Subvencions a publicacions periòdiques

Magdalena Ramon informa a través d’InfoZèfir de la convocatòria següent:

La Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, amb la voluntat d’impulsar l’ús de la llengua catalana, dedica una atenció especial a les publicacions periòdiques. Per això convoca subvencions per a butlletins i revistes en català. S’hi poden acollir les associacions de veïns i les federacions d’associacions de veïns, i també les entitats associatives sense finalitat de lucre.

El termini de sol·licitud acaba dia 19 de maig de 2008.

Per a més informació, contactau amb el Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca (Antònia Rulla; tel. 971 219 581).

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

La llengua com a font de valor

La llengua és un instrument de comunicació… Sí, però també és un «actiu estratègic», segons la ressenya «La lengua como activo estratégico» feta per Emilio Ontiveros (El País, 10.02.2008 dg.) del llibre de José Luis García Delgado i Juan Carlos Jiménez Economía del español: una introducció (editorial Ariel). Destaquem dos fragments de la ressenya:

[…] Este primer volum, de caràcter fonamentalment introductori i metodològic, tracta, en primer lloc, de posar les bases per a la comprensió de la naturalesa econòmica de la llengua (els trets específics com a recurs econòmic) i de descriure els instruments adequats per a eixa complexa valoració.

[…] Una part majoritària de l’estoc d’inversió estrangera directa de l’economia espanyola continua estant en països amb els quals es compartix eixe actiu, un mateix de vehicle de comunicació. Una dimensió que no s’exhaurix en la facilitat que suposa eixa relació mercantil entre països, sinó en la possibilitat d’articular al seu voltant possibilitats d’enfortiment del capital social, per a consolidar, en definitiva, la confiança entre nacions diferents.

No cal dir que també hauríem de poder considerar el català «com a font de valor», amb més facilitat encara a causa dels menors impediments orogràfics i les facilitats de relació en un mateix espai econòmic. I seria ben interessant que anàrem més enllà de l’exacerbació identitària que aparenten de tant en tant alguns sectors polítics.

XIII Jornada de Sociolingüística d’Alcoi

Escola Valenciana informa de la xiii Jornada de Sociolingüística d’Alcoi:

La jornada se celebrarà el pròxim 5 d’abril al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València i tindrà com a eix central l’anàlisi de la planificació lingüística del valencià i altres llengües en el 25 aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Diverses xerrades i taules rodones reuniran experts de primera línia en temes relacionats amb la planificació sociolingüística en diferents autonomies de l’Estat, així com l’evolució del multilingüisme a Europa.

Cliqueu ací [pdf] per a obtindre tota la informació sobre els continguts i la matrícula.

També podeu matricular-vos on-line clicant ací

Oferta de traducció del francés per a l’editorial Moll

Xavier Rull envia a través de la llista InfoZèfir l’oferta de faena següent:

L’Editorial Moll cerca un traductor de francès per a una obra sobre història medieval catalana:

Característiques:

  • Text de 300 pàgines normalitzades de 2.100 pulsacions
  • Francès estàndard de divulgació científica
  • Lliurament progressiu de capítols fins al 30 de juny de 2008

Es demana:

  • Experiència demostrable
  • Coneixements elevats de les llengües francesa i catalana
  • Es valoraran els coneixements d’història medieval catalana

Els interessats han d’enviar un currículum a lluis@editorialmoll.cat

La imposició del castellà a l’Espanya judicial /2

Vam sentir la notícia de raspallada en el telenotícies de TV3 despús ahir i hui podem llegir en El País:

Juí nul per la crema de fotos del Rei per no usar el català

Una titulació simpàtica que no deixa clar per què cremaven les fotos o per què han declarat nul el juí. En cavi, Vilaweb (13.03.2008) ho detalla una mica més:

L’Audiència espanyola anul·la el judici a Stern i Roura perquè no van poder parlar en català

Pel que sembla l’Audiència Nacional espanyola ha decidit anul·lar la sentència contra Jaume Roura i Enric Stern (dtl, 28.11.2007) atés que els dos acusats de cremar fotografies del rei d’Espanya a Girona van ser discriminats lingüísticament, ja que el jutge Vázquez Honrubia tenia una concepció peculiar dels drets lingüístics —peculiar, però no correcta, pareix—. El text de la sentència, després de Setmana Santa.

