Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

per / per a

  1. L'avl fa una descripció detallada dels casos i de les opcions que permet un sistema clar i sense confusions per a aquelles varietats que mantenen la distinció oral entre les dos preposicions. Per tant, segons la Gramàtica normativa valenciana:

    26.3.4. Les preposicions per i per a
    26.3.4.1. Les preposicions per i per a poden usar-se davant de sintagmes nominals o davant d’oracions d’infinitiu. Davant de sintagmes nominals (o elements equivalents com pronoms), per a s’usa per a introduir el benefactiu, la destinació o un complement final:

    La iaia ha fet una coca de llanda per a tu. (benefactiu)
    L’avió ix per a Londres d’ací a vint minuts. (destinació)

    La preposició per presenta un conjunt més gran de valors i introduïx diferents classes de complements, com ara els complements de causa, el complement agent en les construccions passives, el complement de lloc referit a la ruta d’un moviment o el complement de temps referit a un període més o menys precís o extens:


    Sempre em dius que tot ho fas per mi
    . (causa)
    La proposta va ser ratificada per tots els assistents
    . (agent)
    La senda que puja al cim de la Safor passa per la
    (ruta)
    Font dels Bassiets i per la Font dels Òlbits
    .
    Per Sant Joan es fan fogueres
    (temps)

    26.3.4.2. Davant d’oracions d’infinitiu la distinció entre complements causals i complements finals no és tan nítida. En general, s’usa per amb oracions que indiquen causa o mancança:


    Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat. (causa)
    Per cridar tant, t’has quedat sense postres. (causa)
    Encara estic per afaitar. (mancança)
    Tots aquells pisos estan per vendre. (mancança)

    Observació: Les oracions causals amb per presenten fortes restriccions i resulten forçades en diferents casos. No és possible, per exemple, dir Menge per tindre fam o Ha comprat moltes cases per ser molt ric. En contexts com els anteriors, només és possible l’ús d’una oració en forma finita: Menge perquè tinc fam i Ha comprat moltes cases perquè és molt ric.

    S’usa per o per a quan l’oració té un valor final:

    a) La preposició per introduïx els complements finals que presenten un matís de causa no efectiva i fan referència a la intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa:


    No menja per no embrutar.
    No s’alça per no haver de netejar.

    b) En la llengua literària també és general l’ús de per en tots aquells casos en què el subjecte té un caràcter agentiu i l’oració final fa referència a la intenció del mateix subjecte de realitzar una determinada acció:


    Treballe per guanyar-me la vida. (‘perquè vull guanyar-me la vida’)
    Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (‘perquè vol aprovar tots els exàmens’)
    Hem arribat molt prompte per poder dir-te adéu. (‘perquè volem dir-te adéu’)

    Observació: Notem que per també seria possible quan l’oració d’infinitiu modifica un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament: La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs. En estos casos, de fet, el sintagma nominal amb el substantiu d’acció és paral·lel a una oració, com es pot comprovar si comparem l’exemple anterior amb Pere va vindre per convéncer-nos.

    Amb tot, en casos com els anteriors també és acceptable l’ús de per a quan es vol destacar la idea de finalitat per damunt de la intencionalitat.

    c) La preposició per a introduïx tots els complements finals on falta la idea d’intencionalitat, siga perquè el subjecte és inanimat, perquè l’oració no designa una acció o perquè l’oració d’infinitiu modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:


    Esta caixa ens servirà per a guardar les revistes.
    El termini per a matricular-se acaba demà.
    No tinc prou informació per a decidir-me.
    Menges massa per a aprimar-te.

  2. [+ INFINITIU]](BADIA, pàg. 231)
    1. per: causa / per a: finalitat o adequació; les frases que contenen un infinitiu sense subjecte aparent i que són commutables per una expressió adverbial, són introduïdes mitjançant la preposició per: Per començar, justificarem...
    2. Infinitiu causal: per. La frase és substituïble per una oració introduïda per la conjunció per tal com i verb en indicatiu: t'han multat per infringir el codi de la circulació.
    3. Infinitiu final: per a. És substituïble per la conjunció a fi que i verb en subjuntiu: el devien contractar per a vendre a domicili.
    4. Infinitiu causal i final ensems: per. És substituïble per una oració causal introduïda per la conjunció perquè seguida del verb voler (en indicatiu i en una forma concertada amb el subjecte de l'oració principal): m'acosto a la mesa per saludar el president. Quan es tracta d'una altra mena de verb (no d'"acció voluntària") o quan l'infinitiu introduït per preposició depén d'un nom (substantiu o adjectiu), l'oració subordinada recobra el seu significat exclusiu de final i l'infinitiu hi és introduït amb per a. - Verbs com usar, emprar, fer servir, etc. introdueixen l'infinitiu amb per a (perquè no són considerats d'"acció voluntària").
  3. Pel que fa al punt 4 de Badia, hi ha encara una solució millor: donar com a bona tant la solució per com la solució per a, de manera que es recollirien les dues possibilitats dialectals; de fet, si tant té significat causal com final, seria raonable la doble possibilitat. David Casellas (Curs de morfosintaxi de l'oració (1996), pàg. 38-39) també és partidari d'aquesta doble possibilitat, que és la que finalment adoptà l'avl en la seua gramàtica.
  4. [+ PRONOM] És bo de poder distingir entre a i b:
    a) IDEA DE DEPENDÈNCIA: "Per mi, ja te'n pots anar" (= Pel que fa a mi..., en allò que depèn de mi...) / "Per nosaltres no quedarà".
    b) IDEA D'OPINIÓ: "Per a mi, la política del govern és nefasta per als pagesos". (Zèfir, 16.11.00).
  5. (GDLC)
    aeroscopi m. FÍS. Aparell destinat a recollir la pols de l'aire per determinar-ne la natura, la quantitat i la composició.
    albaneca f. INDUM. Còfia o xarxa feta amb seda fina o amb lli que portaven les dones per a cobrir el cap o per a recollir els cabells.
    alquinal m. INDUM. Toca o mocador de lli que duien antigament les dones morisques per a cobrir-se el cap.

  6. Exemples d'ús:
    També els ciutadans comproven a través d'eixos capítols què va fer el seu govern autonòmic per i per a ells i, ja ficats, amb els seus diners. (Diputada Sanchordi García, 13.12.2007, Comissió d'Economia)