Ajudes per a les associacions no lucratives

El cidaj ens envia la informació següent:

ORDE d’11 de gener de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2008. [2008/645] (docv núm. 5 691, de 30.01.2008)
– vegeu text

Espanyolisme lingüístic

Això de tindre idees és cosa d’estudi, de reflexió, d’inspiració i molt sovint, de silenci. Hi ha però qui considera que les idees són per a abatre alguna peça que es perseguix més o menys racionalment. Hi ha qui perseguix el poder i considera que amb unes quantes idees proclamades l’aconseguirà. Per exemple, Mariano Rajoy ha tingut la idea d’imposar l’espanyol a Espanya. Cap novetat, ja que és una cosa que ja es diu en la Constitució espanyola i que té un efecte ben quantificable i constatable en cada escola, cada poble i cada casa de tota Espanya. Però Mariano Rajoy ha afinat la idea (La Vanguardia, 20.01.2008):

El PP proposa que en les comunitats amb llengües cooficials es «garantixquen els drets preferents de pares i alumnes perquè en tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s’oferixca com a llengua vehicular al costat de la cooficial».

Podem constatar que hi ha unes suposades llengües «cooficials», terme inexistent en l’ordenament jurídic —pel que sé—, ja que o són oficials o no, i para de comptar. A més, la pensada té substància, perquè es tracta que els pares —pel que he sentit hui a la ràdio— decidixquen no tant que els seus alumnes sàpien més llengües, sinó que siguen educats en una llengua, una proposta ideològica que no pretén garantir l’aprenentatge de res, sinó el nacionalisme lingüístic. Integrisme espanyol, vaja, i tampoc podem dir que la cosa siga nova.

En eixa estela, Luis Bernardo Díaz Alperi ho té molt clar, des del País Valencià estant, allà on el seu partit branda senyes d’identitat com la llengua, però només per a agarrar acalorades, ja que a l’hora de fer-ne ús amb normalitat no els ix, diríem (El País, 30.01.2008):

Alperi ignora el valencià en el web turístic d’Alacant

Rosa Biot – Alacant – 30.01.2008

En anglés, francés, alemany i, per descomptat, en castellà. Però no en valencià. El Patronat Municipal de Turisme de l’Ajuntament d’Alacant, que presidix Luis Díaz Alperi, del PP, va presentar ahir en roda de premsa un nou web turístic, que entra hui en funcionament amb motiu de la celebració a Madrid de la fira de turisme (Fitur). Es pot vore en quatre idiomes, però no està disponible en valencià, un dels dos oficials de la Comunitat Valenciana. La pàgina virtual de l’Ajuntament de la ciutat sí que oferix l’opció als ciutadans de vore la informació en valencià, encara que els seus continguts estan només parcialment traduïts.

L’oblit del valencià en la nova pàgina web en la qual l’Ajuntament d’Alacant mostra l’oferta d’oci de la ciutat es produïx a pesar que el 38,9 % dels viatgers que va rebre l’any passat la província d’Alacant procedien de diferents punts de la Comunitat Valenciana i un 7,8 % de Catalunya, segons el balanç d’ocupació turística de l’any passat realitzat per l’Institut Nacional d’Estadística (ine).[…]

Naturalment, convé consultar el butlletí número 5 de Cercle XXI per a comprendre una mica més sobre l’espanyolisme lingüístic reviscolat, que ha passat de la vergonya pel que van fer durant segles a la poca vergonya i a la supèrbia pel que es pensen que són i pel que diuen que volen fer d’ara en avant, sense cap ànim d’esmena, per cert.

La Catosfera 2008

Els qui van poder participar en la Catosfera 2008 i els qui no ho vam poder fer, tenim a l’abast el contingut de les jornades en format audiovisual des de la pàgina creada amb la col·laboració de la Fundació puntCAT.