Denegació del tancament del repetidor del Mondúber

Informa Acció Cultural del País Valencià de la resolució del Tribunal Contenció Administratiu número 4 de València (jutgessa Julia de la Asunción Soriano) que no autoritza la Generalitat valenciana a entrar a les instal·lacions del Mondúber a causa del recurs que ha interposat ACPV en la via contenciosa administrativa contra la decisió de l’administració valenciana de tancar el repetidor.

Proves de la JQCV i beques del pla EVA

El cidaj ens ha enviat la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 29 de febrer de 2008, de la Secretaria Autonòmica d’Educació per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2008/2828] (docv núm. 5.717, de 05.03.2008)
    – vegeu text

  • ORDE de 19 de febrer de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2008/2714] (docv núm. 5.720, de 10.03.2008)
    – vegeu text

El compromís lingüístic dels immigrants, segons Rajoy

En l’entrevista a Mariano Rajoy del diari El País (06.03.2008):

P. Heu dit que els immigrants s’han de comprometre a assumir els costums espanyols.
R. Igual que quan un funcionari públic pren possessió, doncs, jura defendre, respectar i acatar la Constitució… Vaig a posar-vos un exemple perfectament entenedor. S’ha de comprometre a estudiar la llengua, cosa que pareix raonable, perquè, si no, no es podran integrar i no hi ha res pitjor que els guetos. S’han de comprometre a complir la llei, igual que molts espanyols quan juren la Constitució, fins i tot els futbolistes quan es nacionalitzen espanyols. ¿Per què no s’hi han de comprometre de la mateixa manera quan demanen un permís de residència? S’hi han de comprometre, perquè hi ha societats que creuen que la dona és d’inferior condició que l’home. Que els matrimonis de conveniència ací no es poden fer; que la poligàmia no es pot fer; que la mutilació del clítoris…

Són paraules que ens mostren una part del plantejament de la qüestió lingüística que fa el senyor Mariano Rajoy (principal dirigent del pp actual). Per acabar-ho de perfilar i d’acord amb el que fan allà on governen —que una cosa és el que diuen i una altra el que fan—, deduïm que considera que els (monolingües) castellans no poden caure en guetos —perquè els guetos els fan per als altres, deu ser—, estan molt ben integrats en ells mateixos (principalment) i no han de complir més legislació lingüística que aquella que impose el castellà allà on siga.

Per cert, el plurilingüisme és una cosa per a demanar als altres, atés que ni Rajoy ni Zapatero saben parlar anglés. I això que la caritat ben estesa dien que començava per u mateix.

El Consell vulnera el dret a estudiar en valencià

El diari El País (06.03.2008 dj.) titula:

EL TSJ jutjarà si el Consell vulnera el dret a estuciar en valencià

Escola Valenciana alega que classes previstes en llengua pròpia es donen en castellà

El fet és greu, com ja sabem, perquè parla dels guetos que estan creant des del govern valencià del pp actual. Com a exemple, les dades de cc oo: «menys d’un 10% d’alumnes de la concertada estudia en valencià. I un 0% en la privada.» Per tant, no és una bona notícia, però és una iniciativa necessària.

menys d’un 10% d’alumnes de la concertada estudia en valencià. I un 0% en la privada

El que és greu del cas és que la discriminació i la subordinació lingüística tot ho emboliquen. Estem tan mancats de normalitat, que sacralitzem el poc que tenim. Per exemple, l’ensenyament en una llengua diferent de la pròpia és un gran avantatge… excepte que siga un instrument més d’eliminació de la llengua pròpia, afegit a la discriminació general en els àmbits administratius, mercantils i socials, que fa de la llengua pròpia una llengua realment impròpia.

En realitat, no es tracta d’estudiar «en» una llengua, sinó de poder aprendre i usar eixa llengua en tots els àmbits, i més encara si és la llengua que es qualificada de pròpia i, per tant, entesa —tal com diu la Llei 4/1983— com la llengua que tots els ciutadans tenen dret a conéixer i a usar oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques. Això és el que no s’esdevé.