va aplegar 300 congressistes procedents de diferents punts dels territoris de parla catalana, el comitè organitzador del Congrés ha volgut reconèixer aquelles persones que han destacat per la seva trajectòria a favor de la llengua catalana o per la realització d’una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes.

Els primers premis Convit han recaigut en Matilde Aragó, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció del web del Parlament Europeu al català.

El comitè organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats.

Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya

El lingüista Joan Solà, distingit amb el quaranta-unè Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va comparèixer davant del ple del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol, a proposta del president, Ernest Benach. Solà va alertar que la llengua catalana “no està bé de salut, ni de salut política, ni de salut social ni de salut filològica”.

Aquesta és la primera vegada que la cambra ha fet ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

Podeu llegir la transcripció del discurs de Joan Solà a: [pdf]

Dixio

Dixio és un eina que ajuda a la comprensió de textos digitals. Amb un sol clic sobre les paraules, proporciona definicions, traduccions o imatges sense sortir de la pàgina web que es visita, el document en què s’està treballant o el correu electrònic que s’està llegint. La persona usuària pot configurar-ne el servei. Inclou el català, el castellà i l’anglès.

Llengua i Ús (45): l’ESLUB i el català en la justícia

L’últim número de la revista Llengua i Ús (núm. 45) ens oferix, enret altres , els articles següents:

  • «Sens Dubte dins l’ESLUB hi ha el CUB. Les noves tecnologies al servei de l’assessorament lingüístic» de Xavier Albons, Àngels Egea, Anna Grau, Marta Juncadella (Universitat de Barcelona). [pdf]
  • «Els usos lingüístics a l’Administració de Justícia 2008» de Josep M. Codinach (ICC, Consultors Culturals, SL) i Ignasi Genovès (Secretaria de Política Lingüística). [pdf]

El primer dels articles parlar de l’eslub, un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. L’eina està programada en Visual Basic i es distribuïx com una plantilla del Word.

Ajudes a associacions i empreses

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució d’1 de juliol de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/8206] (docv núm. 6.057, de 15.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 2 de juliol de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per les empreses, comerços i indústries, radicades en la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/8223] (docv núm. 6.057, de 15.07.2009)
    – vegeu text

Ajuts per al foment de l’ús del català en Tarragona

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Ajuts a entitats per a projectes de foment de l’ús del català

Extracte de les bases

A través dels Ajuts a Entitats per a Projectes de Foment de l’Ús del Català, l’Ajuntament de Tarragona dóna suport econòmic a projectes impulsats per les associacions de la ciutat que estiguin orientats a sensibilitzar sobre la necessitat d’utilitzar el català, fomentar les actituds lingüístiques responsables i augmentar la presència pública de la llengua.

Quines característiques han de tenir els projectes?

  • 1. Tots els projectes han de preveure accions destinades a fomentar el manteniment, la protecció, la presència pública i l’ús de la llengua catalana.
  • 2. Hi ha d’haver una participació activa de la ciutadania de Tarragona.
  • 3. L’import de l’ajut, juntament amb el dels ajuts concedits amb la mateixa finalitat per altres administracions públiques, no podrà ultrapassar el cost del projecte.
  • 4. L’import de l’ajut es fixarà d’acord amb el pressupost i la documentació aportada per l’entitat sol·licitant, i d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la convocatòria. L’Ajuntament podrà demanar aclariments i, en el seu cas, imposar reduccions.
  • 5. Els projectes han de constar dels apartats especificats a l’apartat 2.2, «Documentació tècnica».
  • 6. Perquè els projectes es considerin elegibles a efectes de la convocatòria, les despeses hauran de:
    • 6.1. Ser necessàries per a l’execució de l’acció, estar previstes en la descripció dels costos imputables a cada partida i atendre el principi de bona gestió financera i, en particular, de rendibilitat i eficàcia.
    • 6.2. Estar vinculades clarament a les activitats previstes al projecte.
    • 6.3. Estar previstes per ser abonades durant el període d’execució de l’acció finançada per l’Ajuntament.

Els projectes es duran a terme durant l’any 2009. Cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de demanar una pròrroga si l’entitat no ha acabat de desenvolupar el projecte a final de 2009.

Els projectes admesos s’avaluaran d’acord amb un barem de 100 punts que tindrà en compte criteris de pertinença, capacitat operativa de l’entitat que els presenti, metodologia, sostenibilitat i viabilitat, impacte i incorporació de sistemes d’avaluació.

Com s’ha de fer la sol·licitud i quina documentació s’hi ha d’adjuntar?

