fitxes - cdlpv
dièresi
3.2.2. La dièresi
La dièresi ( ¨ ) modifica i o u, minúscules o majúscules, a l'efecte de la sil·labificació en l'àmbit de mot en els contextos del quadre IV.25.
QUADRE IV.25
Ús de la dièresi
| ï | ü |
|---|---|
| En hiats | |
| Després de vocal: cruïlla, intuïció, suï, obeïes | Després de vocal: peüc, diürètic |
| En diftongs | |
| En gu i qu davant e o i: ungüent, pingüí, freqüent, adeqüi | |
Rarament la dièresi de gü i qü indica hiat i no diftong. És el cas de les formes verbals de aguar i argüir que no contenen una i amb dièresi: agües, agüés; argüíem, argüiria (cf. arguït, arguïm).
Tanmateix, no s'escriu dièresi:
a) Quan hi correspon accent gràfic: país, Lluís (malgrat països, Lluïsa).
b) En els sufixos -isme i -ista: egoisme, tramoista (convé notar que s'escriuen amb dièresi proïsme, lluïsme, amb una terminació coincident).
c) En les formes d'infinitiu, futur, condicional i gerundi dels verbs de la conjugació III: obeint, pair, trairà, lluiria.
d) En les terminacions llatines -um i -us: pòdium, Màrius.
e) A començament de radical en derivats per prefixació i compostos: antiincendis, biunívoc, coincidir, reunió (però amb dièresi obriülls, reüll, traüll, sobreïxent, i les formes rizotòniques de reeixir i sobreeixir).