fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
plural
Hi ha, però, mots que són invariables i mots que fan el plural amb -s. Per exemple:
a) Mots plans o esdrúixols, independentment que siguin masculins o femenins:
| Terminació | Exemples |
|---|---|
| invariables gràficament | atles, caos, càries, croquis, cutis, dimecres, llapis, mecenes, necròpolis, pàncrees, piscolabis, sífilis, i tots els acabats en -us (estatus, focus, globus, venus) |
| -x ([ks]) : + s | apèndixs, cèrvixs, còdexs, hèlixs, índexs, vèrtexs |
b) Dins els mots aguts:
| Gènere | Terminació | Exemples |
|---|---|---|
| masculí | invariables gràficament | ananàs, blocaus, bordeus, cros (i els compostos ciclocròs o motocròs), dijous, dimarts, edelweiss, ens, fons (i compostos com ara aiguafons, rerefons), gauss, gneis, pus, rais, reps, temps (i compostos com ara entretemps, migtemps) |
| -x ([ks])/ -tx ([tʃ]): + s | duxs, linxs, luxs, texs, boxs, faxs? | |
| femení | invariables gràficament | plebs, pols, tos, urbs |
| -ç : + s | calçs, façs, falçs | |
| -x ([ks]) : + s | esfinxs, floxs, larinxs |
c) Els noms compostos el segon constituent morfològic dels quals ja és plural: comptagotes, emprenyavelles, llepafils, mataaranyes, matafaves, milfulles, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, portaavions, portamonedes, trencaclosques, trencaolles.
He pegat una mirada en la GCC (setembre 2007) i he trobat dos llocs on es parla d'estos composts: S5.4.3.1 (Núria Martí i Girbau) i M7.3.4.1 (Lluïsa Gràcia).
En els dos casos es comenta la qüestió del plural i es comenta que hi ha les dos possibilitats, amb tendència a la flexió en els dos noms. Amb tot, hi ha algunes excepcions marcades pel diec (i el gdlc):
clauEl gdlc recull «punta»:
4 f. [usat sovint adjectivalment en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau.estàndard
3 adj. [inv.] Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard. Un diari en format estàndard.
5 adj. [inv.] Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
6 adj. [inv.] Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.
puntaI també en el gdlc «model» (sense indicar que siga invariable):
5 adj inv 1 De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.
modelEn el cas de «membre», el diec dóna un exemple clar:
2 [usat sovint adjectivalment] Persona o cosa digna d'ésser imitada per la seva perfecció o que posseeix en grau eminent qualitats que en fan el representant d'una categoria determinada. És un model de cavallerositat. Un pare model.
membreLa gramàtica de l'AVL dóna la indicació següent (38.3.1.b):
4 1 m. Part o constituent d’un tot o d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie. Els membres d’una proposició, d’un període. Els membres o proposicions d’un sil·logisme. Els pilars, motllures i altres membres d’una construcció. Els estats membres de la Unió Europea.
b) Els composts amb l'estructura [N N] poden ser coordinants o subordinants. En el primer cas, entre els dos constituents s'establix una relació additiva, i la flexió recau en els dos constituents: magistrat jutge / magistrada jutgessa, magistrats jutges / magistrades jutgesses. En el segon cas, el segon constituent es comporta com a modificador del primer, que és el que admet la flexió: el compost hora punta, per exemple, presenta la forma plural hores punta i fa referència a una hora de màxima intensitat de trànsit, de consum elèctric, etc.
És a dir, l'AVL dóna les dos possibilitats sense concretar res massa. El GD62 només considera invariable estàndard i no diu res en la resta de casos.
Trobe que la tendència és clara —d'acord amb el que és habitual en la llengua general— cap a la concordança en els dos noms. Per tant, hauríem de pensar que és, en molts casos, una qüestió estilística (tal com es deduïx del que diu el dpnh per a l'espanyol) que s'inclina cap a la flexió en els dos elements en la majoria dels casos.