DIVENDRES

18.00
MP3
MP4
RM
Ignauguració institucional
18.30
MP3
MP4
RM
Conferència ignaugural
19.00
MP3 (18 Mb)
MP4
RM (84 Mb)
Taula oberta: «Codi ètic blocaire»
20.00
MP3 (19 Mb)
MP4
RM (87 Mb)
Taula: «Blocs i educació»

DISSABTE

10.00
MP3 (25 Mb)
MP4
RM (120 Mb)
Taula: «Els blocs i la literatura»
11.50
MP3 (21 Mb)
MP4
RM (102 Mb)
Taula: «Els blocs i els negocis»
12.30
MP3 (32 Mb)
MP4
RM (154 Mb)
Taula: «Els blocs i la política actual»
16.00
MP3 (22 Mb)
MP4
RM (105 Mb)
Taula: «Associacions i xarxes de blocs»
17.15
MP3 (36 Mb)
MP4
RM (166 Mb)
Taula: «Blocs i periodisme ciutadà»
19.00
MP3 (24 Mb)
MP4
RM (112 Mb)
Taula: «Blocs i nació»

DIUMENGE

10.00
MP3 (21 Mb)
MP4
RM (98 Mb)
Combat: «Blogs o blocs?»
11.00
MP3 (19 Mb)
MP4
RM (90 Mb)
Taula: «Blocs de la CCRTV Interactiva»
12.00
MP3 (25 Mb)
MP4
RM (116 Mb)
Taula: «La influència dels blocs»

Equivalències dels certificats de coneixements de català

Xavier Rull (InfoZèfir, 28.01.2008) aporta la informació següent sobre equivalències pel que fa als coneixements de català:

ORDRE VCP/17/2008, de 14 de gener, de segona modificació de l’Ordre PRE/228/2004, de 21 de juny, sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística, modificada per l’Ordre VCP/13/2007, de 24 de gener.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5 057 (28.01.2008)

Rafael Roca ens acosta Teodor Llorente

Llorente, líder
El company Enric Estrela ens presenta en el setmanari El Punt (20.01.2008; feu clic en la imatge) el llibre de Rafael Roca, tècnic lingüístic de l’Ajuntament d’Aldaia, Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Una lectura més, doncs, que cal tindre en compte en estos moments en què revisem i posem al dia les dades (amb enquestes i indicadors d’ús i de desitjos) i les idees (sobre el passat, el present i el que hauria de ser el futur) que hem de manejar en la gestió lingüística.

La TV3 a la Catalunya del Nord

Mentres al País Valencià Francisco Camps pretén eliminar les emissions de la tv3 i que els seus ciutadans es queden sense una cadena pública en la llengua pròpia, l’estat francés col·labora per a facililitar tot el contrari a la Catalunya del Nord.

La notícia és del diari e-notícies (23.01.2008):

França permet TV3 a la Catalunya Nord sense traves

FINS I TOT PAGA 24.000 EUROS

Televisió de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals han firmat a Perpinyà un acord de cooperació per al reforçament de la cobertura informativa de TV3 a la Catalunya del Nord. L’acord ha estat firmat, per part de TVC, pel director, Francesc Escribano, i per part del Consell, pel president Christian Bourquin, i pel vicepresident i responsable dels assumptes relacionats amb la cultura catalana, Marcel Mateu. L’acord inclou «una participació econòmica de 24.000 euros anuals del Consell, la màxima institució nord-catalana, i preveu la instal·lació i utilització d’un enllaç digital terrestre que connectarà directament la delegació de TVC a Perpinyà amb els estudis de Sant Joan Despí i permetrà l’enviament directe d’imatges entre totes dues poblacions, sense que hagin de passar, com fins ara, a través dels enllaços internacionals de París i Madrid».

Francesc Escribano ha qualificat l’acord de «molt important perquè sabem que TV3 té una presència important a la Catalunya del Nord» i que, per TVC, «fer aquest pas significa que la gent de Catalunya del Nord senti també seva TV3. Això és un pas que hem d’agrair també al Consell General dels Pirineus Oriental, que creiem que reforça la nostra imatge i el nostre caràcter de televisió catalana, i aconseguirem també que els Pirineus no siguin una barrera, sinó una manera de comunicar-nos entre unes comarques en què parlem el català».

