A Gal·les també se’n fan, de bolets, quan plou

El titular és una reelabració d’un refrany que servix per a presentar el web de Víctor Pàmies i Riudor Refranyer català – castellà, una faenassa impresionant i verdaderament útil. La qüestió és que això del requisit lingüístic servix tant per a llengües minoritzades com per a llengües «majoritzades», la qual cosa demostra que és un instrument a l’abast de qualsevol política, justa o injusta. Per exemple, a l’estat espanyol tenim un requisit lingüístic genèric respecte de l’espanyol que és discriminatori en no tindre la mateixa contrapartida respecte del català, basc o galaicoportugués.

La notícia de l’Avui (dj. 14.06.2007) diu:

El govern de Cardiff veu «inacceptable» el fet i els nacionalistes criden a un boicot a l’empresa

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l’oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin «only English» (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial —a falta d’una comissió per la igualtat lingüística—, que va dir que la petició o normativa era «il·legal».

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l’anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l’assumpte dient que la petició laboral és «totalment inacceptable» i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra «la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès». La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: «No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l’empresa demana l’ús de l’anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball». Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

La Generalitat vol multar ACPV per la reemissió de la TV3 al País Valencià

Continuant amb les amenaces a la llibertat d’expressió i informativa que han promogut els dirigents del PP valencià —i no sabem si el veneçolà Chávez, que no ha renovat la llicència d’una cadena televisiva perquè la considerava nociva (i podem recordar també el cas de l’anul·lació pels mateixos «motius» de la subvenció a El Temps en els primers temps de Zaplana)— s’ho ha copiat o n’ha estat inspirador, podem llegir en El País de hui:

La Generalitat notifica la multa de 300.000 euros i el tancament de TV3

L. G. G., València

La Generalitat va notificar ahir a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la resolució de l’expedient administratiu obert a la propietària dels repetidors de TV3 en què ordena el «cessament immediat» de les emissions i imposa una multa de 300.000 euros com a responsable d’una infracció «molt greu» de la Llei d’Ordenació de les Telecomunicacions. La Generalitat conclou que ACPV és responsable d’una infracció «molt greu» consistent en la «prestació en règim de gestió indirecta dels serveis de televisió per ones terrestres sense la concessió administrativa preceptiva». L’obertura de l’expedient ha estat objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) per entendre que la Generalitat no és competent sinó que ho és el Ministeri d’Indústria.

Vegeu el comunicat d’ACPV.

Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk

Demagògia progre amb el nom de la llengua (2)

Una petita nota enEl País (dv. 08.06.2007) continua aclarint la qüestió de la demagògia que ara fan uns socialistes valencians al senat espanyol [veg. l’entrada anterior]:

El PP al·lega un error en el Senat al votar amb ERC

El senador del PP per València Pedro Agramunt va assegurar ahir que el vot favorable del seu grup en la Cambra Alta a una esmena d’ERC en contra del valencià durant la tramitació del projecte de llei del Llibre «va ser un error», que serà rectificat quan el text torne al Congrés. El Grup Socialista del Senat acusà el PP de votar a favor d’una esmena d’ERC que, al modificar la redacció original del projecte de llei del Llibre, exclou el valencià de les campanyes de promoció previstes per als autors que s’expressen en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes.

Lamentablement, encara no sabem a qui no li entra en el cap que valencià i català són denominacions sinònimes de la llengua a tots els efectes legals (i subvencionables), si és cosa dels grups polítics o del diari El País. Sí que observem que no perden els socialistes valencians l’ocasió de fer demagògia, ressuscitant conflictes de noms i encara que el valencià no hi tinga res a guanyar.

Demagògia progre amb el nom de la llengua (1)

Escrivia ahir o despús-ahir Vicent M. Monfort en El País que hi ha massa personatgets polítics que han trobat en les llistes electorals tancades dels partits un lloquet per a resoldre les seues vides laborals. Caldria afegir a eixes llistes la composició completa del senat espanyol, que és una cambra per a mòmies vivents, no tant per les persones que hi seuen, sinó pel seu paper polític —diuen— galdós, i això té les seues conseqüències. A més d’això, alguna de les mòmies ressuscita de tant en tant i es veu que vol justificar d’alguna manera el sou i les prebendes. Potser caldria aclarir-li que no cal, per molt que es divertixquen aixina.

