El DAUX indica (a més del significat: 'de vianants', 'per als vianants') que aquest adjectiu castellà és difícil de substituir i se'n va a la solució italiana per a proposar pedonal, pedonalitzar i pedonalització. Em sembla que se n'ha passat de tant de fugir. Posats a acceptar manlleus em sembla més natural admetre les formes sobre peató*, que al cap i a la fi ve, a través del castellà, del francés, i és viu, no com la forma provinent de l'italià (que té alguna altra virtut sonora graciosa).
El Termcat ha fixat: conversió en zona de vianants (en lloc de peatonalització*) i de vianants (en lloc de peatonal*).
Imma Cerdà (Diputació de València; 2002) proposa (i utilitza) peonal*, atés que peó significa 'home que va a peu'.
Hi ha ara també en llenguatge de l'administració (informació d'Aureli Querol, juliol 2004), i no sabem massa bé a què correspon, el terme castellà semipeatonal. Ben mirat, la majoria dels carrers són d'eixe tipus, ja que tenen lloc per a vianants i per al trànsit. Segurament, el terme deu fer referència a diverses coses alhora. En català es pot descriure el mateix de diverses maneres: d'ús exclusiu o parcial per a vianants (castellà: «de disfrute peatonal esclusivo o semipeatonal» [Llei 12/2003; DOGV 4.479, 11.04.2003]); vial de vianants parcialment o vial parcialment de vianants (castellà: «vial semipeatonal»).