Alcaldesses per a una València encara en valencià?

Les candidates de València
Després de rebre diversos impactes propagandístics relacionats amb la campanya electoral, vaig vore que el webs de les notres principals candidates a l’alcaldia de València lluïen una planificació lingüística pròpia de temps del franquisme:

  • En el cas de Rita Barberá, entorn del bloc i una «carta de benvinguda» en català, però la resta de continguts únicament en espanyol.

  • En el cas de Carmen Alborch ni entorn ni mínima carta de benvinguda per als catalanoparlants de València, tot únicament en espanyol, amb algun esguitonet de valencià en algun rètol i en un agraïment. Deu ser lògic que arribes a pensar que el cartell «Alcaldessa de València» té dos faltes d’ortografia en espanyol!

És clar, com que em trobe pel costat del progrés per al conjunt de la ciutadania —i no del cantó dels privilegis, els guanys i l’abús dels béns públics en benefici de les oligarquies que promet mantindre Rita Barberá— em vaig adreçar a Carmen Alborch en diversos missatges. En reproduïxc un:

Hola, valencians per una ciutat diferent:

Vos comunique que a pesar del que sembla que penseu i a pesar del que fan els actuals governants del PP, treballe a les Corts i vixc al centre de València, i no faig altra cosa en tot el dia que parlar en valencià amb els meus conciutadans. I com podeu vore, també hi escric.

No sembla gens que vosaltres pretengau millorar la situació lingüística i cultural dels ciutadans de València, com és l’avantatge del maneig de dos llengües i la identificació amb la pròpia: només he rebut propostes vostres en espanyol.

Espere que tingau possibilitats de millorar en eixe aspecte.

Fins a l’altra.

Miquel Boronat Cogollos
Trascriptor Corrector
Servei de Publicacions
Corts Valencianes

La resposta de Carmen Alborch:

Tens tota la raó, però aquesta feina la fan voluntaris i voluntaries que pel que tu dius no dominen la nostra llengua i tampoc fan l’esforç de preguntar. Et demane disculpes i els que si la dominem intentarem ajudar més.

Potser vol pensar que ha respost bé amb una disculpa i mostrant voluntat d’esforçar-se, però deixa una sensació d’ineptitud, miopia i voluntarisme poc atent a la cultura de tots els valencians. D’una banda, què passa amb l’ensenyament, que produïx «voluntaris» que no saben valencià? Eixe és el resultat d’unes lleis insuficients i de la falta del requisit lingüístic valencià en l’administració pública. Els valencians catalanoparlants han quedat fora de la mínima planificació que es suposa que els socialistes declaren sovint tindre tan clara en la teoria i en la pràctica. Una vegada més, ho declaren, però no ho practiquen.


PS: No explique res del Bloc, perquè s’han apegat en la llista de Carmen Alborch, i tampoc dels altres partits, perquè este comentari no va per quotes (contra la imposició que fan els partits en la informació electoral que dóna TV3). D’EUPV he trobat el bloc de Glòria Marcos (res d’Amadeu Sanchis), que escriu en valencià, però que no sap que el disseny del Blogger es pot configurar en català. I d’ERPV he trobat el seu web local —perfectament en català—, però no he vist pàgina del seu candidat (Josep Heras) i poca elaboració electoral per a l’alcaldia de València.

Presa de possessió dels TMPL (35/04 i 36/04)

En una entrada anterior vam enllaçar la informació sobre la pròrroga del termini per al nomenament dels nous tècnics mitjans de promoció lingüística (TMPL) de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana. Com que no hi ha informació més concreta sobre eixe procediment i, en canvi, hi ha rumors diversos i opinions de tots els colors, podem ampliar la informació donant compte del fet que hi ha quatre recursos presentats davant el Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’acord final del tribunal de les oposicions en la fase d’oposició:

RESOLUCIÓ de 26 de març de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se citen les persones interessades en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.481, de 30.03.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la que se cita els interessats, en el procediment administratiu de referència, a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.492, de 18.04.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se cita els interessats en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.492, de 18.04.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 12 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se citen les persones interessades en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.496, de 23.04.2007] [PDF]

No sabem si això explica la situació d’espera actual o són altres les causes del retard. En tot cas, és una informació que tots els interessats haurien de conéixer.