Per la seva part, el president del Consell General ha manifestat que la firma de l’acord amb TVC s’emmarca en la creació d’un espai transfronterer català. Bourquin, que ha qualificat ‘d’històric’ aquest acord, s’ha mostrat convençut que el fet de veure més sovint a la televisió catalana les imatges del Canigó, del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, significarà «un gran pas endavant per donar a conèixer tot el nostre territori». Per acabar, ha destacat que la firma de l’acord demostra «la voluntat del Consell General de promoure la informació, la nostra cultura, la nostra geografia, i la nostra manera de viure».

La terminologia oberta del Termcat

El Termcat presenta la col·lecció Terminologia Oberta, col·lecció «que aplega repertoris terminològics d’interès general, procedents de treballs de recerca terminològica». Els treballs es poden descarregar lliurement. El format dels arxius que contenen els termes és l’XML, un llenguatge que permet estructurar les dades i exportar-les a qualsevol altre format.
Segons indica el Termcat, «l’XML pot ser molt útil per a les persones que volen alimentar una memòria de traducció o el diccionari d’un corrector».
La llista dels treballs és la següent:

  • TO Termes normalitzats. Versió revisada i ampliada (2008)
    (5.880 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà, francès i anglès) XML
  • TO Telecomunicacions (2007)
    (3.642 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Indústria tèxtil i de la pell (2007)
    (1.509 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) (2007)
    (330 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Energia (2007)
    (946 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Sida (2006)
    (430 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Materials de la construcció (2006)
    (443 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Begudes (2006)
    (247 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Arts gràfiques i edició (2006)
    (542 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Surf de neu (2006)
    (144 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Fires i congressos (2005)
    (234 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO De vacances! (2005)
    (355 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès definició i notes en català) XML
  • TO Recursos humans (2005)
    (233 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Internet i societat de la informació (2005)
    (1.690 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML

Cinema en valencià gràcies a les universitats

Cinema a Alacant
Les universitats valencianes continuen havent de fer la faena que no fa la Generalitat valenciana. No hi ha cinema en valencià a les cartelleres, perquè la Generalitat de Francisco Camps està més preocupada de censurar la televisió pública en valencià que en moure un dit (o un euro) per a promoure el cinema valencià i en valencià. Obres faraòniques sí que en fan i en paguem, i és on van a parar els diners valencians, enterrats en projectes que degraden el territori i no fan cap més servei que enriquir alguns propietaris d’empreses constructores i accionistes o col·laboradors imprescindibles.

Per contra, tenim la tasca simple i eficaç dels serveis lingüístics de les universitats valencianes, que aconseguixen suplir la desídia política de les institucions públiques i ens permeten accedir d’alguna manera a un recurs cultural bàsic encara hui en dia.

(La informació que hem rebut fins ara és incompleta: no disposem encara de les dades de totes les ciutats on hi ha programació en valencià.)

Alacant

Per a la informació d’Alacant, polseu sobre la imatge (o accediu a l’enllaç del cartell)

València

Programació del 29 de gener al 28 de febrer (1r bloc)

Cinema doblat o original d’actualitat
Cada dimarts a les 20:00 h als cines UGC Ciné Cité (CC Campanar. València)

  • L’última comèdia de Woody Allen: Cassandra’s Dream
  • La vida dels altres (Das Leben der Anderen), una mirada peculiar sobre l’espionatge a l’antiga Alemanya de l’Est
  • Això és ritme (Rhythm is it!) de Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, un experiment artístic i pedagògic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb 250 joves
  • El millor cinema actual fet en la nostra llengua: El taxista ful de Jo Sol, premiat recentment; i Barcelona (un mapa) de Ventura Pons

Cinema subtitulat de qualitat.
Cada dijous a les 19:00 h als Cines Albatros (Pl. Fra Lluís Colomer. València)

