1. \a. prep. Introdueix la designació d'allò que és el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb a. Anirem amb tren fins a Xàtiva. Treballe fins al mes de juliol. Compta fins a cent.\b. prep. En proposicions en què és expressada l'abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què algú passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. No ho podré fer fins a la setmana que ve. \c. prep. En expressions de comiat, indica el moment en què una persona compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada. Fins demà!\d. fins que Introdueix proposicions temporals. No es pot votar fins que no s'han complit els díhuit. \2. a. adv. Expressió ponderativa amb què es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma. Hi eren tots, fins els més menuts. \b. fins i tot Fins. Fins i tot ballàrem.
(Fabra, 1918, ed. Aqua, pàg. 174) «Cal, però, advertir que els autors moderns darrera fins ometen generalment en (Ex.: Han arribat FINS aquella muntanya) i afegeixen sovint a (Ex.: No arribaran FINS a demà).»
Enric Valor explicava:"Fins s'usa sola, o acompanyada de la preposició a formant la composta fins a. Per a l'ús de l'una o l'altra fórmula, convé tenir present: a) Quan fins precedeix designacions de temps o de lloc, durà la preposició a si tals designacions la porten quan no hi va fins. Exemples: Tornarem a la vesprada; No tornarem fins a la vesprada; Veniu demà; No vingueu fins demà; Passejant, passejant, anàrem a la platja; Passejant, passejant, anàrem fins a la platja; Pujarem dalt del tot; Pujarem fins dalt del tot. b) En les altres designacions no temporals ni locatives és preceptiva la forma fins a. Exemples: S'han juntat fins a sis homes per poder-ho alçar; No tornaré FINS A saber què ha passat allí. Excepció: Tanmateix, en aquesta classe de designacions (no temporals ni locatives) s'escriurà fins solament, si va seguida d'un demostratiu: Hem trobat fins aquest document que donàrem per perdut. (Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1.ª ed., 1977), pàg. 201 (ed. del 1992). (Zèfir, 22.02.2002).