Proves per a col·laborar amb el Termcat

El Termcat fa la convocatòria següent:

El TERMCAT preveu de convocar una prova el proper 5 de juny per a seleccionar nous col·laboradors per a projectes. Si t’interessa participar-hi, envia el teu currículum abans del 25 de maig a l’adreça informacio@termcat.cat.

Requisits:

Alt nivell de coneixements de llengua catalana.

Llicenciatura en Filologia o en Traducció i Interpretació. Es valoraran també les llicenciatures en altres disciplines si s’acompanyen de certificació de coneixements de català.

El TSJ no protegix adequadament la difusió de TV3

Quant al tema de TV3, a pesar de la resolució final negativa del TSJ valencià, podem sumar un altre magistrat valencià que es pren la molèstia d’argumentar les seues decisions en defensa dels drets dels ciutadans, tal com ha fet en el seu vot particular Carlos Altarriba. És una actitud que cal elogiar, sobretot si es contraposa a la d’altres que es deixen dur pel corrent de les suposicions i la defensa dels interessos econòmics particulars d’alguns —suposats i gens concrets— més o menys poderosos o directament del govern de torn.

En resum, Carlos Altarriba constata que les reemissions de TV3 que fa ACPV no tenen interés lucratiu per a esta entitat, són conegudes i fa vint anys que duren —per la qual cosa no es pot invocar urgència—, la clausura no està suficientment motivada en danys a l’administració o a tercers però, en canvi, «resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments».

Reproduïm la notícia que ha donat Vilaweb (10.5.2007 dv.):

El TSJ rebutja suspendre l’ordre del Consell de cessament provisional de TV-3 a la Comunitat amb un vot particular

Climent demana a Clos que execute “les seues bones intencions com més prompte millor” i intervinga per a possibilitar la continuïtat de les emissions

VALÈNCIA, 10/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció primera de la sala contenciosa administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha rebutjat, amb un vot particular d’un dels tres magistrats que componen la sala, la petició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de suspendre la mesura provisional decretada pel Consell de tancament de les emissions de TV-3 a la Comunitat Valenciana mentre es resol l’expedient sancionador.

El TSJ ha desestimat així en una interlocutòria el recurs interposat per ACPV amb l’argument que, tot i que “no consta a la sala” que l’entitat tinga ànim de lucre, la seua actuació “és susceptible de causar greus perjuís a les televisions legalment instal·lades” a la Comunitat. D’esta manera, considera que de permetre’s este tipus d’activitats, “sense la corresponent concessió o autorització, qualsevol associació o persona física o jurídica podria difondre a la Comunitat qualsevol canal de televisió”.

Açò provocaria, segons el parer de la sala, que les televisions legalment establides “perdrien quotes de pantalla i podrien vore minvats els seus resultats”. També especifica que no es tracta d’un litigi entre Radiotelevisió Valenciana i la televisió pública catalana sobre el dret a emetre dins de la Comunitat sinó el dret d’ACPV a difondre a la Comunitat Valenciana la programació de la televisió pública catalana.

A més, els magistrats al·ludixen a la “falta de concreció dels perjuís que causa la resolució de la Generalitat” a ACPV i opinen que com l’entitat no té llicència per a emetre, no té dret tampoc a demandar la suspensió, alhora que recalca que la seua actuació “no és innòcua” sinó “susceptible de causar perjuís”.

Per la seua banda, en el seu vot particular, el magistrat Carlos Altarriba considera que el fons de la qüestió no és la concessió o no concessió, “que ningú discutix”, sinó si la Generalitat té competència per a imposar sancions en el cas de l’emissió de senyals radioelèctrics pels canals de TDT 47 i 55, que són de titularitat estatal i no estan cedits a la Comunitat Valenciana.

