Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

Llibres sobre el futur del català i sobre la identitat lingüística

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’InfoZèfir les informacions següents:

La Societat Catalana de Sociolingüística es complau a convidar-vos a la presentació del llibre Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat, per Emili Boix-Fuster, coordinador del volum.

El llibre representa una bona síntesi de la situació lingüística als països de parla catalana, que es fonamenta en les dades de les enquestes d’usos lingüístics als territoris de parla catalana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En són autors Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla, Joan Melià, Gentil Puig, Josep Manel Ballarín, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, a banda d’Emili Boix.

L’acte tindrà lloc el dimarts 12 de maig, a les 18.30h a l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47. Sala Puig i Cadafalch.

Font: Societat Catalana de Sociolingüística

El director del Departament de Filologia Catalana i el director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (cusc) es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre, Llengua i identitat.

Els autors del volum són: Emili Boix-Fuster, Rafael Castelló, Jean Paul Escudero, Josep Espluga, Sabela Labraña, Àngels Massip (coord.), Joan F. Mira, Esperanza Morales, Patrick Sauzet, Raimondo Strassoldo.

Editat per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

En l’acte intervindran:

Sra. M. Jesús Ferrer, cap del Gabinet de Coordinació del Comissionat d’Universitats i Recerca.
Dr. Albert Bastardas, director del cusc.
Dr. Vittorio de l’Aquilla, coordinador del Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin.
Dra. Àngels Massip, coordinadora del llibre.
Dra. Maria Josep Jarque, professora a la Facultat de Psicologia de la UB i docent de llengua signes.

L’acte tindrà lloc el dimecres 13 de maig a les set de la tarda al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Montalegre, 5, Aula 2 – 08001 Barcelona.

Font: Observatori cusc – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

Al voltant de Jaume I i del Llibre dels feits

Retrat de Jaume I

L’AVL ha organitzat un simposi internacional sobre el Llibre dels feits i en commemoració dels 800 anys del naixement del monarca (més aviat 801 anys) que tindrà lloc del 7 al 9 de maig al monestir de Sant Miquel dels Reis. El diari Avui (05.05.2009) dóna la informació següent:

La llengua del rei, a debat

Un simposi analitzarà si l’idioma del monarca a la crònica era el català oriental, l’occidental o ni l’un ni l’altre

«No existeix cap estudi lingüístic ben fet de tot el Llibre dels feits, hi ha molt a discutir encara», afirmava ahir Albert Hauf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València (UV) i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) durant la presentació del simposi sobre l’obra de Jaume I que ha organitzat aquesta institució.

[…]

Per la seva part, Emili Casanova, membre de l’AVL i catedràtic de filologia catalana, defensarà que en aquell moment no hi havia pràcticament variants dialectals del català i que es perd el temps discutint quin era el dialecte de Jaume I.

La imatge que illustra este apunt correspon a una altra notícia del mateix diari:

Jaume I rejoveneix

Arriba per primer cop a Catalunya un retrat molt poc conegut del rei conqueridor, l’única pintura feta en vida seva que es coneix, una obra conservada a Montpeller

Premis per a fogueres i barraques

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde de 14 d’abril de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de fogueres i barraques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2009. [2009/4675] (docv núm. 6.004, de 30.04.2009)
– vegeu text