Segons el Levante-EMV ahir en van ressuscitar dos de «socialistes» i en lloc de fer pedagogia van trobar ocasió de jugar a petits demagogs. Potser algú de l’AVL (del Tribunal Constitucional, o la mateixa Letícia Sabater) els hauria d’aclarir el valor dels noms:

El PP apoya un cambio de la Ley del Libro que excluye el valenciano

Los populares respaldan una enmienda de ERC

Efe, Madrid/Valencia

El grupo parlamentario popular votó a favor, en el debate celebrado ayer en el Senado, de una enmienda de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que modifica el proyecto de ley de la Lectura, del Libro y de las Bibliotecas en la que se reconocen como lenguas del Estado español el castellano, el euskera, el catalán y el gallego.

Según fuentes del grupo socialista en el Senado, la enmienda aprobada por ERC y el PP obvia el valenciano. En la redacción anterior del proyecto de ley se decía que «el Ministerio de Cultura desarrollará, con la participación y colaboración de las comunidades autónomas, campañas de promoción de los autores que se expresen en castellano o cualesquiera de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas» .

El grupo socialista votó en contra de la enmienda. Los senadores valencianos Joan Lerma y Segundo Bru declararon después de la votación que su grupo en el Congreso «modificará este cambio, a su vuelta del proyecto a la Cámara Baja, para restituir la redacción original» .

De acuerdo con los socialistas, la proposición aprobada excluye el valenciano de las campañas de promoción previstas para los autores que se expresen en cualquiera de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas.

El PSOE dice que lo modificará

Con la enmienda aprobada con los votos de Esquerra y del Partido Popular, este apartado de la ley del Libro dirá: «El Ministerio de Cultura desarrollará con la participación y colaboración de las comunidades autónomas campañas de promoción de los autores del estado español que se expresen indistintamente en castellano, catalán, euskera y gallego» .

Bru dijo a Efe que el Estatuto de la C. Valenciana considera al idioma valenciano como «lengua oficial», por lo que no entiende cómo los senadores valencianos del PP han podido votar en contra de ello. «Tendrán que explicarlo», dijo. El senador socialista se mostró también sorprendido de que el PP haya votado a favor de una enmienda en la que se habla de autores del «Estado español» , una expresión esta última que «resulta extraña en boca del PP» .

Inaccessibilitat en l’elecció dels llocs de TMPL (35/04 i 36/04)

Vam fer ahir l’acte d’elecció de llocs de treball (convocatòries 35/04 i 36/04), finalment, al servei Prop del carrer de l’Historiador Chabàs. I fou allà finalment —dic— i no on ens havien convocat (al carrer del Micalet, seu de la conselleria), perquè vam poder descobrir que l’accessibilitat encara no té fonament real i suficient en les administracions públiques: una de les noves TMPL no podia accedir amb la seua cadira de rodes a la sala de reunions prevista per a l’acte, que es trobava en l’entresòl de l’edifici. De fet, van haver de col·locar una rampa de fusta perquè puguera accedir a l’entrada de la conselleria. Després, escales i ascensors inaccessibles.

Al l’edifici del Prop, les cadires de rodes poden accedir fins a l’àrea de de registre, però, ai!, han condicionat una sala de reunions amb tres escalonets, que van haver de requerir l’assistència de personal forçut a fi de salvar l’obstacle. És clar, doncs, que la coherència en el disseny d’espais no es troba a l’alçada de la capacitat de crear obstacles dels dirigents de l’administració pública valenciana. Esperem que els responsables n’hagen pres nota.