A més, afirma que en absolut “ens trobem davant d’una activitat clandestina, amagada o fosca” i, respecte d’això, assenyala que la difusió del senyal de TV-3 a la Comunitat, “amb més o menys alts i baixos, depenia de la conjuntura política i s’ha materialitzat en un temps superior als 20 anys”.

En este sentit, opina que no hi havia “la menor urgència a establir la mesura policial de clausura i de tancament imposada cautelarment per l’Administració sancionadora, perquè eixe mateix senyal havia estat consentit permanentment durant molt de temps”. Considera que la suspensió provisional no respon a “cap tipus de motivació” i que l’interés del Consell per la “simple legalitat, tota sola, no justifica la imposició d’una mesura cautelar” d’eixa naturalesa.

“TRAURE LES CASTANYES DEL FOC”

“Ni tan sols s’ha insinuat que la difusió del senyal perjudique l’Administració, a altres administracions públiques i inclús a tercers privats interessats”, continua el magistrat, qui retrau a la majoria de la sala que parle de ‘quota de pantalla’ perquè no és el tribunal “el que ha de traure les castanyes del foc a l’Administració, sinó esta la que necessàriament ha de fer patent un interés consistent, més enllà de la simple legalitat, que justificara la mesura”.

Per tot això, considera que es tracta d’una mesura “il·legítima i sense justificació, que no havia d’haver tingut l’empara d’una sala contenciosa, precisament constituïda per a salvaguardar els ciutadans front als excessos de l’Administració”, i més en aquells casos “en què resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments”.

L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, acompanyada en roda de premsa pel president de l’entitat, Eliseu Climent, ha assenyalat que esta nova resolució judicial confirma que hi ha una “fractura en el món judicial perquè no hi ha una opinió unànime i evidencia un conflicte competencial i una possible lesió a drets fonamentals a emetre i a difondre idees i pensaments a través de mitjans de comunicació i a la tasca de normalització lingüística”.

Ha avançat que ACPV interposarà un recurs de súplica contra la decisió del TSJ i ha remarcat que des de l’entitat “continuarem en la defensa de la nostra posició jurídica fins a les últimes instàncies judicials estatals o internacionals perquè creiem que la raó jurídica està de la nostra part”.

COMPETÈNCIA ESTATAL DE SANCIONAR

D’altra banda, ha informat que el Ministeri d’Indústria assenyala, a través d’un escrit remés a la Generalitat a instàncies d’ACPV, que els canals digitals 47 i 55 no estan adscrits a la Comunitat i que, per tant, les competències d’inspecció i de sanció corresponen a òrgans del Govern estatal. A més, la inspecció i règim sancionador s’establixen en la llei General de Telecomunicacions i no en la llei valenciana de l’Audiovisual, que a més està recorreguda per l’Administració central, va explicar Teodoro.

En este punt, ha assenyalat que la Generalitat “actua basant-se en una llei posada en dubte, impugada per l’Estat i que pot ser declarada inconstitucional” i, respecte d’això, ha especificat que els articles d’esta norma en què es basa el Govern valencià per a instruir l’expedient de tancament de TV-3 són precisament els recorreguts per l’Estat.

Per la seua banda, Eliseu Climent ha destacat el “canvi d’actitud” del Ministeri d’Indústria i ha demandat al seu titular, Joan Clos, que intervinga per a “solucionar el conflicte” perquè el seu departament és “l’únic que pot fer-ho”. Ha demanat al Govern valencià que ature l’expedient, que inclou una multa de 300.000 euros i l’ordre de tancament de les emissions, i a Clos que “done solució” i “execute les seues bones intencions com més prompte millor pel bé de tots i per la tranquil·litat d’este país”, ha insistit.

També ha indicat que el que vol ACPV és que TV-3 es veja en territori valencià i Canal 9 a Catalunya i “si això passa per un altre múltiplex, doncs que hi haja un altre múltiplex” per a la Comunitat. Teodoro ha afegit que si s’arriba a un acord “serà perquè el Ministeri intervinga” i ha afirmat que el Govern valencià “amb una cara negocia amb Catalunya i amb una altra ens està posant un ganivet al coll”.

