fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

recórrer

1. En l'accepció corresponent als recursos judicials, ja apareixen les obres de referència que inclouen la possibilitat d'ús transitiu —habitual en els mitjans de comunicació i en el llenguatge judicial—:

   «v. tr. [...] 3 Interposar un recurs judicial.» (GD62)

   També el Salt 2.0 inclou este ús. Per contra, el mestil3 no l'ha recollit, cosa que tampoc han fet el diec i el gdlc [en línia: gener 2008]:

   (diec) 1 2 v. intr. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic.
   1 3 v. intr. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. Recórrer contra una sentència. Sempre hi ha la possibilitat de recórrer.

   (gdlc) v intr [...] 3 DR PROC Acudir a un jutge, a una autoritat amb una demanda o petició.
   4 esp DR PROC Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior. L'entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència.

2. Veg. Llengua i Administració, número 9 (1983), «Recorrent el camí dels recursos», d'Oriol Camps.
3. En castellà, recurrir. Martínez de Sousa diu en el dusos:

   recurrir la sentencia. Solecismo por recurrir contra la sentencia.

   En parlava també Lázaro Carreter en 1990 en «La cumbre culminada» (El dardo en la palabra, 1998):

   Las recientes elecciones vascas han aumentado el volumen del nonato lenguaje con aportaciones interesantes, siempre liberadoras. Así, un partido «ha recurrido a los Tribunales los resultados electorales» en cierta localidad. Era recurrir un verbo intransitivo, que significaba 'interponer recurso', o 'acudir a un juez con una demanda'; y se recurría contra una sentencia, un fallo o cualquier cosa que no se juzgaba ajustada a derecho. Ya se pueden recurrir los resultados electorales.

   A pesar d'això, el drae [en línia: gener 2008] inclou també l'ús transitiu:

   5. tr. Der. Entablar recurso contra una resolución.

   Accepció que expliquen en el dpnh [en línia: gener 2008]:

   recurrir. Cuando significa, en el lenguaje del derecho, ‘entablar recurso contra una resolución’, es admisible tanto la construcción intransitiva, con un complemento introducido por contra, como la transitiva: «Tampoco era bien visto recurrir CONTRA la sentencia» (Longares Corsé [Esp. 1979]); «Podemos recurrir la sentencia» (AMillán Oportunidad [Esp. 1991]).