  • Irina Palm, de Sam Garbaski
  • Memòries de la Xina (Electric Shadows / Mengying tong nian) de la jove directora Xiao Jiang
  • Converses amb el meu jardiner (Dialogue avec mon jardinier) de Jean Becker
  • Manderlay, del danés Lars Von Trier —la segona part de la trilogia «USA: Land of Opportunity», la primera part de la qual és Dogville
  • Molière de Laurent Tirard

Enyorança d’una de gran

Tanta declaració esforçada que intentava traure les discussions sobre la llengua o les llengües del debat polític partidista i de la manipulació demagògica sembla que no servirà definitivament per a res, com ja sabíem massa els valencians, afectats d’una passa de senya d’identitat que fa enrojolir galtes però que il·lustra ben poques llengües.

Segons el diari El País (21.01.2008; versió traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Rajoy afirma que garantirà l’estudi en castellà en tota Espanya

La mesura afectaria competències que ara corresponen a les autonomies

J. A. Aunión – Madrid – 21.01.2008

El candidat del pp a president del govern, Mariano Rajoy, es va comprometre ahir a garantir per llei que, en totes les comunitats autònomes, els estudiants que ho desitgen cursen en castellà la majoria de les assignatures. El líder del pp va afirmar que si guanya les eleccions del pròxim 9 de març plantejarà una estratègia per als pròxims deu anys en matèria d’educació, per a la qual cosa convocarà al principal partit de l’oposició i a totes les administracions i sectors educatius.

Per a complir el seu compromís sobre l’ensenyament en castellà en les comunitats amb llengua cooficial, Rajoy hauria de pactar amb les comunitats autònomes, ja que afecta les seues normatives, alguna amb rang estatutari. L’actual normativa estatal no legisla sobre este punt, més enllà de l’horari mínim de la matèria de llengua i literatura castellana i d’establir que els alumnes en eixir d’escola han de ser competents en espanyol i en la llengua cooficial, si n’hi ha.

En Catalunya, la llengua vehicular en les escoles és el català. La llei autonòmica establix que qui vulga estudiar en castellà, pot fer-ho. Els pares han de sol·licitar-lo i el professor, que es dirigix en català a tots els alumnes, ho fa en castellà amb ell. El material escolar també ha d’estar en este cas en castellà. En el País Basc, els ecolares poden triar entre estudiar en castellà, en basc o en un model bilingüe, alguna cosa molt semblat al que ocorre a Navarra. El Govern basc prepara una reforma per a establir només l’èuscar com a llengua principal. Ja hi han hagut protestes de pares.

La Xunta de Galícia, integrada per psoe i bng, ha convertit en norma un antic pla dels anteriors governants, del pp, que establix que almenys la meitat de les assignatures s’estudiaran en gallec. Així, la llei que promet Rajoy podria afectar també esta normativa. En la Comunitat Valenciana hi ha dues vies, en castellà i valencià. I a Balears hi ha un model a mitjan camí entre el valencià i el català.

La proposta de Rajoy vol aconseguir, segons va dir, «un bilingüisme integrador». Així ho va explicar ahir, després de tres jornades de debat de les quals han eixit les principals promeses educatives del programa del pp. Per a començar, l’eliminació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, molt criticada, entre uns altres, pels bisbes, perquè asseguren que pretén adoctrinar. L’alternativa seria incloure més continguts cívics en les Ciències Socials. […]

Deixant a banda algunes coses que deixa caure el periodista i les que no diu, certament, al País Valencià caldria que Rajoy s’esforçara molt per a aconseguir que només estudiaren en castellà aquells que ho desitgen, ja que les protestes al País Valencià van en sentit contrari, que no aconseguixen aprendre valencià, i això que continua sent la llengua pròpia i oficial.