Avant amb el valencià a la Unió Europea

La bona del cas és que algú s’ha adonat que hi ha «falta de contingut» en alguns plantejaments polítics contra el valencià. Això hauria de ser un bon principi general per als ciutadans: comprovar el contingut dels missatges i les actuacions dels dirigents polítics. En este cas, tal com diu l’adagi del meu poble, que és ben aplicable a esta actuació de Sentandreu: «D’on no n’hi ha, no se’n pot traure». Per cert, esperem que el memoràndum no patixca el mateix mal de falta de contingut, mal que va afectar el conseller Font de Mora Turón (13.11.2006) quan va silenciar la llengua a la Unió Europea.

Reproduïm a continuació la notícia apareguda en Vilaweb:

El Suprem rebutja el recurs de CV contra el memorádum de sol·licitud de reconeixement a la UE de llengües oficials

VALÈNCIA, 08/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat «per falta de contingut» el recurs presentat per Coalició Valenciana (CV) contra el memoràndum de sol·licitud de reconeixement en la Unió Europea (UE) de totes les llengües oficials d’Espanya, presentat a Brussel·les al desembre del 2004 pel ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos.

El text del Ministeri d’Exteriors indica que en l’ordenament constitucional de l’Estat espanyol «tenen el caràcter de llengües oficials al seu territori, l’èuscar, el gallec i la llengua que es denomina català a la comunitat autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».

Coalició Valenciana demanava en el seu recurs que es declarara la nul·litat del memoràndum per «conculcar» l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Constitució Espanyola i en defensa de la «singularitat valenciana».

A este respecte, la sentència del Tribunal Suprem declara sense contingut «per manca d’objecte» el recurs, ja que en el text del Govern «es reconeix l’ús de les llengües que compten amb estatut oficial en part del territori espanyol, situació en què es troba la llengua valenciana».

També estima que el contingut del memoràndum suposa «una simple apreciació de caràcter lingüístic sense cap transcendència quant a la possible creació de drets subjectius o cap alteració de l’ordenament jurídic vigent» i remarca que «no se’n deduïx» que els dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana «no siguen el valencià i el castellà».

Oposicions, Universitat d’Alacant i TMPL

El CIDAJ ens ha fet arribar la informació següent:

ORDE de 24 d’abril 2007, de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional. [2007/5512] (DOCV núm. 5.501, de 30.04.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 17 d’abril de 2007, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació provisional d’admesos i exclosos, per a la provisió de places docents en règim de contractació laboral, convocades a concurs de mèrits per Resolució de 5 de març de 2007 (DOCV de 8 de març de 2007). [2007/4946] (DOCV núm. 5.503, de 02.05.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 17 d’abril de 2007, de la Universitat d’Alacant, per la qual es publica la relació provisional d’admesos i exclosos, per a la provisió de places docents en règim de contractació laboral, convocades per resolució de 2 de març de 2007 (DOCV de 07.03.2007). [2007/4943] (DOCV núm. 5.503, de 02.05.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 20 d’abril de 2007, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual prorroga el termini per al nomenament dels aspirants que han superat les proves selectives d’accés al grup B, sector administració especial, tècnic mitjà de promoció lingüística, convocatòries 35/04 i 36/04. (DOCV núm. 5.504, de 03.05.2007)
– vegeu text

Cursos d’Estiu: XXIV edició

La JQCV ens ha enviat el missatge següent:

L’Àrea de Política Lingüística convoca els XXIV Cursos d’Estiu a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, els dies 2, 3, 4, 5 i 6 de juliol de 2007.

L’edició d’enguany presenta, a més dels cursos habituals, alguns cursos nous com ara La traducció i la correcció en el procés editorial, que aprofundirà aspectes de correcció i traducció, o La llengua en el seu context, que tractarà aspectes del context social, psicosocial, històric i global on s’inscriu la llengua.