  • 1. La sol·licitud s’ha de formalitzar mitjançant el model establert, que estarà a disposició de les persones interessades al web de l’Ajuntament, a l’OMAC i al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament.
  • 2. La sol·licitud ha d’acompanyar-se amb la documentació següent:
    • 2.1. Documentació administrativa:
      • 2.1.1. Fotocòpia compulsada del NIF.
      • 2.1.2. Certificat del nombre de socis o de membres associats, o patrons, en el supòsit de fundacions.
      • 2.1.3. Relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, amb data del seu nomenament i indicació del personal empleat, ja siguin alliberats o voluntaris.
      • 2.1.4. Declaració responsable del representant legal conforme l’entitat està al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. La presentació de la sol·licitud de subvenció comporta l’autorització del sol·licitant perquè l’Ajuntament de Tarragona obtingui directament de l’Agència Tributària el certificat telemàtic que acrediti (d’acord amb l’article 18 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions) que està al corrent de les obligacions tributàries.
      • 2.1.5. Declaració responsable de no estar sotmès en cap de les incompatibilitats establertes per l’article 13 de la Llei general de subvencions.
      • 2.1.6. Declaració de les subvencions sol·licitades, i rebudes si fos el cas, d’altres administracions o ens públics, pel projecte que es presenta.
      • 2.1.7. Fotocòpia compulsada del DNI dels representants (la persona que signa la sol·licitud) i acreditació de la representació.
      • 2.1.8. Fitxa de les dades bancàries per possibilitar la transferència de fons al beneficiari en cas que sigui atorgat l’ajut. Aquesta sol·licitud de transferència ha d’anar signada per un representant de l’entitat i diligenciada per l’entitat bancària.
      • 2.1.9. Compromís de fer constar en els materials de difusió i publicitat del projecte que es presenta el logotip de l’Ajuntament de Tarragona i la frase “Amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona”.
      • 2.1.10. Declaració de vigència de documentació anteriorment presentada.
    • 2.2. Documentació tècnica (projecte i annexos):
      • 2.2.1. Origen i breu definició del projecte
      • 2.2.2. Objectius, activitats i resultats previstos
      • 2.2.3. Beneficiaris
      • 2.2.4. Localització
      • 2.2.5. Calendari d’execució del projecte
      • 2.2.6. Mecanismes d’avaluació
      • 2.2.7. Pressupost

La presentació de la sol·licitud de subvenció pressuposa automàticament el coneixement i l’acceptació de les normes que la regulen. També suposa l’autorització a l’Ajuntament de Tarragona perquè pugui consultar a les administracions públiques si l’entitat sol·licitant està al corrent de les obligacions fiscals i amb la Seguretat Social.

Qui s’hi pot presentar?

Les persones jurídiques sense afany de lucre que presentin un projecte de foment de l’ús del català a Tarragona.

On i quan s’han de presentar les sol·licituds?

Les sol·licituds es poden presentar al Registre General de l’Ajuntament – Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), ubicada a la Rambla Nova, 59, de Tarragona i en qualsevol dels registres oficials de l’Ajuntament de Tarragona.

El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el 16 d’octubre de 2009.

Per a més informació:
Servei de Política Lingüística
Casa Castellarnau
C/ Cavallers, 14
43003 Tarragona
Tel.: 977 24 22 20
a/e: politica_linguistica@tarragona.cat

Jornada sobre lingüística romànica en l’IEC

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

iv Jornada Filològica organitzada per l’Associació d’Amics del Dr. Antoni M. Badia i Margarit

23 d’octubre de 2009

La lingüística romànica al segle xxi

PROGRAMA

  • 9,30 Recepció dels assistents
  • 10 Inauguració de la Jornada
  • 10,30-11 Conferència: La llengua catalana, ja madura, dins la romanística, a càrrec del Dr. Antoni M. Badia i Margarit, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
  • 11-11,45 Conferència: La història de / -r / en català: Perspectiva romànica, a càrrec del Dr. Fernando Sánchez Miret, professor de la Universitat de Salamanca :
  • 11,45-12,15 Pausa amb cafè
  • 12,15-13,15 Taula rodona: La lingüística romànica al segle XXI, coordinada pel Dr. José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona. Hi intervindran la Dra. Mercedes Brea, professora de la Universitat de Santiago de Compostela, el Dr. Ramon Cerdà, professor de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Xavier Lamuela, professor de la Universitat de Girona.
  • 13,15-14 Discussió i conclusions

    Institut d’Estudis Catalans
    C. del Carme, 47
    Barcelona 08001
    Sala Nicolau d’Olwer
    Preinscripció: Institut d’Estudis Catalans (Sra. Carme Aguilar caguilar@iec.cat) fins al dia 22 d’octubre.