Quant a l’elecció de llocs, la cosa va quedar així (si ho vam anotar correctament):

Cognoms i nom Núm. lloc Conselleria
COMECHE PALANQUES, RAFAEL ANTONI 12 630 CCEE
SELLÉS LLORET, JAUME 17 678 CCEE
LLOPIS PASTOR, LLUIS 16 010 CBS
BORONAT COGOLLOS, MIQUEL 15 528 CAPA
MOMPÓ VIDAL, CARME 7 711 CIT
SAVAL GUARDIOLA, ISABEL 23 942 CTH
SALVADOR ALAMAR, EMPAR 21 215 Servef
SAHUQUILLO AGUSTÍ, MARINA 22 049 CCEE
PESUDO CANTAVELLA, NATIVITAT 19 526 CEUC
NAVARRO CAMPOS, AURORA 13 304 CCEE
FAYOS CAMARENA, ANTONI 10 195 CIT
SÁEZ ARANDA, EMILI JOSEP 22 050 CCEE
CARABAL SOBRINO, MARIA 25 188 Presidència
VENDRELL ALBENTOSA, M. ASUNCIÓN 17 677 CCEE
QUEROL ANGLÉS, AURELI 17 670 CJIAP
PARDINES LÓPEZ, SUSANA 17 668 CCEE
SELVA ARANDA, M. LEONOR 17 672 CCEE
PEIG GÓMEZ, ANNA EVA 17 667 CCEE
MARTÍNEZ BERNAT, ANTONI 17 669 CCEE
RUBIO FENOLLOSA, ADELINA 17 674 CCEE
MARTÍNEZ BLANCH, JOSEFA 17 679 CCEE
RABASA SANCHIS, SALVADOR 17 675 CCEE
GIMÉNEZ CAMPOS, M. ÁNGELES 17 676 CCEE
ESPUIG NAVARRO, BEATRIU 17 673 CCEE

Això queda pendent de la resolució que adjudicarà les destinacions. Hi haurà algunes persones que no s’incorporaran al lloc, perquè tenen previst demanar excedències.

Montitxelvo

El CIDAJ ens informa d’un nou municipi que fa oficial la versió en valencià del seu nom (a més de la versió en castellà):

DECRET 73/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Montichelvo per la forma bilingüe: Montitxelvo/Montichelvo… [2007/6488] (DOCV núm. 5 517, de 22.05.2007)
— vegeu text

Acord possible per la reciprocitat TV3 – Canal 9

Passades les eleccions, continua el serial sobre la recepció de TV3 al País Valencià. Esperem que la cosa es normalitze de veres, a pesar que el govern valencià no sembla tindre cap sensibilitat ni que es plantege agrair l’esforç —este sí que va ser un esforç real, i no els retòrics que els polítics diuen que fan amb els diners de tots els ciutadans— dut a terme des de fa més de vint anys per ACPV i milers de valencians a fi d’ampliar la varietat i les opcions informatives en valencià.

Reproduïm la informació que dóna Vilaweb:

El govern valencià reitera el seu acord amb la reciprocitat entre TV3 i Canal 9

Canal 9 podria crear un tercer canal en el nou multiplex que demana al ministeri espanyol d’Indústria

DIVENDRES, 01.06.2007

El portaveu en funcions de la Generalitat, Vicent Rambla, ha anunciat que el govern de Francisco Camps continua obert a la reciprocitat d’emissions entre Canal 9 i TV3. Això no obstant ha afirmat que els repetidors d’ACPV que emeten el senyal de TV3 són il·legals i s’han de tancar. Segons Rambla les dues generalitats són d’acord i només esperen que el govern espanyol habiliti un segon multiplex valencià per a donar inici a la reciprocitat.

Rambla ha afirmat també que si es concedeix aquest multiplex Canal 9 estudiaria la creació d’un tercer canal que sumaria a Canal 9 i Punt 2. Actualment però el primer multiplex autonòmic només porta el senyal dels dos canals i els canals restants són en mans d’empreses privades. Segons el portaveu del govern valencià d’aquesta manera tots dos governs estarien en les mateixes condicions, gestionant dos multiplex cadascun.