Els Cursos d’Estiu són una acció formativa que vol ajudar a formar el professorat que treballa en els cursos de valencià a les persones adultes, tant en els centres de Formació de Persones Adultes com en els cursos de valencià per al personal de la Generalitat i de l’Administració General de l’Estat, a més de ser una proposta interessant per al professorat de valencià d’Educació Secundària i de Primària. Els Cursos d’Estiu van adreçats també als tècnics i assessors lingüístics de les administracions públiques, amb la finalitat de facilitar i actualitzar criteris de correcció, traducció i recursos.

Li enviem adjunt el programa informatiu dels cursos. Les persones interessades a matricular-s’hi ho han de fer en la pàgina www.cult.gva.es/cursosestiu, en la qual hi trobaran tota la informació.

Sentència del TSJ valencià a favor de la filologia catalana

Reproduïm a continuació la notícia que ha publicat ACPV [hi hem fet alguna correcció]:

Nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua

Amb aquesta sentència (332/07 del TSJCV) ja en són catorze les sentències de diferents instàncies judicials en aquest
sentit.

03/05/2007

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no veu cap «raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de llicenciatura en filologia catalana no constituïsca titulació suficient (…) per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, ja que aquella llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic ‘catalana’».

La Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ha resolt així el recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les ordres de 14 d’abril del 2005 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana per la qual es convocava concurs oposició per a l’ingrés en el cos de Mestres, de docents d’Ensenyament Secundari, de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i professor tècnics de Formació Professional. Aquestes ordres no eximien el titulats en filologia catalana de realitzar la prova obligatòria i amb caràcter eliminatori de valencià, per la qual cosa ACPV va demanar la nul·litat del procés selectiu.

Tot i no anul·lar totalment la convocatòria del concurs oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua al no reconéixer «raó jurídica» per a no incloure la llicenciatura de filologia catalana entre les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Tal com assenyala la sentència —que considera «discriminatori» i sí que anul·la l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria— «els títols preexistents denominats llicenciatura en filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana), quedaren homologats o equivalents al de llicenciatura en filologia catalana, en virtut d’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.»

Igualment, el tribunal apel·la a la jurísprudència del Tribunal Constituacional (TC) —òrgan superior de la judicatura espanyola— que reconeix l’equivalència de les denominacions «valencià» i «català». És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les postures contràries a la unitat de la llengua catalana. «Com ja és va dir —assenyala la resolució judicial— en la Sentència de 28 d’abril del 2006 (rec. 873/04) i novament cal reiterar: “Sols l’obstinació en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, i més quan existeixen reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, el qual força a aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional, és la del imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que deuen servir amb objectivitat els interessos generals.”»

Des d’ACPV ens felicitem d’aquesta sentència, que no per reiterada (ja en van dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) resta importància a les seues conclusions; a més, tenint en compte que es produeix amb el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista «idioma valencià». La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable només negada per partits i institucions «obstinades en la ignorància».

El requisit lingüístic en el DNI

No és tan difícil com sembla mantindre la normalitat i la paciència, però hi ha funcionaris i funcionàries que ho fan difícil i que fan mèrits perquè els canvien de faena simplement per incompetents i per actuar sempre contra els interessos dels ciutadans. Tant se val que tinguen benefici o únicament ofici, convindria que, com a mínim, els enviaren a classes de repàs democràtic. Diu la notícia del diari Avui (03.05.2007 dj.):

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real

Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l’any 1977 | L’afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística

Ester Pinter

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L’equip de funcionaris dependents del ministeri de l’Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se’l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que “abans les lleis eren molt permissives”.

En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d’aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'”esperpèntics”, i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d’Interior.

Batalla va considerar que “s’ha alterat la identitat més elemental de Broch” i es va preguntar si també s’han donat casos de traducció “automàtica” del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l’equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin”, va dir Batalla.

Trenta anys en català

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’Estat. Fins a aquell moment l’única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats “perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l’altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar”.


Vegeu algunes dades més sobre el DNI.