Ajudes a entitats locals i grau mitjà de la JQCV

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució d’1 de juliol de 2009, de la secretària autonòmica d’Educació per la qual es concedixen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2009. [2009/8209] (docv núm. 6.055, de 13.07.2009)
    – vegeu text

  • Resolució de 6 de juliol de 2009, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau mitjà de coneixements de valencià i de capacitació tècnica: llenguatge als mitjans de comunicació. [2009/8275] (docv núm. 6.056, de 14.07.2009)
    – vegeu text

Les llengües pacífiques

El diari El País (10.07.2009) fa un titular que ja anuncia una proposta gens pacífica:

L’anglés es cola en la guerra de les llengües

En plena revisió de la política educativa, algunes comunidats aposten pel trilingüisme – Mentres Galícia i el País Basc amplien l’oferta, Catalunya consolida el seu model d’immersió en català

[…]

¿I què diuen els resultats? ¿Hi ha diferències entre els alumnes de comunitats monolingües i els de les bilingües? No, segons el Ministeri d’Educació. Este va fer una enquesta en 2007 en 450 centres a 9.500 alumnes d’últim curs de primària (12 anys). Sobre una puntuació mitjana de 250 punts que es va donar a tots els alumnes participants, els de territoris bilingües van traure 256 punts i els de comunitats que tenen només una llengua oficial 252 punts. L’informe pisa de l’ocde confirma estes dades.

[…]

En la Comunitat Valenciana, en 1979 el president del govern Adolfo Suárez va autoritzar que el valencià s’estudiara tres hores per setmana en l’antic bup. Amb este gest, el centredreta s’anticipava a l’Estatut d’autonomia, en 1982, i la Llei d’ensenyament i ús del valencià en 1983, governant ja els socialistes. L’arquitectura normativa dissenyada pel socialista Ciprià Ciscar durant el govern de Joan Lerma ha estat l’edifici sobre el qual s’ha consolidat el model valencià. Aquest consens va estar a punt de truncar-se en 2002 quan el pp, sent ministra, Pilar del Castillo, va aprovar la Llei orgànica de qualitat (loce), avui derogada. Esta llei que tenia la pretensió de reforçar l’horari lectiu del castellà (amb cinc hores setmanals) i reduir a la meitat (2,5 hores) l’ensenyament del valencià i altres llengües cooficials trencant l’equilibri arribat de tres hores per a cada idioma. Si s’haguera consumat l’operació, s’hauria truncat la implantació dels programes d’ensenyament en valencià (pev) i d’Immersió Lingüística (pil) que funcionen, amb èxit, des de fa dos dècades a la Comunitat Valenciana, com demostren les successives avaluacions de 1998, 2001-2002, 2003 i la més recent de 2006.

Jaume Fullana, director pioner fa vint anys en la implantació dels programes d’immersió lingüística i d’immersió progressiva en el col·legi públic Gabriel Miró de Calp (que està delimitat en la Llei d’Ensenyament com a territori castellanoparlant [Nota DTL: ací hi ha una errada, ja que la Llei 4/1983 marca Calp com a «de predomini lingüístic valencià»]), «en acabar la primària, un xiquet en cinc cursos d’aprenentatge en els idiomes, adquirix la doble competència en les dos llengües».

En primer lloc, no n’hi ha cap guerra de llengües. El que n’hi ha són algunes persones amb responsabilitats públiques en les estructures de poder de l’estat espanyol que matenen i impulsen una visió gens democràtica i plenament allòfoba pel que fa a la política lingüística. Com a conseqüència d’eixos plantejaments, l’estat espanyol manté una constitució que imposa el deure de conéixer tan sols una de les llengües oficials (el castellà-espanyol*), precepte a partir del qual es promulguen normes que lesionen els drets lingüístics dels ciutadans espanyols que pretenen fer ús de la resta de llengües (oficials: català-valencià*, èuscar i gallec-portugués*) de l’estat.

En segon lloc, poden parlar tant de comunitats monolingües i bilingües com de comunitats que han atés diversament la diversitat lingüística històrica dels habitants dels seus territoris (o que simplement no l’han atesa). Recordem que el català s’estén a Múrcia i Aragó o que el gallec encara es parla a Zamora i Càceres, per posar dos exemples.


* Aplique la doble denominació en els tres casos simplement perquè preferixc mantindre un criteri que no disseccione i problematitze unes llengües i, per tant, que no transmeta una idea de neutralitat pacífica només respecte a unes altres llengües.

La selectivitat en català a les Balears

Miquel Adrover ens fa arribar a través de la llista Migjorn l’enllaç amb una notícia del dBalears.cat (13.07.2009):

Un 77,2 % dels exàmens de la Selectivitat es contesten en català

La xifra es va calcular per primera vegada el 1992 i aquesta era del 26,9 %. Des de llavors no s’ha aturat d’augmentar i des del 2008 ja són més de 3/4. Calvià és l’únic municipi que no arriba al 60 %

[…]

Aquestes dades les recull des de 1992 el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, que es dedica, entre d’altres coses, a investigar la situació sociolingüística de les Balears. Des d’aquell any, quan els exàmens contestats en català sumaven tan sols un 26,9 %, la xifra no ha fet res més que augmentar. Un període clau va ser el del 2000 al 2001, quan es va passar del 43,7 % al 50,7 %. Aquest canvi suposà, per primer cop, una majoria d’exàmens contestats en català. L’any següent, el 2002, la dada pujà fins al 60,1 %, fet que consolidà la tendència i va mostrar que no era només un canvi temporal.

[…]