En tot cas, la proposta no sembla que vullga millorar l’aprenentatge i la formació lingüística, sinó únicament és una crida patriotera per l’espanyol. Una crida patriotera que ja ens indica que el to del pp apel·la més als budells que a la raó. Deuen pensar que no poden perdre els vots que els resten Ciutadans i upd, i que ja és hora de tornar a les arrels, en companyia de la tradició de segles de prohibir els drets dels altres perquè són un destorb per als privilegis propis. Ho comenta molt espessament Aurelio Arteta en «Añoranza de Babel» (El País, 21.01.2008), on després de pretendre «modernitzar» la sentència 46/1991 del Tribunal Constitucional espanyol assolta el catedràtic:

Pel que sembla, només en veu baixa pot reconéixer-se un lloc central a Espanya a l’espanyol o castellà, com si fora si més no discutible la seua condició de llengua comuna a tots. És comuna no perquè la Constitució proclame que ha de ser-ho, sinó que ho proclama justament perquè ho és; el dret a servir-se d’esta llengua procedix del fet previ que tots la coneixem i parlem. I des del bé del conjunt &mdah;si és que este bé comú encara importa—, preval este innegable avantatge del castellà.

És clar, no estan per a matisos, la seua són les dades que no es poden comprovar i les generalitzacions banals. La conclusió, naturalment, va pel cantó de la sociolingüística recreativa:

Al capdavall, en esta matèria ha de regir el principi d’adequació a la realitat sociolingüística. I des de la nostra plural realitat espanyola s’obtenen unes conclusions que em semblen inapel·lables. Que no hi ha dret a escolaritzar a ningú en una llengua que no siga la pròpia de la seua comunitat lingüística, si bé pot i ha d’adoptar-se la cooficial com a llengua auxiliar. Que no s’incomplix cap dret quan s’estudia espanyol en tota Espanya i català només a Catalunya o gallec només a Galícia, perquè eixe dret divers naix del seu ús real. Que en territoris bilingües seria convenient distingir zones lingüístiques —amb els seus drets diferents—, com a Navarra, en cas que la llengua cooficial estiguera concentrada només en unes comarques. Que no hi ha, per tant, una jerarquia entre els ciutadans espanyols a causa de la seua llengua, sinó una diferència qualitativa que els imprimixen les seues llengües diverses per la seua extensió: una comuna i altres particulars. Que cada comunitat bilingüe ha de comptar amb funcionaris competents en les llengües cooficials, només que segons la proporció d’usuaris i les tasques públiques acords amb la conducta habitual dels parlants; que tots els espanyols, en fi, poden comunicar-se en la seua pròpia llengua amb els empleats públics. No és tan difícil d’entendre.

Clar, el que és gros és que diga que no és tan difícil d’entendre, perquè i tant que l’entenem, però no pel que diu, sinó per la manipulació de la terminologia i per la poca base lògica, racional o democràtica del seu discurs. En este fragment convé retindre l’afirmació: «Que no hi ha dret a escolaritzar a ningú en una llengua que no siga la pròpia de la seua comunitat lingüística, si bé pot i ha d’adoptar-se la cooficial com a llengua auxiliar.» A partir d’això, la veritat és que sabem massa de què parlem, però no sabem per a què li ha servit tanta escola com deu tindre, com es diu a la meua comunitat lingüística i en la meua llengua pròpia, una de tantes de les que coneixem i parlem quan volem, o quan ens deixen.

JQCV (superior i correcció de textos), ajudes a l’exterior, premis de Falles i la Magdalena

El cidaj ens fa arribar la informació següent:

  • RESOLUCIÓ de 21 de desembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de les proves de grau superior de coneixements de valencià, i de capacitació tècnica: correcció de textos. [2007/15739] (docv núm. 5 677, de 10.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 28 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Immigració i Ciutadania, per la qual es regulen i convoquen ajudes per als centres valencians a l’exterior de la Comunitat Valenciana. [2008/192] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 19 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2008. [2008/236] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text

  • ORDE de 19 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2008. [2008/237] (docv núm. 5 678, d’11.01.2008)
    vegeu text